SERRALLONGA

La meva àvia era una  dona molt assenyada i d’una cultura bàsica important. Sàvia i profunda… amb paraules planeres i conceptes ben aclarits i fonamentats en la cultura popular… allò que alguns en diuen que no és cultura, sinó intuició. I jo us dic que no, que era una persona sàvia… i va ser  ella que em va ensenyar que en aquesta vida s’ha de badar molt…. per no badar gens….
I ja heu anat veient en algunes entrades en aquest bloc, que als llocs on vaig m’agrada badar, poder entrellucar petits detalls que, de no badar, ens passarien ben desapercebuts…. I si fem això, a Madrid, podreu trobar ampolles de Calisay al Barrio de las Letras, on hi ha el restaurant més antic del mon (això diuen ells) o unes fruites ben parades en qualsevulla mercat… o una frase escadussera… o unes paraules ben girades al terra per fer veure on vivien els autors (enemistats tots ells)… que si en Quevedo no podia veure a n’en Lope de Vega… que si en Cervantes estava enemistat, amb….  I també podeu veure el café Fornos i el que avui és l’hotel Regina que, en el seu dia, va ser també un café de tertúlies incabables, fins a les petites de la matinada….
I passejant i badant i badant i passejant, podeu fins i tot, com heu vist, trobar una ampolla de Calisay… això si, molt moderna… no de les que ens agraden als arenyencs de pro…… però val més trobar una ampolla de Calisay, encara que no sigui de les d’En Magín Mollfulleda!!
I així, de petit detall en petit detall, podeu gaudir d’unes passejades prou plaents per barris cèntrics però també pels barris ben amagadets…. els petits canvis son poderosos!!!!
Si voleu, feu una passejada per les coses petites de Madrid.