SERRALLONGA

Pretesament melòdica… res d’estridències, amb una lletra senzilla.
Una lletra amb poques paraules. I que parteix d’una pregunta de no saber on acaba el mar, per acabar afirmant que si no heu sentit la sensació més petita, la de sentir plorar un infant, no sabem qué és estimar.
Quan torno a escoltar aquestes cançons,  retorno als inicis de la vida d’adult.
I sempre em pregunto: haurem sabut restar fidels als principis?
A voltes em sembla que si. Però de vegades em planyo de no haver-ho intentat prou.
Si voleu escoltar-la cliqueu aquí, o també a baix.