SERRALLONGA

I per mentre la calor ens fa sentir com una  fruita madura a punt d’esclafir, hem tornat a anar dedins les boscúries quasi ignotes del Mont Negre. Al redós de les perxades de castanyers,sureres, aulets, verdorenques torrenteres,endiumenjades cases de possibles que tenen al seu entorn plàtans centenaris, avingudes senyorívoles  i color de migdia italià. I el Sant, esperant-nos amatent com sempre, i el Montseny, avui amagat jugant a cut i amagar darrera la boirina, i el racó de la Pau, tan  bellament arranjat pels frares arenyencs, i la música abacial que ens crida al clos matern, i el verd de les valls, i l’esclat de sol als cimbells, i la joia de viure… I….