LA MAJORDONA DE MIRALCAMP

Foto: Església de Miralcamp.
Ep! avui una d’enjogassada! Apali, si voleu saber d’on patina la majordona del rector de Miralcamp.?… Es una dona ben girada, te totes les virtuts, sap fer de tot… ep! en el bon sentit de la paraula…. sap cuinar, escombrar, jugar a cartes, ajudar a missa…. Però te un defecte: Un defecte gros…. no te gens de memòria, ni menjant cues de pansa pot guarir el terrible defecte… Acabat de dir, acabat d’oferir….
I dó! quan el rector li diu que per l’endemà, diada de festa Major, faci un cabrit ben rostidet… la majordona s’oblida de la manera que li ha dit el mossèn que cuini el cabrit… i ella que sí, que agafa el pobre cabrit tot esquarterat i se’n va cap a l’església, desplega aquell bé de Déu al davant del rector, perquè aquest li indiqui de quina manera ha de cuinar-lo…
I el rector : Dominus vobiscum… I la majordona Et cum Spiritu tuo …
I el rector entre càntic i càntic… li explica com l’ha de cuinar:

Dona nostra, dona nostra,
vos que del cabrit feu mostra:
mig rostit i mig bullit,
cap i peus a la cassola,
Per Christum Dominum Nostrum….

I si voleu, cliqueu aquí o al dessota.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari