VA DE TEATRE: LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS A SINERA

Foto: Laura…. o Mm. Bovary….. .

De ben segur que molts dels que em seguiu, us abelleix veure un bon teatre. A mi també….
Darrerament però, em costa trobar alguna obra que flairi teatre… Flairen moltes coses, son espectacles. Son grandiosos, son espectaculars…

Però teatre que transmeti sentiments, retalls de vida, les grans passions, vicis, desitjos, llum, ombres, en definitiva,  tocar els ressorts més pregons de la nostra ànima, es fa difícil trobar-los. Avui, la nostra societat, malgrat totes les maltempsades,  ens vol sempre contents i enganyats. I les grans preguntes, on queden?.
Doncs mireu que aquesta Laura, (genial la Maira) en la versió d’en Jordi Pons Ribot, és una petita meravella.
En Jordi l’ha espolsada de les teranyines balderes que destorbaven. Ha fet esbaldida de les rampoines innecessàries. L’ha netejada com l’orfebre neteja una peça preuada. L’ha deixat neta com una patena… I el resultat és l’encontre amb el teatre pur, tibant, que sotragueja la nostra essència més pregona de l’èsser humà, sense però deixar de dibuixar un somriure sorneguer…
Ah! i llevat d’un servidor, que,  pobre de mi, sóc el més maldestre dels actors. Els altres, les actrius i els actors, us deixaran clavats a la cadira amb el seu saber fer i estar.
De veritat: Si voleu gaudir i voleu tenir a mà un retall de la nostra existència, amb els sentiments més enlairats i les baixeses més tronades, no us la perdeu.
Els del Fenix Teatre la farem al Principal d’Arenys de Mar la segona quinzena de gener al TEATRE PRINCIPAL D’ARENYS DE MAR , els dies 22, 23, 29 i 30 de gener de 2011.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en TEATRE. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari