SANT ROC, ELS GEGANTS I ELS MACIPS

Foto: En Tallaferro i la Flor d’Alba, en Roc i la Maria, l’Elm i la Carmeta. Els gegants d’Arenys

I avui us enllaço un text que va servir, fa uns anys, per il.lustrar el programa de Sant Roc…. I és que per Sant Roc, Arenys es vesteix de festa i d’aigua d’olor de colonia i picarols al carrer. Es el nostre Vot de Vila per guarir la pesta! :

EN EL DESÈ
ANIVERSARI DE L’ELM I LA CARMETA. 
Us heu aturat mai a contemplar pausadament els nostres gegants?: Tenim
en Tallaferro, que si us fixeu bé té un aire de centurió romà que enamora!. Tot
un  Senyor com el nostre patró Sant
Zenon. Quins aires que rumbeja… Ep ! i la Flor d’Alba amb flaire  de Canigó verdaguerià i que gasta un
llustre imperial de no dir !!. Talment com si fos una princesa de país
petit…. I en Roc i la Maria, verament abillats d’hàbits de macip i captadora,
amatents  que arribi el llevant de
taula, per tal de gaudir del millor esperit seguint costum vella a la contrada
d’anar a cercar els de la Casa Gran 
i acompanyar-los, en clam de festa,  cap a assistir a l’ofici!!. Però fixeu-vos en l’Elm i la
Carmeta. Un xic descreguts,  eh !.
A vessar de picardia…  Son els més
menuts,  però renoi,! quina planta
que en tenen els dos, sorgits de la nostra claror marinera de Sinera: l’Elm amb
el peix que allargassa el seu braç dret 
i la  Carmeta que duu la
panera en la que, de ben segur en arribar a casa, amorosament,  l’Elm li col·locarà el llobarro que
tragina….

 I  en aquest  racó de món, on tot ressona a història, no en podia ser d’altra
que l’Elm i la Carmeta respiressin aquesta sentor marinera de la rada de
llevant. De ben segur que l’Elm n’és descendent directe d’aquells mariners que,
el terç diumenge de juliol de 1617, a redós del cementiri situat on avui hi ha
la placeta de l’Església,  varen
fundar la Germandat de Sant Elm, braç solidari de la Confraria del mateix nom.
I aquesta Germandat, amb aquell sentit solidari dels nostres predecessors,   (Plagués a Déu que  mai el perdem!) va propiciar que, amb l’abonament
d’un ral, la germandat procedia al rescat dels captius i captives que els
corsaris feien pels nostres verals…Però no només alliberaven captius amb els
cabals de la recapta,  no… , sinó
que,  els estatuts també preveien,
com qui no vol la cosa, que  
amb els calerons 
recollits,  ajudarien a “maridar
donzelles pobres”. (De les riques no en diu res, car, com quasi sempre,
aquestes ja tenen  qui les agombola…)

I de  la Carmeta, què en voleu que us
digui?:  Parella de balls de l’Elm,
i clar exponent de la dona forta 
marinera. I si bé en altres indrets la Verge del Carme ha esdevingut, en
substitució de  Sant Elm, la
patrona dels mariners, a la nostra Vila, els hem sabut ben maridar perquè no
només no es facin nosa, sinó que, ben juntets ens siguin els patrons celestials
del mar, i a la terra ens  facin
ballades en aquesta diada que la festa es vessa pels carrers. Per molts anys
Elm i Carmeta !!!!!! I no cal que ho fem més llarg, cantem tots ben fort com
una jaculatòria de joia i alegria: 

 “Gloriós Sant
Roc, germà petit de Sant Zenon, escolteu els precs de comparets,  macipes, macips i captadores,  i vetlleu per que cap pesta ens faci l’estella.
Que l’alegria dels macips ens ajudi a no prendre mal i que l’aigua enllustrada
d’olor ens mostri el més plaent de la vostra particular diada.    Amén….” …… Sant
Roc!!, Sant Roc!!!!!…..

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en MARENY-SINERA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari