QUINA TRISTESA ALS TEUS ULLS!

FOTO: Portada dels Sapastres.

I mentre i tant,  retornen els sons de jovenesa. Els sons  d’un recital dels Sapastres a Barcelona
…. que tristes tienes los ojos, que grande es tu lagrimal…..
Ella el mira fixament, una mirada clara, nítida, però tanmateix, anguniosa. 
Allò, allò de llavors va ser un miratge de jovenesa, quan  a  ell li plaïa la  companyia d’ella, però ella el  mirava llunyana… encara que amb una propera amistat. El cor d’ella maldava per trobar un altre miratge……
I avui, després dels anys, de massa anys, ella el  ve a veure, com el que és, com el que ha estat sempre, com  una amiga, una gran amiga.
Mira, hem estat molt feliços amb en X, però  ara vindran cartes mal donades per la sort, li  fa ella  …. .
– En X  (aquell X que el  neguitejava, a ell, de jove,  perquè li  furtava la noia  que ell volia en exclussiva)  avui, En X   ha entrat en davallada.
I ara,  ella i ell, es miren, ulls tristos però serens, ell l’escolta, ella el correspon  i si poden, (i podran) s’ajudaran … sense cap reserva,  com el que han  estat sempre, com el que son  i com el que seran:   uns bons, uns grans amics, d’aquells amics que, quan cal, sempre, sempre,  estan als giravolts de la vida, aquesta vida que s’ha anat escolant dels dits però que encara te això, el que els cal, el que els és imprescindible:  l’amistat forjada de tants i tants anys…
I ara, davant per davant, la cançó ressona….
……..que tristes tienes los ojos, que grande es tu lagrimal, sucias cosas lo agrandaron, de tanto hacerlo llorar….
I potser, ara,  fit a fit, els rellisquen unes llàgrimes cara avall. Potser per aquest present tant dur, potser  per allò que han  viscut, però potser també per allò que la vida els ha regalat i que ara, potser ara, a  l’hora que arriben els primers correus no demanats, es poden ajudar com allò que sempre han  volgut ser, son i seran:
 
Uns  amics, uns molt bons amics…….


Sapastres- Que tristes tienes los ojos by serrallonga

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en TASTS DE VIDA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.