SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

Arxiu de la categoria: PETITS PENSAMENTS, paraules petites

MATI ENCÈS, SERÈ, CEL LLUENT…..

Imatge: Núvols al Pla. 

Matí encès, serè,  cel lluent. La serenor d’un matí que agombola la lluïssor de l’ull atent del caminant encara endormiscat. Pla calmós fins arribar a un cafè on l’ensulsiada recent de les parets, anuncia la gran derrota de l’habitacle que ha mantingut la seva esquerpa silueta al pla capçaler de la obaga muntanya.

 La baixada sobtada, on els esqueis entrebanquen la bona marxa. I després la plana del Vilar, on els pàmpols del verol ens recordava els ditets del Sant Màrtir de Plata (Sant Zenon).

 I després, cap a casa, a la vall, on els neguits tornen amb zumzada plena, fent-nos oblidar, massa depressa, la bondat dels nostres esqueis……..

L’AIRE ENS HA REVISCOLAT…. I ESBANDIT LES CABÒRIES….

Imatge: Font dels cims, prop del Matagalls.

De bon matí, quan els estels es ponen, hem de sortir per guanyar el pic gegant…

 I ben endreçadets,  hem albirat el cim de la Creu des dels entorns de  la fageda. La neu, bona companyona, ens ha vingut a rebre…. el sol, amic de tots, ens senyalava el camí per entremig de l’herbei, encara molt atuït pel fred.

Bonancerament, hem anat pujant. Hem saludat a l’amic oblidat, ens hem agenollat dessota els peus del patufet de la Creu dels cims (veieu les fotos),  per beure un glop d’aigua gelada, i altra volta al clos arenyenc.

L’aire ens ha reviscolat i esbandit les cabòries que, massa  polítics, ens han entaforat al magí aquests dies.  

 

DEDINS LES BOSCÚRIES IGNOTES DE MONTNEGRE

Imatge: Recó de la Pau a Montnegre….


I per mentre la calor ens fa sentir com una  fruita madura a punt d’esclafir, hem tornat a anar dedins les boscúries quasi ignotes del Mont Negre. Al redós de les perxades de castanyers,sureres, aulets, verdorenques torrenteres,endiumenjades cases de possibles que tenen al seu entorn plàtans centenaris, avingudes senyorívoles  i color de migdia italià. I el Sant, esperant-nos amatent com sempre, i el Montseny, avui amagat jugant a cut i amagar darrera la boirina, i el racó de la Pau, tan  bellament arranjat pels frares arenyencs, i la música abacial que ens crida al clos matern, i el verd de les valls, i l’esclat de sol als cimbells, i la joia de viure… I….

 

 

ELS PETITS PLAERS DE LES COSES PETITES

Imatge: Esclat dels petits plaers a muntanya..

Quan creus que ja et saps la muntanya, et sorprèn en una recolzada i et trobes un petit encant al revolt del camí. El llac d’En Viada, als estimballs del Turó de l’Home, prop de Can Verdaguer gros i de can Verdaguer xic.

Serpentejant pels senders ennegrits pel cel grisós.

Els petits plaers de les coses petites, unes gotes de rosada, una gall ensenyorit, unes oques que quequegen, el grevol esponerós i matiner. I la carbonera com a signe antic per a un mon massa modern… 

EL SUI, LA SITJA I LA BARRACA….. PETITES PARAULES DE MUNTANYA

IMATGE: El café dels federals al Pla de la Calma…..

Matiners, nit plujosa, tempesta que vespreja, en estol matinegem desafiant els elements. Els del temps prediquen boira.. nosaltres prediquem bona hora… cap al Sui, aquesta muntanya que resta oblidada darrera els estels montsenyencs: Matagalls, Turó de l’home…

Pla de la Calma enllà… l’estela de la calma, esguardant el sol ixent des del clos de la barraca d’en Ramon.. Avant per la Sitja, el Pedraforca petit que ens engoleix al seu clos i finalment el Sui. Esbelt, pissarra al sol, el príncep i la princesa que es juren amor etern i nosaltres, humils, ens prostrem davant del miratge enjogassat de les boires que lliguen bruixes…

 

GOTELLADA

Imatge: Un gotim solitari esperant el caminant….

I la muntanya, capriciosa ella, ens ha ofert  una de les seves altres cares. La pluja, el bateig del camí, i no una pluja somorta i prima, no … la gran gotellada. I xops, amarats d?aigua fins al moll de l?os i no poder avançar cap a la fita esperada…

Però ja ho deia el poeta, el camí, sempre el camí… no cal l?arribada, només cal esperar que el camí sigui llarg… i amarat de la pluja netejadora que ens ha copsat en la seva immensitat de calma..

MARIANEGRA, PETITES PARAULES

IMATGE: Salt de Marianegra.. 
(avui enceto una nova categoria,petits pensaments….)
I avui, de matinet, a les hores primes, tornem altra volta, per altres indrets, a fer tat a la Marianegra. I ella, cofoia de retrobar-nos, ens ha endreçat la font, ha agençat les deus de l’aigua i ens ha guiat cap a la pregonesa del sot, on, impressionant, ens esperava el salt. El seu salt, l’únic salt de marianegra, i com sempre, hem redescobert la Muntanya…. El salt esponerós ens ha fet la salutació endiumenjada al caminant  ingenu que, poc a poc, va descobrint els racons bellíssims que periòdicament s’ens ofereixen.