BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Finim el mes de juny amb dues aportacions més dels soferts ciclistes de Bicicorriols: Tronxo i Tete.

Per Manel Trenchs

MONTSEC

Aquest any de nou podia tornar a gaudir al 100% de la ja tradicional sortida dels bicicorriols pel pont de la fira, aquest cop era la 18a edició. Des de la ruta dels Bons Homes que he anat repetint i gaudint d’aquestes sortides on es combina plenament la bici, la natura, algunes pinzelladetes de cultura i una miqueta, no gaire, de relax i xerrar barato.

Dues aportacions més dels companys Magret i Forniga. Que tingueu bona lectura! I fotos!

Per Jordi Torres

No és la primera vegada que dic en aquest blog que les sortides dels bicicorriols, malgrat que terrenals, quelcom tenen de celestial. I aquest llarg cap de setmana n’ha estat una nova mostra. Però no només la ruta ha estat celestial, també la colla, que durant tota la sortida m’ha ajudat a disfrutar-la de valent malgrat que el meu nivell físic era clarament inferior al de la colla.

Per Joan Lladó

Acabada la sortida anual de la colla per conèixer durant tres dies un altre dels indrets emblemàtics del país, cadascun dels integrants d’aquesta expedició ens explica a la seva manera com la va viure. En publicaré un parell cada dos dies –per l’ordre d’arribada a la redacció– perquè l’apunt no sigui tant extens i el puguem pair. Les fotos apareixeran en una qualsevol de les properes entrades. Avui, Gio i Pistons -en vers-.

Que en gaudiu i fins aviat.

Per Martí Montserrat

La neu malauradament ja s’està retirant de les nostres contrades, ja toca gaudir de la muntanya d’altres formes. En aquesta sortida agafarem les bambes i intentarem unir la Gallina Pelada amb el pintoresc Pont Cabradís.

Deixem el cotxe al Portell dels Terrers, força a prop de l’entranyable poble abandonat de Peguera, i comencem corrent pista avall direcció a la Font del Pi seguint el GR 107.1 Les vistes de la gran Roca  de  Ferrús són  espectaculars  i  ens  amaneixen  el  camí  i  distreuen  la ment fins  l’inici  de  la remuntada cap el Portell de Griells.

Per Pep Famadas

Després d’un intent fallit d’apuntar-me a una cursa de flaca (inscripcions tancades) i tenint tot el matí disponible, en Joan, sabedor de la meva llibertat, s’hi afegeix i em proposa la ruta a la que m’hi avinc, com no. Després d’una convocatòria molt a última hora per wa, només s’afegirà una estona l’Anscarius.

Per Joan Lladó

Diumenge a la tarda, una bona representació de la colla, al costat de les famílies, vam tenir el goig d’assistir a una ruta organitzada i guiada pel nostre company i amic, l’Enric Subiñà amb la col·laboració de la seva filla la Maria. Aquest passeig transcorregué ben a prop i a tocar dels vestigis del que fou la Barcelona abans de la seva caiguda l’11 de setembre de 1714.

Per Manel Trenchs

Quan en Pistons i el Tete ens plantegen fer una sortida força llarga en flaca (o bici de carretera) alguns de la colla tenim clar que cal aprofitar les oportunitats que ens brinden els pastors amb els seu alt coneixement de la geografia catalana. Dit i fet, el diumenge, cinc bicicorriolaires sortim (ben d’hora, ben d’hora) per deixar la furgo a Canovelles (per segons qui sinònim de Cànoves…), lloc d’arribada del tren de tornada des de la Molina.

Per Jordi Torres

Mai havia fet una cursa BTT de certa duresa com les que fan alguns dels companys de la colla Bicicorriols, i aquest cap de setmana era l’ideal per fer una escapada com a regal d’aniversari aprofitant que tenia festa el divendres. Quina cursa fer?

(més…)

Per Marcel Torrus

Dia de la Mona, feina feta, i fillola contenta. Avui, per circumstàncies, no tinc cap deure familiar, com he dit, la feina ja la tinc feta. Amb en Joan quedem per anar a fer un tomb amb les flaques, a fer kilòmetres. Perillós, en aquests casos sempre surten lladonades o com bé diu l’Anscari, marcelades. La primera vegada ens en van sortir 245km i la darrera vam esmorzar a Can Barrot, per dinar a casa.

Per Joan Lladó

Avui, en la nostra sortida pels verals de Canet, camp propi d’en Marcel, hem pogut constatar l’obertura de nous corriols, bàsicament per a la pràctica de la BTT. En cada visita a la zona, el nostre amfitrió ens adelita amb noves incorporacions del parc corriolaire i evidentment, tots ens hi divertim de valent. Dit això, però, cal començar a ser crític i prudent a l’hora d’obrir nous viaranys. Durant la matinal, tota la colla ha pogut constatar en el nostre pas per diverses zones que potser se n’està fent un gra massa.

Per Albert Gómez

El dimecres 19, un trio de randonnées tenim el privilegi de sortir a tastar la neu que ha caigut els darrers dies. Aquest any sembla que l’ element blanc no es fa pregar tan com d’altres anys i ha impregnat els Pirineus de manera generosa. Sortim d’ hora en Martí l’ Àngel i jo, sembla ser que el mosso ha agafat febrícula d’ última hora i ha estat baixa presencial.

Per Joan Lladó

Se’m presenta un altre dimarts festiu, prèviament acordat i de plena connivència amb en Martí. Hem triat aquest dia perquè les previsions de dilluns i dimecres no eren gaire bones. El company s’ha posat d’acord amb uns vells i allunyats amics que ara viuen a muntanya per fer plegats l’escapada. Han triat la vall de Núria i ens ofereixen el bitllet del cremallera. Molt agraïts!

Per Joan Lladó

Avui hem tingut una agradable sorpresa en arribar a la plaça: hi havia en Carles tot cofoi. També la presència d’un convidat, el cosí d’en Manel, en David. Hem fet plegats els primers quilòmetres fins la riera de Riudemeia i després en Carles ha seguit el seu camí al seu ritme fins retrobar-nos per esmorzar. Per Riudemeia i can Blanc, hem anat pujant, corriol per aquí, corriol per allà, fins el capdamunt de can Ribot. Després, flanquejant pel vessant nord del turó de Castellans hem arribat a sobre el Collet i pel camí recentment arranjat pel Avis Enginyers hem baixat fins el Mogent, gairebé a tocar de Santa Agnès.

Per Pep Famadas

Som diumenge i no pedalo amb els companys, toca família. Som al Mas Corbella, una casa de turisme rural molt recomanable, ben situada, en un racó de les muntanyes de Prades, al municipi d’Alcover. És mig matí i no he portat ni btt, ni flaca, ni tals sols roba d’esport per trotar una mica. La Glòria sí que n’ha dut i ja fa estona que trisca per aquests verals. Només em queda caminar, mentre la resta de família ja es distreu.

Per Martí Montserrat

Amb l’Enric i en Joan ens llevem ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora per fer cap a l’Arieja i aprofitar la jornada fent una de les activitats, que més ens agrada. Quant per fi estem pujant el coll de Puimorent, els núvols tapen tots els cims i no té pinta de millorar. Parem el cotxe al boral i repensem la jugada… decidim fer mitja volta i provar sort a la zona del Puigmal, tot i que no té gaire neu, com a mínim allà sembla que el temps està més o menys destapat.