EL DIMONI I EL JUTGE

Correfocs.

I avui una de dimonis i jutges……..
El jutge ha d’anar a desnonar una pobre família….
Pel camí va acomanyat d’un dimoni….
i la fan petar…. i el jutge va reptant el dimoni que ha de prendre animes humanes….
Els uns es barallen per mor d’uns infants que  juguen
Els altres son un matrimoni en picabaralla…
Els de més enllà, discuteixen….
Però el dimoni no en fa cas… son petites picabaralles .
Fins que arriben a la casa on el jutge ha de desnonar …. I allà el dimoni ho te clar…..
Cal endur-se a l’infern a les males persones.
Si voleu escoltar la contalla, cliqueu aquí  o al dessota….

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari