Avui arribarà la flama que uneix tota una identitat i una llengua comuna que no entén de territoris i si de persones per damunt de Tribunals i interessos miserables. Que la flama ens porti per bona direcció i ens il·lumini el nostre camí com a poble.
El programa FAQS de TV3 d’aquest passat dissabte ens va deixar la presència del Virrei Enric Millo ara a la Junta d’Andalusia i oferint unes respostes dignes d’un gran miserable sense escrúpols.
Crec que TV3 segurament es la Televisió Pública més plural que existeix a l’Estat, ho podem comprovar amb les tertúlies, en els debats o en el tractament de les informacions per exemple, es un fet crec que reconegut i de prestigi fora de les nostres fronteres. Tanmateix crec que aquest dissabte va creuar una ratlla que poc te a veure amb la pluralitat, convidar Millo, una persona crec que hauria de ser non grata a tot el territori i ignorada de per vida, no pot gaudir de minuts de prime time a la nostra televisió i poder desplegar el seu cinisme sense límits i les seves mentides basades en la seva ideològia feixista. De fe forma part d’un Govern amb l’ultradreta de VOX, cosa que va valorar positivament i això ja ho diu tot.
Un personatge miserable que va ser capaç de dir que el seu objectiu es que no hi hagués morts el dia 1 d’octubre i ho va aconseguir, i que no sabia res de les actuacions judicials de la policia aquell dia, tot això sense treure el manual de greuges contra TV3 que curiosament desprès va dir que sempre l’han tractat molt bé i que tenia excel·lents professionals, gran contradicció i contra l’independentisme i la divisió que ha provocat a la societat.
Realment menyspreable, com va vomitar odi contra nosaltres amb la seva situació de privilegi que inclou per cert en el seu departament la famosa partida per protegir el castellà en terres inhospites com Catalunya, tot un exemple d’aprofitament del diner públic.
Aquest personatge segueix trobant hordes organitzades de gent per enfrontar-se a la policia el dia 1 d’octubre, i això resideix nomes dins la seva ment malalta que segueix negant la realitat, i trobant la situació normal i controlada, ja que el primordial era impedir la democràcia com sigui.
Tot una idea del context on ens trobem i que segueix defensant que la llei es democràcia i caldria recordar-li que fins hi tot les dictadures més terribles tenien lleis.
Una vergonya per la televisió pública i una humiliació més pels votants del dia 1 sigui quina sigui la seva opció.
El judici a Laura Borràs es un magnific exemple de com miserables poden ser els nostres partits, independentistes de butxaca que alhora de la veritat son part i legitimen el règim del 78 en benefici propi.
La Comissió de l’Estatut dels diputats del Congreso ha aprovat un dictamen favorable al suplicatori per aixecar la immunitat a la diputada catalana i això passarà definitivament al plenari. En el cas Esquerra ha optat per no votar però ja hem escoltat que malgrat no creguin amb els judicis de la justicia espanyol no poden fer els ulls grossos a la corrupció, el mateix escoltem dels cupaires que demanen que deixi l’escó amb un gest exemplar i que el sentit de vot conjunt es inutil ja que la votació es perduda i nomes Junts per Cat ha votat contrariament.
Aquest cas deixa clar una cosa que segurament ja sabiem. Els nostres partits diuen clarament i tampoc cal ser molt llest per avisar que els judicis espanyols son poc menys que una farsa com hem vist els últims 2 anys amb el Procés, però alhora envien a l’escorxador la diputada catalana. De fet el seus càlculs tant sols son electorals, autonomicament parlant esclar i eliminar una forta rival com podria ser Borràs es una oportunitat. De fet per exemple els cupaire demanen deixi l’escó per generositat, caldria preguntar generositat per qui, per acceptar la culpabilitat i participar d’aquesta nova cacera de bruixes contra l’independentisme i la segona es de traca, diuen que tant fa el seu vot conjunt ja que ho tenen perdut, caldria recordar que com el 100% de les votacions a Madrid, cosa que ens torna a la pregunta de que coi i fan amb aquesta cambra inutil pels nostres interessos i sense possibilitat d’incidir en la mateixa.
El fet de Borràs, sense proves concluents dels seus contractes quan presidia la Institució de les lletres catalanes es una mostra més del que son els nostres partits i les seves prioritats. Una estratègia conjunta i clara cap a la independència hauria de ser la defensa de la diputada i un vot negatiu conjunt molt clar, però la realitat es que la col·laboració amb el règim del 78 i el joc de poder autonòmic ha passat a ser la seva prioritat, si es que mai ho havia deixat de ser.
Partits autonomistes que de ben segur no ens portaran a la culminació de l’Estat propi.
Tal com diu José Antich de nova normalitat res, es una falsa normalitat amb moltes incerteses i amb una cosa clara, el desgavell econòmic no sembla gaudir d’una solució propera per moltes persones i la seva situació laboral desballestada i amb un miratge d’ajudes públiques que fa que hi ha persones que amb 3 mesos d’ERTO encara no han ingressat ni un euro, francament imperdonable.
Alhora i com be diu Antich la Declaració de la Renda ben puntual i sense excepcions, no sigui cas. Un sistema en fallida que la societat segueix patint.
La falsa normalitat
José Antich
Posem-ho negre sobre blanc: Catalunya passarà aquest dijous a la fase 3, el dia 21 s’aixecarà l’estat d’alarma instaurat per Pedro Sánchez el passat 14 de març, s’obriran l’endemà les fronteres per a l’arribada del turisme europeu i els residents podran viatjar lliurement per tot el territori espanyol. És el que es diu propagandísticament parlant “la nova normalitat”. El llenguatge monclovita per allunyar fantasmes i crítiques. Però no ens enganyem, la nova normalitat no és cap altra cosa que un eufemisme generós per deixar clar que no estarem en la normalitat i evitar dir així que, en realitat, el més apropiat per al nou estadi no és cap altra cosa que la falsa normalitat. Però esclar, dir que Espanya entra en la falsa normalitat sona dur i cal buscar paraules que acompanyin l’aterratge en la difícil situació que ara s’inicia.
Perquè anomenar nova normalitat a la situació actual és com una broma de mal gust i els polítics haurien d’anar amb compte amb la utilització d’aquest terme ja que poden trobar-se amb una legió de ciutadans irritadíssims amb el panorama que tenen per davant. Serà potser perquè ells se n’han assabentat menys que la resta dels mortals i el seu sou ha patit bastant menys? De quina normalitat se’ls parlarà als més de 700.000 treballadors afectats per un ERTO a Catalunya i que no saben si recuperaran el lloc de treball o directament passaran a ingressar les llistes de l’atur? No parlem de les desenes o centenars de milers de treballadors que encara estan pendents de cobrar la prestació. I els comerciants que no tornen a obrir per la pandèmia, en part, però també per la pressió tributària que els ha deixat al descobert? Tampoc no seran els autònoms, als qui s’ha perseguit d’una manera abusiva per ingressar una mica de diners en les malparades arques de les finances públiques del Regne d’Espanya…
L’única normalitat que jo veig és la de la presentació de la declaració de Renda i Patrimoni que es va iniciar puntualment com estava prevista l’1 d’abril i finalitzarà el 30 de juny. Sense cap pròrroga i amb la normalitat més gran del món. Hi hagi emergència sanitària o no n’hi hagi; amb els morts encara per comptar, en una gestió catastròfica del Ministeri de Sanitat que fa 11 dies -¡¡11 dies!!- que no actualitza la xifra total de morts de coronavirus a Espanya, i que està clavada en 27.136 persones. Amb enormes dificultats per als contribuents per reunir la seva documentació i les gestories a vessar, ja que malgrat ser serveis essencials des del primer dia moltes han anant recuperant la normalitat a mesura que s’aixecaven les fases sanitàries. L’únic important és mantenir el calendari de la visita a Hisenda.
Hi ha dos lemes a Espanya que han deixat de tenir vigència alguna: “la justícia és igual per a tothom” i “hisenda som tots”. Queden molt bé per a la propaganda oficial , o per fer anuncis en televisió, però a l’hora de la veritat, només valen per a uns quants.
A la sessió de Control al nostre Parlament, el President Torra ha proposat fer un nou referèndum, afirmant que ell es aquí i sobretot amb missatge cap a repúblicans i cupaires, ha preguntat si també hi és tota la cambra.
Es força clar que els partits independentistes estan en hores baixes, i la pròximitat electoral encara aguditza aquesta crisi de lideratges i sobretot de projecte. Tornar a proposar un referèndum com a gran solució i pas endavant vol dir diverses coses:
Si hem escoltat mil i un cops el mandat de l’1 d’octubre, perquè cal un nou referèndum que el deixaria sense efecte.
Si el primer va seguir amb la reacció de l’Estat que tots coneixem, que fa pensar que ara no seguiria el mateix camí, ja que per la part espanyola res ha canviat.
Pel que fa al poble, com ens hauriem de prendre aquesta convocatòria, si en la primera el Govern i els partits que li donaven suport no va ser capaç d’obeir les propies lleis del Parlament, respectar el resultat del referèdum i quan es va decidir a fer-ho per la porta del darrera no el va aplicar. Crec que la resposta es com una presa de pel intolerable.
Suposant que fos un pla ben organitzat sabem que hi ha una part, la d’esquerra que juga amb el diàleg i ha renunciat a cap tipus d’unilateralitat, alhora els cupaires continuen desapareguts i per tant no hi hauria suports a la proposta.
Un cop acceptat la rendició en forma de 155, deixar que els tribunals espanyol triin o vetin el President de la Generalitat i els propis diputats, que la repressió sigui igual o més ferotge que mai, i que els partits simplement busquen el seu propi benefici dins l’àmbit autonòmic no ens podem creure cap tipus de desobediència. De fet Espanya ja ha dit mil i un cops que no reconeix el dret a l’autodeterminació i menys el català i que un referèndum es il·legal, per tant per aquesta via es una via morta.
En conclusió veig un insult a la ciutadania fer propostes com aquestes sense cap sentit i que saben perfetament que no compliran per una part i que si ho fessin estarien legitimant que les lleis aprovades pel Parlament i el referèndum de l’1 d’octubre efectivament eren una farsa.
La roda del hamster ara pot ser la roda del referèndum.
Durant el confinament segurament tots vam fer coses que per manca de temps o motivació no feiem habitualment, en el meu cas vaig veure una serie que ja feia temps m’havien recomanat, es tracta de Narcos, la vida del narcotraficant Pablo Escobar i on es presentava com el cap del Cartel de Medellin i una gran dosi de morts i violència al darrere.
Ara i segons els informes que la CIA ha desclassificat, el President espanyol en aquella epoca Felipe Gonzalez era perfectament conscient de la contractació d’una banda de mercenaris a sou, a sou de tots nosaltres concretament ensinistrat com a sicaris de la droga per torturar i assassinar objectius de la banda terrorista ETA. Es a dir terrorisme d’Estat pagat amb els diners de tots els espanyols. Una sang que no hi ha dubte va tacar la persona de Gonzalez per sempre.
Segurament, en qualsevol Estat normal, ja no hauria estat possible aquestes operacions macabres amb l’objectiu que sigui, per tarannà i per control del mateix sistema democràtic, però estem parlant de l’Estat espanyol on tot s’hi val i on el control es inexistent i l’ombra del feixisme de 40 anys de dictadura es la llavor dels dos principals partits del règim com son els Populars i el PSOE.
Aquests crims organitzats van portar la seva total immunitat del cas, validant la versió oficial que no en sabia res, cosa que donada la gravetat del tema el portaria a ser un perfecte incompetent. De totes maneres la seva vida fora de la presidència va seguir per nomenaments com el d’ambaixador o al Consell de Gas Fenosa amb el que coneixem com portes giratòries i una vida com veiem totalment allunyada del que coneixem com esquerra, de fet nomes cal veure que una de les seves mans dretes van ser gent com Alfonso Guerra un altre perfect enemic de la democràcia tal com es coneix a l’Europa Occidental.
Ara veiem com el seu partit germà els Populars no obren boca sobre el tema i veiem com per exemple el PSC es permet dir que no donen cap credibilitat a l’informe prenen un cop més per imbecils a la societat que diuen representar.
Aquest Cartel en definitiva canvia de cares però segueix ben viu i amb un context favorable per fer i desfer sense problemes i que els ha fet dignes successors des del 78 fins avui d’un règim corrupte i sense comparació a la Unió Europea.
Aquests dies veiem grans onades de gent tirant estatues per terra, al riu o simplement destruint aquest llegat, en nom de l’esclavisme bàsicament, així veiem com a Estats Units diversos i reconeguts esclavistes han vist com era enderrocada la seva figura i ara també a Europa un personatge com Cristofor Colom ha seguit les seves passes.
En primer lloc que com moltes coses que passen al món, quan una gran massa ara li dona per intentar esborrar la historia simplement perquè no li agrada o en nom d’un context actual que res te a veure amb segles passats es que algun interés ocult hi ha darrere bellugant els fils del poc raonament i el seguiment cec cap idees que semblen atractives però que amb una mica de profunditat segurament no son el que semblen.
Crec que la historia es la que es, ens pot agradar més o menys, però ha passat. De fet cal contextualitzar cada relat o figura en el seu temps i amb els esdeveniments de l’època, no ho podem filtrar en base als parametre d’avui en dia, ja que si ho fessim estariem desvirtuant el passat i la majoria d’estatues de militars, polítics, escriptors o investigadors posem el cas que estan a les ciutats del món serien enderrocades ja que totes elles tindràn passatges de la seva vida o accions que serien rebutjables i per lògica no ho hauriem de fer.
Jo estic conforme que símbols del feixisme i del terror han de ser fora de la vida pública i si en museus ben explicats, ja que podriem caure amb apològia dels mateixos. Per exemple un bust de Franco, Hitler o Mussolini posem el cas no seria de rebut donar-li protagonisme, però si recordar les seves monstruositats per no tornar a caure en aquests forats negres de la historia del planeta.
Si ens centrem per exemple en Cristofor Colom, ell va descobrir America, em sembla un fet prou important i no es responsable directe de tot el que va passar amb la població indigena posteriorment. Alguns ara demanen treure la seva figura de Barcelona quan hi ha més que proves de la seva catalanitat i donada la importància de la seva descoberta no hi ha cap motiu per tant gran disbarat. De fet, una explicació a cada figura exposada seria molt més eficaç.
Si fem cas amb això, hauriem d’enderrocar també els camps d’extermini, tots els polítics que amb alguna decisió seva han fet mal a part de la societat, les industries d’armament pels morts que han produït, les farmaceutiques pel negoci que han fet amb la nostra salut, el gran capital per no evitar la fam al món i un llarg etcetera que deixaria el món en flames.
Hem de conviure amb el que ens agrada i el que no per molt que ens pesi, no ho podem esborrar per rabietes infantils de part.
El que va ser Ministre de l’Interior de mal record, Jorge Fernández Diaz amb el Partit Popular, un personatge de profundes conviccions religioses ha explicat ara que amb una Conversa amb el Papa Benet XVI i amb referència a la seva preocupació per l’independentisme a Catalunya que aquest li a dir que el Diable vol destruir Espanya.
Aquest personatge ja ha deixat anar altres perles en el temps, com el seu retrobament amb Déu a Las Vegas, que té un àngel de la Guarda que es diu Marcelo que fins hi tot l’ajuda ha aparcar el cotxe fins aquesta última on ens diu que desprès d’escoltar això el Pontifex li va dir que la solució era la humilitat, la oració, el sofriment i finalment la devoció a la Santissima Verge.
Realment, un personatge així es evident que no te totes les facultats mentals en ordre per poder ser representant de ningú i molt menys per ocupar càrrecs de responsabilitat com es el cas de ser Ministre de l’Interior en el seu dia. Crec que un anàlisi psiquiàtric hauria de ser evident per optar amb aquests càrrecs i es evident que no el superaria.
No estem parlant de la seva fe, ni de les seves creences religioses, que totes han de ser respectades sigui la que sigui, però fer públic periòdicament aquests fets abans explicats no son de rebut i si no es un Estat de pandereta com Espanya, segur que haurien motivat la seva destitució immediata, i més en un país teòricament laic, com a mínim un test anti drogues per veure la procedència de les seves afirmacions.
Tanmateix nomes faltava comparar una opció tant democràtica com qualsevol altra com es la causa de l’independentisme català amb el que la seva religió posa com eix principal del mal, el diable. Fins aqui arriben els deliris de Fernández Diaz i i el seu feixisme sense límits que es basa en la seva idea de l’Estat sense permetre cap altre per legitima que sigui.
Aquests son alguns dels personatges que aquesta Espanya ha fet ocupar càrrecs de poder i que son suficient motiu per veure com funciona el sistema democràtic espanyol.
Aquest vídeo mostra els salvatges dirigits per Perez de los Cobos aplicant la violència sense límits contra la població indefensa que nomes volia fer us del seu dret a vot, i que l’Estat al grit de “a por ellos” des del Rei fins a l’últim partit espanyol contemplaran com son condecorats. A l’altra banda els nostres partits incomplidors del mandat del dia 1 d’octubre i que ens van deixar despullats davant la barbàrie i ara amb la seva conducta evidentment han renunciat a seguir i recuperar aquell camí.
Ens cal una reflexió molt profunda. Ni oblit ni perdó.
El cas de l’inspector en cap dels ARRO (la intervenció ràpida de la policia catalana), Jordi Arasa i la seva condemna a més de 2 anys de presó per la seva actuació en el desallotjament a Plaça Catalunya del 15 M amb una violència fora de tota lògica fa pensar amb alló que definim com a policia democràtica.
De fet casos com aquest fan que es desvirtui el paper de les forces policials en una democràcia. Son funcionaris que estan al servei de la gent, en aquest cas de la seva seguretat, com ho poden ser els bombers o els sanitaris en els seus respectius àmbits per posar dos exemples. Sembla que això es una idea romàntica que ja no es recorda i alguns individus que la formen evidentment no tenen les condicions psicològiques per exercir la seva funció com es el cas, nomes cal veure la violència utilitzada contra la població indefensa i que ningú amb totes les seves capacitats s’atreviria a exercir per molt que el seu entrenament, les armes i la mateixa placa pugui donar una sensació de poder que en cap cas hauria de permetre que tingues mes drets que la resta de la societat.
Casos com aquests malauradament els hem vist en altres actuacions amb violència gratuita contra la població totalment menyspreable i que deixen els servidors públics amb elements de control de la població al preu que sigui.
La policia per les seves característiques estem dacord que es troba en situacions complicades que no justifiquen aquesta violència desmesurada sense fre i cal una revisió i depurar responsabilitats. La gent te tot el dret a manifestar-se i reclamar drets i llibertats que ara pot ser que no estiguin reconeguts. La força coercitiva sense control dona bona idea de com funciona el sistema on com he dit sempre la societat hauria de ser el centre i no ho es. Els seus poders no la serveixen però si que la volen controlar, sigui l’executiu, el judicial, el legislatiu o les forces d’ordre,i aqui el sistema queda viciat per sempre.
Una polícia democràtica ha de ser al costat del poble i no davant. Tenim un clar exemple amb les forces policials espanyoles el dia 1 d’octubre del 2017 per veure que les seves agressions han quedat impunes i fins hi tot premiades amb condecoracions.
Es tot un cas del que mai pot ser una policia democràtica.
Avui ha mort Pau Donés, i he de dir que mai vaig anar a cap concert seu, ni l’he conegut personalment, però himnes que sempre recordem com “La Flaca” i tota una trajectòria musical honesta estaran a la nostra ment, conjuntament amb la lliçó de dignitat i de vida en el seu duel contra el terrible Cancer que no hi ha dubte ha posat la seva persona en un espai de referència de vida.
El contracte per fer rastreig de contagis de Covid 19 que la Conselleria de Salut ha adjudicat a dit a Ferrovial per la quantitat de 17 milions d’euros amb excuses de mal pagador es el símptoma suposo d’aquest mantra de l’esquerra social que tant la fa diferent a la dreta.
De fet la Consellera ens diu que la Generalitat ha d’estar preparada per un rebrot de la pandèmia, i l’adjudicació es permesa en Estat d’alarma sense concurs públic i ha allargat el contracte de qui ja gestionava la línia 061.
Com deia aquesta es l’Esquerra que sempre te a la boca retallades i el suport a l’empresa pública. De fet els seus companys ideològics a Madrid, el Govern de l’Estat format per PSOE i Podemos ja ha retallat d’aquest fons a les autonomies afegint mil milions a Educació casualment trets de la partida inicialment sanitària. Tota una declaració d’intencions.
Mentrestant han tingut entretinguda a una bona part de la població esperonada també amb les declaracions dels partits i anuncis públics de suport als aplaudiments diaris al sector sanitari cada tarda. Tot un cinisme compulsiu que suposo de bona fe bona part de la societat i ha caigut de quatre grapes davant aquests voltors al servei del sistema siguin de la ideològia que siguin.
La deriva es tan gran que alhora afavoreixen aquest monstre de l’IBEX 35 sense manies ni control no milloren les condicions laborals i del sistema sanitari als nostres professionals o per exemple en el món educatiu els seus treballadors administratius encara esperen dues pagues extres del 2013 i 2014. Un autèntic insult al que representen com a partit i com a Govern.
Una cosa es que hagin renunciat a culminar la independència, cosa que ja es prou greu, que hagin renunciat a governar convertint la Generalitat en una gestoria al servei de Madrid, que alhora pactin amb els partits del 155 sense manies o que vulguin burlar-se de la gent amb nous referèndums acordats, Taules de diàleg i altres falsedats que han matat l’anomenat procés de Catalunya, i una cosa ben diferent es que ni tant sols socialment siguin capaços d’estar a l’alçada del que se suposa que representen i simplement serveixin a les grans empreses d’esquena al sector pùblic i a la societat en general que curiosament els ha votat per ser representada.
El símptoma Ferrovial no fa presagiar res de bo, deu ser la nova normalitat.
Quan escoltem Miquel Iceta dir que el nou càrrec del President Montilla a Enagas no son portes giratòries i defensa l’us de la seva oficina d’expresident per la feina, apart de preguntar que no ha pogut gestionar en la sanitat durant l’Estat d’Alarma la Generalitat per justificar demanar més força pel Ministeri del mateix ram, evidentment comprovem que el sistema està podrit.
Iceta nega que siguin portes giratòries ja que a 14 anys que va deixar de ser Ministre i 10 President de Catalunya. Creu que no ha de renunciar a la seva oficina d’expresident ja que ho serà sempre i ho veu compatible amb una activitat privada. També ens diu que s’ha demostrat que en determinades circumstàncies el Ministeri de Sanitat necessita més múscul, negant que Catalunya hagi perdut res en la seva gestió i qüestionant que segurament no hagués fet res diferent del que ja s’ha fet.
Com deia el grau de cinisme es infinit, i així es pot defensar qualsevol cosa sense rubor com ho fa Iceta, que no es que en tingui el monopoli, ja que el nivell de la política catalana cal dir-ho es baix. Defensar que aquesta nova feina vinguda de l’IBEX 35 no son portes giratòries que ja han revorregut molts polítics per la seva jubilació daurada amb assessories a Consells d’Administració sense sentit apart de la perversió del sistema que ho pemet, com deia cal molta barra per negar això, i que apart degrada una mica més el càrrec de President català que ell ha ostentat i denigrat posteriorment i que demostra el que ho valora, de fet com ho fa Iceta.
Tanmateix, utilitzar l’oficina d’expresident pagada amb els nostres impostos per la seva nova feina privada ja es de traca i una burla per a tothom sense cap ètica que ho avali. No cal reformar cap llei, simplement es inacceptable des de tots els punts de vista.
Pel que fa a la recentralització de competències, senzillament delata la mentalitat hispanocentrica d’Iceta, sap perfectament que gestionar el que et manen no es exercir la competència, i això es ni més ni menys el que ha fet la Generalitat, de fet si donar competències plenes a les autonòmies sobre sanitat havia de ser de fireta, no calia donar-les d’entrada i així donar aquest múscul que Iceta reclama per un Ministeri buit que ara ho ha assumit tot en la millor tradició espanyola.
Defensar això dona sentit a la frase que un poble es medeix pels seus representants.
Recordeu el que va exercir com a virrei a Catalunya durant el 155, ara i des del seu departament a Andalusia repartirà les subvencions de fins a 100 mil euros per lluitar contra la immersió lingüística
al nostre territori. Un personatge miserable que torna a mostra el seu odi contra el poble i la cultura catalana.
Aquesta línia de subvencions va ser una exigència de VOX per avalar l’investidura del President Popular i depén d’acció exterior del Govern. Aquest total de 100 mil euros van dirigits a accions culturals i activitats dels descendents andalusos afectats per processos d’immersió lingüística i difusió de les seves arrels.
Realment la xenofòbia i el racisme pot arribar molt lluny, però el genocidi lingüístic que l’Estat espanyol practica amb la llengua catalana si no fos per que el poble català no es violent hauria produït ja una revolta ciutadana sense fre. Parlem aquests dies del racisme per la mort d’una persona de raça negre a Estats Units, però segurament aquells que ara defensen aquesta causa justa, previsiblement progres d’esquerres que miren cap un altre costat quan toca defensar la llengua propia de Catalunya, que simplement es la seva i no va contra ningú.
Aquesta subvenció es un insult als mateixos andalusos ja que aquests diners i en el territori que parlem i en les èpoques que parlem es un malbaratament per una causa malaltissa en general dels partits espanyols i en particular de partits feixistes com el que parlavem per destruir una llengua que no volen escoltar més. En la seva ment impositora i colonitzadora nomes cap una llengua, una bander i un sentiment que curiosament no fan que sigui tria lliure dels ciutadans, sinó a la força i amb totes les mesures de coerció que poden utilitzar.
Saben perfectament que la nostra llengua es el català i que nomes en l’àmbit escolar amb un sistema que permet sortir als alumnes amb un bon nivell de català i de castellà com en cap altre autonomia espanyola, a la resta d’àmbits la diferència de les dues llengues es abismal, però no en tenen prou i la voldrien arraconar a les cases per finalment fer-la desaparèixer, el seu somni humit, i el d’aquest coctel explosiu de Populars, Vox i Ciudadanos.
Si sumem que el responsable del Departament es Millo i el seu odi atroç a Catalunya ja ho tenim tot per seguir la seva lluita.
Un espectacle lamentable el que hem vist avui al Congreso de Madrid entre les forces independentistes i un Rufian desbocat amb un discurs totalment en direcció contraria al que una revolució democràtica voldria escoltar.
Treu pit de ser la primera força independentista a Madrid, i en referència a Junts per Cat, diu que no son esclaus de ningú,nomes serveixen al poble treballador de Catalunya. Han posta la seva força negociadora al servei de la gent aconseguint el retorn de competències a la fase 3 i la cogestió de fons europeus per la Conca d’Odena. Ha tret al President Pujol que diu no li consta que fos independentista, ni d’esquerres. Finalment diu que no son socis de PSOE ni de Podemos sinó del diàleg i la política per la gent, parlant de la Taula de diàleg i de la democràcia que esta en joc.
Francament, desprès del punt on vam arribar el 27 d’octubre del 2017 i els més de 2 anys de violència, 155, presó i persecució, ser a Madrid ja es una vergonya, i això va pels 3 grups, però treure pit de ser el primer ja es absurd. Potser no son esclaus del partit del President Puigdemont, però ho son de l’autonomisme, del sistema espanyol i de la validació d’un Estat autoritari i uns partits hereus del règim anterior i amb arrels democràtiques tant curtes que no es veuen.
Barrejar la gent amb els simples interessos de partit i la bona vida d’uns quants es insultar la societat catalana que evidentment no pot representar. Parla de guanys aconseguits quan en Fase 3 totes les comunitat gestionaran la desescalada per cert sense negociar es un altre manera de riure de la bona gent d’aquest país, així com parlar de fons que per experiència tots sabem com acaben aquestes promeses.
El recurs del President Pujol denota la falta d’argument i l’odi a una part de l’independentisme que segons ell nomes pot ser d’esquerres, com si la dreta o el centre no tinguessin dret a voler la llibertat del seu país, de fet sense aquesta unió de totes les peces es impossible un projecte com aquest, que des del sectarisme de Rufian no va enlloc o segurament on vol que vagi ell, a un cul de sac sense sortida.
Parla de la defensa de la democràcia de bracet dels botxins del procés democràtic de Catalunya i a canvi de res, ja ratlla la perversió i un cop de peu al procés d’alliberament de Catalunya.
Criats servils.