LA PRIMERA PLUJA DELS FLOCS DE LLANA

Foto: Arànser, prop del Tossal Bovinar.

Avui, si voleu, podreu escoltar una contalla de l’alta muntanya….
De com, un vailet, en sortir de la barraca dels seus pares, de bon matí, de bon matí, veu que plouen unes coses estranyes….
Entra d’una bursada a la barraca i fa saber als seus pares que cauen flocs de llana,  però molt freds…
El iaio,  que era l’únic que havia sentit  parlar als seus besavis de la neu, els exhorta a fugir cames ajudeu-me cap avall, allà on els meni el bou…
Ell sabrà on han d’aturar-se i plantar la seva nova estada i és allí que varen fundar casa Clarà, la primera casa del poble de Lles de la Cerdanya…

Si voleu, cliqueu aquí, o al dessota….

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari