BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

A les vuit em recull en Martí. Túnel de Parpers. El Vallès. El Congost. La Plana de Vic. Boira al vessant sud de Bracons. Bellmunt ni es veu. No clissarem res de res. Sortim del túnel. Vall d’en Bas. Ostres! Cap amunt tot és més aclarit. Sol. Quina sort. Passem Les Preses. El Mallol i Sant Privat. Fondalada del Gurn. Tot moll, humit. Fred. Aparquem a la zona d’esbarjo. Ni una ànima. És dimarts feiner. Ens canviem. Preparats talment un rogaine. Amunt.

Per Jordi Torres

Pel cap baix fa un any que no sortia en bici amb la colla Bicicorriols per motius que ara no venen al cas.  En tot cas només mencionar que vaig haver de fer una aturada llarga, massa llarga. Cada vegada que rebia un WhatsApp  amb el que la colla Bicicorriols s’explicava el que anaven fent, notava com s’anava allunyant més i més el tornar a sentir el plaer de trobar-me embolicat en algun atzucac enmig del bosc i amb la bici a l’esquena. Aquest és un dels trets d’aquesta colla, que davant de qualsevol opció sobrevinguda, nova i desconeguda, es prova i punt!

Per Joan Lladó

Passats gairebé quinze anys, el dimarts 17 vaig –en Xarli tamb– tornar a trepitjar el cim del Roc Melé amb esquís. Fou exactament el 23 de gener de 1999, juntament amb en Carles, en Xarli i en Max. Fent un xic de memòria, va ser el dia que vam aprofitar, un cop acabada l’excursió, per comprar els arvas al Pas de la Casa i també la cera per les pells, doncs aquell dia se’m feien uns pans a les soles com rodes de molí i entre això i el pes d’esquís i botes, que aleshores no eren pas plomes, almenys arrossegava cinc o sis quilos per cama. Tot s’hi valia, però. Érem mamellons.

Per Enric Subiñà

Enguany la temporada d’esquí de muntanya ha començat molt bé. Les copioses nevades de mitjans de novembre ens va deixar el Pirineu curull de neu, sorpresivament des del Canigó fins a l’Aragó. L’any passat, a banda d’una nevadeta per les mateixes dates, fins a mitjans de gener no es va poder començar la temporada en el Pirineu Oriental.

Per Pep Famadas

Em diu l’Enric tot baixant en el cotxe que aquest vessant del Montseny era tot sovint visitat pels Màsters en l’època dels Rai Verds cercant el desnivell de les seves pistes. En aquella època hom no podia imaginar com evolucionarien màquines i maquinistes permetent-nos encara més contacte amb la natura feréstega. Quin paradís, encara per descobrir per alguns de nosaltres, apte només per canalla que es resisteix a fer-se gran.

Per Carles Llorens

Estimats companys bicicorriolaires: seré ras i curt. El motiu d’aquesta nota és que us vull donar dues notícies. Una de bona i una de dolenta que són les mateixes que he donat aquesta nit als meus fills.

Per Andreu Calvó

Son dos quarts de set del mati i una agradable veu, “que se levanten, però yaaaa” ens desperta de cop al pàrquing de la Pradera d’Ordesa. Amb en Marti vàrem sortir el dia abans al vespre, i vam arribar molt tard a aquest meravellós paratge del Pirineu. Es admirable la cura que tenen del entorn als gestors del Parc, poden tenir maquines treballant a la llera del riu, cents de cotxes, vehicles que circulen per les pistes deixant un fumera molt ecològica, però  dos desgraciats que volen dormir al costat del cotxe son despertats de males maneres, perquè, segurament, alteren l’equilibri natural del Parc, Quins Collons¡¡¡¡

Per Enric Subiñà

Tot just iniciada la tardor, amb poc fred, buscàvem una nova sortida a la muntanya. Mica en mica tenim el país trillat, però sempre es pot trobar alguna variant que pot fer diferent la sortida que ja s’havia fet temps enrera. Com que habitualment intentem sortir de bon matí per tornar a la tarda, el Pirineu i Prepirineu Oriental sembla que se’ns ha fet petit. L’opció per aquell dimarts era anar al Pedraforca i fer els dos Pollegons, acompanyats del Calderer.

Per Martí Montserrat

L’Andreu en Ferran i jo deixem el cotxe a l’aparcament de l’estació de Vallter i a bon ritme ens dirigim al famós Coll de la Marrana, tot seguit comencem a flanquejar de forma ascendent la falda del Bastiments,  direcció la  collada de Comamitjana. En un tres i no res remuntem fins el pic de Fresers (2836m), que

(més…)

Per Joan Lladó

En Sergi, encarregat de fer la present crònica, se n’ha escapolit hàbilment: m’ha subornat amb un canvi que no podia pas rebutjar –i crec que els altres tampoc–: farà una escultura amb ferro -feina, entre d’altres, amb la que es guanya les garrofes i no pas escrivint en una collonada de paper en blanc- al·legòrica de la colla que anirem a plantar en algun lloc discret, emblemàtic i sugerent dels nostres verals.

Per Joan Lladó

Finides les seves vacances pel Tirol, i ja de ple en la feina, en Martí em proposà de pujar el Costabona amb BTT cercant un nou itinerari des de Bagà. En parlàrem entre setmana i ho proposàrem a la colla. L’Andreu era a la Molina i li feia més el pes d’anar cap al nord. L’altra opció que tenia previst en Martí era Matamala-Camporrells. Res a discutir, ja ens anava bé, també, la segona proposta. Ningú més s’afegí a la festa de bicicleta.

(més…)

Per Pep Famadas

Seguint voltant per l’asfalt andorrà amb flaca aquest any decideixo baixar des dels Plans de Ransol fins a Sant Julià de Lòria amb l’objectiu de tatxar la famosa Collada de la Gallina, on l’any passat vaig veure pujar la Vuelta espanyola. Fa pal rodar en mig del trànsit andorrà però no hi ha més remei. Al menys de baixada serà més passador.

Per Marcel Torrus

Dissabte 4 infidels de Bicicorriols canviem de colla, encara que sigui per comprovar experiències diferents amb gent molt variada.

Tot comença a principis de setmana quan porto la bici al taller per afinar-la. Allí em conviden a fer la sortida del dissabte. La colla en qüestió és l’equip Racing de Different Bikes de Canet de Mar i altres amics i clients de la botiga, m’hi afegeixo.

Per Marcel Torrus

A mitja setmana em passa per la ceba d’anar a fer la típica, com diuen, ”marçalada”,  repico en el whattsapp per si algú m’hi acompanya. Quasi sobre la línia, es en Joan qui respon, –jo vinc–.

(més…)

Per Giovanni Leonardi

El dimarts, una representació dels Bicicorriols varem anar a KP Sport a Montmeló, per assistir a la presentació del nou vídeo de la productora Basilico Studio del nostre Luca, amb el protagonista el quatre vegades campió d’ Espanya de Downhill, Bernat Guàrdia.