ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

DIA TRIST

Sense categoria

Avui Roger Español tornarà la Creu de Sant Jordi que va rebre de mans de la Generalitat com a reconeixement per la defensa del Primer d’Octubre. No hi ha dubte que la deriva dels nostres partits ens ha dut amb aquesta situació tant trista.

Recordo que Roger Español va perdre un ull per una bala de goma aquell 1 d’octubre del 2017 amb la seva defensa dels nostres drets com moltes altres persones van fer posant els seus cossos per assolir la victòria del dret a vot per sobre d’un Estat repressiu i antidemocràtic. Ara escoltar com justifica el retorn dient ” no segueixen el camí de l’1 O i ha perdut tot el sentit, el govern ha deixat de representar el llegat del Primer d’Octubre”. Així donç, lliurara el guardó a la consellera Natàlia Garriga aquesta tarda. Un guardó que diu han buidat de contingut i que no significa que no segueixi la lluita que evidentment seguirà, de pas ha criticat la llei d’amnistia per deixar en res l’acusació contra l’Estat per la violència exercida. De fet recorda el lema ni oblit, ni perdó que ha quedat en res.

Les actituds mesquines i els fets dels nostres partits i institucions els darrers anys, desprès de no culminar el procés d’independència, sense cap mena d’ètica per una societat que ho va donar tot repetidament durant 10 anys i que va donar un exemple el 2017 de valentia i creure en el que estava fent ens han portat a fets tant tristos com el de Roger Español que vol acabar amb aquesta farsa i no participar del fum que ens han volgut vendre, alhora que els fets anaven en direcció contrària tornant a l’autonomisme sense manies i fent de crossa dels partits del 155, tornant poc a poc a la retòrica buida de contingut quan parlem de la independència i buscant precisament l’oblit del 2017 amb fòrmules del passat que han deixat el món de l’independentisme totalment desconcertat i deprimit. Com diu Español, culminat amb una amnistia que un cop insistit amb l’oblit, passa al perdó per allò que segurament mai volien haver arribat i admetent la culpa demanant disculpes a l’amo i de pas deixant les denuncies contra un Estat de tot menys democràtic en paper mullat i net de culpa.

Tot plegat, i com a símbol aquesta distinció que ha quedat totalment buida del seu camí original, i que Roger que va pagar un preu molt alt per defensar els valors que teoricament representava i que ara al veure que han quedat en res, la torna sense remei.

Un dia trist.

LA PROPIETAT PRIVADA

Sense categoria

El tema de la ocupació de la propietat privada s’ha convertit en una paranoia que una societat normal no es pot permetre, creant un monstre on la propietat personal ha passat a ser fum i on els drets son diferents depenent de les persones.

Aquesta passada nit a Tarragona un centenar de persones, la majoria marroquines, i si ho eren, ho dic pel que se li acudeixi dir que soc un xenofob o una cosa per l’estil, si fossin russos per exemple també ho diria, han atacat a una parella de mossos que anaven a impedir que dos joves ocupessin una casa i van provocar aquesta reacció. De fet i referent amb aquest tema el PNB presenta una proposta al Congreso per facilitar els denonaments exprès en cas d’ocupació ja que es un perjudici pels legitims propietaris. Tots sabem dels baixos salaris, de la precarietat laboral i de la pujada del cost de la vida, però el tràfic de les vivendes molts cops amb beneficis per mafies que sempre busquen negocis com aquests per sortir ja son incontrolats.

Volen que en un termini màxim de 48 hores es pugui executar el desnonament i posteriorment si hi ha casos de vulnerabilitat ja intervindran el serveis públics adequats.

No hi ha dubte que el problema de la vivenda, es vital per la ciutadania, i molts cops s’ha enfocat molt malament amb benefici per mafies i grans grups especuladors que en son els beneficiaris principals inclosos els bancs. Segurament més promocions públiques amb preus controlats serien una bona mesura, però apart d’aquest fenomen, la llei i aquest bonisme instaurat que protegeix el delinquent per damunt de les persones normals han provocat amb l’ocupació de pisos uns fets esperpèntics, on el propietari no pot fer fora els ocupants amb el perjudici que això comporta i el procés s’allarga amb el temps. O sigui els delinquents amb més drets que la resta. La propietat privada crec que es sagrada i per tant una ocupació hauria de ser un delicte on en aquest cas les forces policials actuessin com si es tracta d’un robatori o un segrest per exemple. Els drets sobre un indret privat son del propietari i de ningú més, i això ha d’estar protegit sense excuses. Aquests ocupes que es creuen per damunt del bé i del mal però normalment amb la llum punxada i els serveis bàsics coberts, o sigui uns fora del sistema aprofitant-se del mateix, no poden ser tolerats ja que el primer que s’ha de garantir es que tota la ciutadania tingui els mateixos drets i deures sense discriminacions. Un altra tema es el tractament amb situacions d’alta vulnerabilitat que ja no tenen res a veure amb el tema que ens ocupa.

El concepte propietat privada ha quedat pervertit i això es un greuge que ja fa massa que dura.

LA PRECAMPANYA

Sense categoria

La convocatòria d’eleccions ara ens portarà a una llarga precampanya on curiosament els partits verbalitzaran uns discursos contraris als fet que hem vist durant els darrers temps, veurem clarament com la mentida agafarà volada i també veurem entrar en acció els hooligans de cada formació per les xarxes socials. Això si, del 2017 sembla que ningú el recorda.

Escoltar, per exemple avui Oriol Junqueras dient a Sanchez que ells nos estan per garantir l’estabilitat de ningú, quan s’han passat els darrers anys sent la crossa fidel del PSOE del 155 a canvi de res fa riure per no plorar. Escoltar l’advocat Boye dient que el President Puigdemont tornarà per l’investidura a risc de ser detingut, ens recorda uns temps enrere on semblava que el retorn era un fet i evidentment no va passar i per tant ara tot s’hauria de demostrar. Les noves propostes independentistes que tindran molt difícil capitalitzar el seu naixement amb tant poc temps.

Com indicava ahir, aquestes eleccions si vertaderament els partits independentistes tinguessin aquest objectiu i culminar la gran feina feta fins el 2017, un gran moviment per damunt dels partits autonomistes actuals i unes eleccions convertides en una ´mena de ratificació del referèndum seria una opció que hauria de ser a la capçalera de propostes dels mateixos. Evidentment ningú parla d’això i si de la política miserable autonomista i la picabaralla entre partits sense cap més aspiració que el poder i col·locar els seus venen fum per mantenir-lo i pidolant a Madrid qualsevol engruna que en cas d’assolir serà venuda com la vuitena meravella de la bona gestió.

Crec que seria normal, deixar els partidets en segona fila i explorar aquesta situació definitiva amb un objectiu que han intentat esborrar de la memòria col·lectiva tant com hem pogut amb actituds miserables com si res hagués passat i al costat precisament dels partits de la repressió.

Tal com ho veig jo, la figura del President Puigdemont i el seu simbolisme hauria de representar un moviment ampli que trascendis a la lògica autonomista i que deixant fora els egos de cadascú portes a remar en una sola direcció i una proposta clara per fer efectiva la independència sense pors infundades com els morts que hi hauria o les reaccions de l’Estat. Malauradament estem on estem i no hi ha solució en una Taula de diàleg que mai sera d’igual a igual i on una part sempre es creu amb més drets que l’altra i amb un nul respecte a la democràcia com sempre.

La precampanya seguirà i veurem on ens porta.

LA PARAULA DE LA GENT

Sense categoria

En una democràcia i quan un Govern es insostenible, no hi ha res millor que donar la paraula a la ciutadania per redefinir les forces i amb una imatge totalment actualitzada seguir endavant, això ès el que avui ha fet el President Aragonès i no deixa de ser una oportunitat per la gent.

Quan els pressupostos han estat tombats, la llei més important d’un Govern, amb Albiach, recordo la que ens ensenyava la papereta del NO el dia 27 d’octubre del 2017 en la votació de la Declaració d’independència, acusant així els votants del Si, un acte miserable que ja la defineix i avui amb el Hard Rock per bandera no ha cedit i fa difícil explicar com van votar els anteriors on també hi figurava. La típica incoherència i el joc polític pel poder a qualsevol preu, igual que la resta. Com deia un Govern que es va quedar amb Esquerra i ningú més, es a dir 33 de 135 diputats i que ha perdut moltes votacions per falta de trobar suports, ara nomes en tenia del partit el qual fan de crossa a Madrid a canvi de res, el PSOE i tampoc li ha servit. Un Govern que ens va dir al començar que culminaria la independència i que simplement ha tornat a l’autonomisme més tronat de la mà del partit del 155 sense cap vergonya i amb el procés desat al calaix fent passos acceleradament enrere. De fet escoltar ahir el discurs del President atorgant-se el rol de responable i titllant d’irresponsables la resta és tota un declaració d’intencions, d’aquells que han oblidat el seu primer mandat i ens pretenen vendre els traspassos aconseguits com mai, i que exactament son cap.

Per la part de Junts, tot hi estar d’acord que una part de la convocatòria electoral es partidisme i càlculs de resultats, no es pot demanar eleccions si no s’aprova el pressupost, i posteriorment acusat d’electoralisme quan es convoquen. En referència a la tornada del President Puigdemont, ja ho hem viscut i si ara es així la seva prioritat hauria de ser desbloquejar el resultat del referèndum del 2017 i això hauria de ser amb una proposta amplia que supereres el seu partit i amb la intenció clara de dur-ho a terme, altra cosa seria cara nova, autonomisme de sempre.

Respecte la CUP, crec que estan en un pou sense fons on pràcticament han desaparegut de l’escena política sense cap visió del que realment es prioritari, i que no es el Hard Rock.

Les noves propostes segurament ho tindran molt difícil, precisament pel temps i els auguris per elles ara per ara no serien bons, encara que la bossa d’abstencionistes per la independència es un bon botí a tornar a animar.

Per l’altre costat no hi haurà novetats, segurament la desaparició definitiva de Ciudadanos, ningú els trobarà a faltar i un Salvador Illa que se les veia molt bé, però el cas Koldo el pot afectar de ple, i de fet ja ho està fent.

Obrim una oportunitat, i la societat te la paraula, sense excuses i per damunt de la mediocritat de la nostra classe política.

EL DELIRI DE TABARNIA

Sense categoria

Ja ho havia oblidat, però durant el procés democràtic cap a la independència de Catalunya el feixisme nacional espanyol encapçalat per Albert Boadella va posar a la llum una cosa anomenada Tabarnia que volia representar zones de Tarragona o Barcelona on hi havia més vot contrari a la independència. La paranoia es veu que continua i ahir van fer la seva entrega de premis.

Aquest esdeveniment es va fer a Barcelona amb la presència de la padrina de l’entitat Isabel Diaz Ayuso. En el discurs d’aquesta toia espanyolista Albert Boadella va dir un decàleg per ser bon ciutadà de Tabarnia amb la defensa de Felip V i retirar textualment “estelades de veïns gilipolles”. Els guardonats com podem veure grans democrates com Nicolas Redondo expulsat del PSOE, Marcos de Quinto exdiputat de Ciudadanos i Sergio Fidalgo, cofundador de Convivència Civica i l’entitat espanyolista S’ha acabat.

En el discurs esmentat, criticar a Sanchez i amb ironia orgullós de ser acusat de fatxa mínim cinc vegades a la setmana, dessintonitzar TV3 i tots els mitjans catalans, inclosos els escrits i titllar Felip V de primer organitzador de la igualtat entre espanyols per exemple. Com no podia faltar les critiques a l’amnistia han estat frequents titllant d’alliberament de criminals la proposta.

En definitiva, tot el que el manual del bon feixista posaria en lletra destacada. No cal donar-li molta importància, però fa llàstima veure persones amb aquests tarannas acomplexats i amb el feixisme tant arrelat, pensant que poden imposar les seves paranoies sense dret a replica i per damunt de la societat on viuen. De fet Boadella i aquesta colla, han passat de la ironia que es creu l’autor teatral a la repugnància i llàstima que ara provoca la seva persona. La mateixa creació de Tabarnia pel simple fet que en alguna zona hi ha més vot del que ell pensa ja és un esperpent, ja que la societat som tots, sinó ho podriem aplicar a cada territori i segur que trobariem micro territoris amb idees comuns. De fet l’odi a Catalunya es cura fàcilment, no tornant mai més aquí. Lloar Felipe V, per conquerir un territori com Catalunya i abolir les seves llibertats, no seria una gran presentació i criticar l’amnistia d’un procés que culminava davant les urnes i acceptar el de la protecció dels assassins i torturadors del franquisme, ja ho diu tot.

Una colla de gent que està molt malament i que gràcies als nostres partits que van frenar el procès democràtic validat per la gent encara segueixen amb aquesta parodia sense fre.

LA FALSA INTEGRACIÓ

Sense categoria

Aquests dies comença el Ramadan per la comunitat islamica que dura 1 mes i en un Estat teoricament laic veiem com els drets i deures no son iguals per tothom, i sobretot son alterats per una base espiritual que no hauria de ser la primordial.

Efectivament, si mirem Educació, la Generalitat dispensa de l’assistència a classe i de la celebració d’exàmens els divendres per les pràctiques religioses del Ramadà. Recordo que aquests s’abstenen de menjar, beure, fumar i mantenir relacions sexuals des de la sortida a la posta del sol. En l’àmbit laboral poden sol·licitar la interrupció de la feina els divendres, com he dit el dia del prec col·lectiu de les 13.30 a les 14.30 i la conclusió de la jornada laboral una hora abans de la posta del sol.

Això son nomes un exemple. De fet sobretot l’esquerra progre i multicultural ho dona per normal i titlla de racista o xenòfob qui gosa posar en dubte aquestes pràctiques. Cal tenir molta barra per actuar així, però com que la llibertat de pensament no pot ser coartada, em semblen totalment injustes aquestes mesures i una falta de respecte per la gent local. La immigració en aquest cas islàmica com si fos de qualsevol altra nacionalitat hauria d’adaptar-se a les costums i cultura locals, això no vol dir que perdi les seves arrels ni molt menys però no que alterin la vida pública i provoqui greuges entre la resta. En un Estat laic o així be definit, encara que la branca catòlica segueix amb un benefici difícil d’explicar i que hauria d’acabar el més aviat possible. Com deia en un lloc laic, es respecta qualsevol creença espiritual però aquesta no pot alterar els drets i els deures de la ciutadania, la religió a casa o als llocs de culte i prou.

Hi ha una màxima que crec hauria de ser primordial, les persones que van a un altre lloc diferent del seu origen s’han d’adaptar en aquest lloc, crec que es el que faria qualsevol persona normal i alterar aquesta màxima es el món a l’inrevés, de cap manera es cap racisme com ens volen vendre.

El ramadà em sembla una pràctica com qualsevol altra que en plena llibertat vulguem dur a terme, però es privada i com deia no pot donar cap privilegi com es el cas respecte aquells que no la volen fer. Un Estat modern i laic de cap manera pot basar-se com a pilar fonamental en cap causa espiritual, vers al contrari en causes ben reals i en benefici de tots.

És la falsa integració que el sistema ha permés.

L’ACTITUD MISERABLE FA 20 ANYS

Sense categoria

Fa 20 anys passava el major atemptat terrorista que ha patit Espanya amb els atemptats als trens de Madrid amb prop de 200 morts. Segur que tots ja en coneixem els detalls, però encara recordem més l’actitud miserable del Govern espanyol d’aquell moment i el menyspreu a la ciutadania que va quedar en evidència per un simple objectiu polític.

Realment, personatges miserables com Aznar, ràpidament van pensar amb el rèdit polític que en podien treure d’aquella massacre i van trucar els seus mitjans afins per dir als quatre vents que l’autor era ETA, quan re feia pensar amb això d’entrada. Una banda ja afeblida, un no avis abans de les explosions que tampoc era habitual, una gran infraestructura que no semblava al ser abast i fins hi tot restes de l’Alcora trobades donaven evidències del terrorisme eslamic. Recordo la cimera recent on es va acordar l’invasió de l’Iraq amb l’excusa d’unes armes de destrucció massives que nomes existien en les ments malaltes dels principals interessat i on en la foto Aznar era destacat.

La venjança era servida i Al-Quaeda la va fer amb tota la violència que era capaç. De fet la mateixa nit els rotatius i mitjans de mig món ja parlaven d’atemptat islamista. Mentrestant el Govern espanyol seguia amb la seva teoria falsa amb l’esperança que fos un punt a favor per guanyar les eleccions un altre cop i deixant la tragèdia humana en un segon terme. Un cas de manipulació matussera que va mostrar el miserable que pot ser la raça humana i sobretot els nuls principis etics de la classe política respecte a la societat que teoricament representa sense cap escrúpol.

Un autèntic manual del tracte a la societat on el tot s’hi val es el lema i els fakes o falses notícies son una estratègia més. De fet i com hem vist això no va acabar aquí i segueix fins a l’actualitat amb totes les mentides escampades per les clavegueres de l’Estat bàsicament contra l’independentisme i persones en particular pel seu perjudici i així seguir manipulant eleccions, la gent i tot el que es posi per davant i aturi l’objectiu final.

Un gran exemple del sistema que ens domina i de quins son els seus únics objectius per damunt de la vida de les persones i de qualsevol consideració ètica i de respecte. El Govern d’Aznar va encetar un camí i una porta que ja mai s’ha tancat, i aquesta es la societat que tenim i el sistema que mantenim.

Una actitud miserable de fa 20 anys.

DUES MANERES DE FER

Sense categoria

Desprès de l’acord de la llei d’Amnistia, els mitjans espanyols ja fan especulació amb el retorn del President Puigdemont, i això no hi ha dubte que no els fa cap gracia i deixa la seva estratègia repressiva i fora de contexte en la Unió Europea en paper mullat.

Com deia ahir, no confio gaire en l’aplicació de la llei per un estament judicial viciat i sense vergonya, que crec en alguns casos no acataran, però el que està clar es que si s’aplica en la seva totalitat la possibilitat del retorn dels exiliats lliures de qualsevol imputació seria una probabilitat real. Parlen de l’estiu i això per força hauria de comportar un daltabaix polític a Espanya, però també a Catalunya.

Per una banda els esforços de la judicatura i el sistema corrupte espanyol per esclafar l’independentisme, passejant una vergonya rere l’altra per la Unió Europea i quedant totalment desacreditada, cosa que no per normal s’hauria de deixar d’agraïr en aquest cas als Estats de la Unió Europea que han pogut dir la seva i que sempre han estat al costat dels nostres exiliats i en contra de les tesis d’un Estat corrupte i tant poc democràtic com Espanya. També cal dir que el marc mental d’aquells que es van entregar per ser humiliats i engarjolats diu molt poc d’ells i em sembla que ja han quedat més que en evidència. Per la seva part aquest marc de submissió s’ha trencat amb els exiliats que judicialment han aconseguit totes les victòries i han deixat en evidència l’Estat un cop i un altre.

El retorn, provocaria una campanya mediatica a l’Estat de difícils previsions, però que podria deixar tocat de mort el Govern espanyol per l’empenta de Populars i els seus mitjans i també dins del mateix PSOE. Segurament un pànic per veure quin camí pren Catalunya i que ha après fins ara de l’experiència viscuda. Dins a Catalunya, el Govern format per Esquerra no crec tingués un atac d’il·lusió pel retorn i això els agafaria amb el pas canviat, amb objectiu autonomista i com a crossa socialista a Madrid sense cap ambició, cosa que els podria causar una davallada. Crec que sense oblidar les errades del passat que son moltes, el carisma del President Puigdemont hauria de mirar d’unificar el moviment independentista amb l’objectiu d’acabar allò que va quedar pendent el 2017 i que ara ja sabem nomes podrà ser unilateralment i demostrant una força que nomes la unitat pot donar. Un tomb que ara no podem cal·librar i que podria ser el definitiu.

El dubte es si anirem per aquest camí o seguirem amb més del mateix sense remei.

UN NOU PAS AUTONOMISTA

Sense categoria

Era un fet sabut, una obra de teatre dolenta que veuriem un acord sobre la Llei d’amnistia, i finalment ha arribat el dia. Ara vindran les justificacions i les victòries de fum obviant la realitat i com no pot ser d’altra manera amagant l’objectiu de la independència al calaix, no fos cas.

Ens diuen que inclou terrorisme, traició i malversació però ara vinculat als estàndards europeus i no al codi penal espanyol, i s’amplia fins al novembre del 2011 la seva aplicació. Ens diuen que cobrirà a tothom i s’aplicarà immediatament. Ja hem escoltat Nogueras dient que ara nomes depèn de si el jutge està disposat a prevaricar o no, i la imaginació judicial en queda exclosa definitivament.

Una nova cortina de fum, una nova vergonya des del 2017 dels nostres partits. No ens diran una obvietat, que com tota llei el contingut es important, però la seva aplicació encara ho es més, sinó queda en paper mullat. En un Estat democràtic normal això va lligat i no es discuteix, però a l’Estat espanyol ja sabem que no es així, no hi ha separació de poders i veiem com el judicial s’enfronta a l’executiu o legislatiu sense vergonya. Ho hem vist amb el procès català, com han creuat totes les línies vermelles, cal dir que si mirem enrere la història malauradament també ens ho confirma, i ara ens volen fer creure que no aturaran quan convingui aquesta llei, que no faran de la inexistent justícia espanyola el que els convindrà més en cada moment. Ja ho hem vist amb els judicis contra els independentistes i també amb les bases de futures negociacions, que li preguntin a Garcia Castellon per exemple, un visionari sense complexos o un tal Marchena per exemple. El tot s’hi val contra l’independentisme ha estat, és i serà, ja que és l’objectiu de l’Estat i farà servir tot pel seu control, des de les porres als jutges, passant per les clavagueres de l’Estat, un sistema corrupte on la democràcia no apareix per enlloc i molt menys l’Estat de dret.

Parlar d’estàndars europeus a Espanya es riure per no plorar, ho hem comprovat repetidament amb els nostres exiliats, i prevaricar o no, no seria cap preocupació pels jutges ultres espanyols. Un cop més els nostres partits volen tractar un Estat normal que saben que no ho és, per tant els parametres no poden ser els mateixos i intentar enganyar a la societat un cop i un altra amb aquesta cantarella no te perdó.

Tots ells saben que per evitar aquest tracte i disposar d’una democràcia amb garanties nomes hi ha una sortida i aquesta la van aturar ells mateixos el 2017. Tota la resta és la tàctica miserable de sempre per blanquejar l’evidència i mirar cap un altra costat.

AMAGANT RELATS

Sense categoria

Donant un tomb per les xarxes o escoltant aquests mitjans i partits que acusen de genocidi i mil coses més a Israel i donen el paper de víctima a Palestina sense fissures, sembla que hi ha molts matisos i més vida fora d’això que no interessa tant, ja que podria tancar el discurs fanàtic que escoltem dia si i dia també.

Un bombardeig constant d’odi i desinformació per crear opinió pública sobre els bons i dolents i en aquest cas tots tenen una part de cada cosa. Que la resposta d’Israel ha estat el més proper a un genocidi per la població civil és una evidència, que l’horror de la guerra i la destrucció ha de ser condemnat crec que es força clar, però ara veiem com una notícia ha passat de puntetes per la gent i ens diu que l’ONU troba informació convincent que Hamàs va violar i torturar ostatges i creure que durant els atacs indiscriminats que van originar l’escalada de guerra que perfectament sabien que passaria es van produir agressions sexuals. Recordo que el 7 d’octubre es van infiltrar diversos grups de Hamas en territori israelià i especialment en el festival de música on la mort, el segrest i ara sabem les violacions van ser el resultat. Un odi desfermat que també es un genocidi d’una colla d’assassins, ho recordo per aquells que passegen orgullosos el seu mocador palestí i sembla accepten sense vergonya aquests fets. De fet els experts sobre el terreny han revisat gran quantitat de vídeos i imatges, i han parlat amb testimonis i víctimes que els han portat amb aquestes conclusions esgarrifoses.

No tinc cap dubte que les vertaderes víctimes son la població civil palestina i també la israeliana, com en qualsevol guerra i que en son els principals damnificats, però si parlem en termes de Governs o de poder aquests es basen en els parametres de l’opinió pública i el manteniment del seu poder, per tant com vendre el producte sigui veritat o mentida. Israel s’ha defensat, però amb un cost de víctimes i destrucció inassumibles per qualsevol, però per l’altra costat Hamas que ja sabia i preveia aquesta reacció precisament per escoltar aquestes condemnes mundials i poder treure un rèdit, cosa de per si miserable i condemnable, ha comés aberracions com a vulgars assassins que poc tenen a veure amb les legitimes reclamacions palestines d’un territori propi en igualtat de condicions i alliberat d’aquesta xacra que nomes mira per la seva quota de poder i supervivència amb el règim del terror.

Cal periodisme de qualitat i sobretot mirar tots els matisos en un conflicte pe reduïr-ho tot en bons i dolents amagant els relats.

DRETS SENSE EMBUTS

Sense categoria

França en aquest cas ha donat un gran pas pels drets de les dones i de les persones en general posant el Dret a l’avortament dins la seva Constitució i blindant així un fet necessàri i tant sovint prohibit per interessos i creences sense sentit.

Els diputats i senadors francesos han aprovat a la seva Constitució la llibertat garantida a les dones de tenir el recurs a la interrupció voluntària a l’embaràs. Una gran majoria d’electes de tots els colors hi han donat suport. De fet aquest dret ha estat aturat per exemple a Estats Units o a Estats de la Unió Europea com Polònia, Malta o Hongria. De fet a Andorra es prohibida i a l’Estat espanyol ja sabem com funciona. De fet es un dret que la Unió com impulsora i defensora de drets fonamentals hauria de recollir, cosa que encara no fa i donar pas a un deute històric com aquest i deixar així que les dones puguin controlar el seu destí en llibertat.

Crec que l’evolució del món hauria de portar a posar la persona en el centre amb uns drets i deures elementals i amb llibertat per poder executar-los. Si ens referim a la dona i un embaràs, aquest es responsabilitat en molt bona part seva, del seu cos i per tant ningú hauria de poder decidir per ella. Entenem que autoritzar casos com violacions i fills no desitjats es un pas, però al final pot haver-hi mil i una raons socials, economiques o personals que cal respectar i el dret a l’avortament no hauria de deprendre d’ideològies conservadores que es creuen el dret al pensament únic i la imposició sobre el pensament dels demes i molt menys aquesta remora de la societat anomenada Religions que es creuen amb el deure moral de marcar el camí a la humanitat per damunt de la mateixa com han fet tota la vida i aprofitant situacions de debilitat per vendre fum sota el paraigues de l’amenaça constant que tant mal ha fet al desenvolupament del propi planeta.

França, en aquest cas marca aquest camí de reforç i validació d’un dret que qualsevol Estat hauria de garantir, deixant la moralitat personal a casa de cadascú com sempre hauria de ser. Un Estat avançat es aquell que te una carta més amplia de drets a les persones i aquest per la dona es fonamental i evolucionar a totes les històries que milers de dones o parelles han hagut de viure i arriscar les seves vides senzillament per voler decidir sobre el seu propi cos.

Drets sense embuts.

ASSASSINAT SENSE CÀSTIG

Sense categoria

Ja l’havia vist abans, però aquest dissabte veient la pel·licula que explica la història de Salvador Puig Antich, commemorant el 50 aniversari del seu assassinat a mans del règim franquista, no puc més que recordar que no hi va haver càstig pels culpables i que les similituds amb el règim actual son massa properes.

En Salvador s’ha convertit en un símbol de la lluita antifranquista, arrestat per la seva pressumpta autoria de la mort d’un policia, va gaudir d’un fals judici on totes les proves que el deixaven en llibertat van ser ignorades i on la mort de l’hereu del Dictador Carrero Blanco a mans d’ETA el va convertir amb carn de venjança d’un règim agonitzant i que no va escoltar cap veu internacional per complir la seva condemna a mort el 1974, sent el darrer executat pel “garrote vil”.

La falsa transició, queda en evidència per cassos com aquest, on ni el botxí, ni els comandaments i càrrecs que van signar i partipar en aquella condemna han sofert mai cap judici, ni han pagat pels seus crims. De fet el 2014 des d’Argentina es va demanar l’extradició d’alguns càrrecs franquistes relacionats amb el cas per procedir al judici, i com sempre l’Estat es va negar a la seva sol·licitud protegint aquests assassins sense cap vergonya.

Les similitud entre aquest cas i el més recent en el procés català és clara, una nova persecució utilitzant la policia per usar la seva violència contra la gent, i un judici fals en el fons i en la forma com el que vam veure amb els nostres polítics, els mateixos tics, els mateixos objectius, la mateixa pudor de naftalina i la mateixa indefensió d’una societat contra un règim amb uns objectius molt clars i amb total impunitat. Les mateixes institucions reconvertides, però ocupades per hereus del règim del terror. El rentat de cara a substituit la pena de mort per condemnes que castiguen la llibertat d’expressió com el cantant Pablo Hassel encara privat de llibertat o la mateixa democràcia amb el món independentista que algun d’aquells hereus que parlava ha convertit en terrorisme per art de màgia i en uns fets únics a la Unió Europea.

La mort de Salvador, segur que va servir per despertar consciències i per accelerar la fi d’algunes conductes, però malauradament Via Laietana segueix en peu, monuments del franquisme segueixen alçats, moltes institucions simplement han canviat de nom, els morts son als vorals de les carreteres, els herois segueixen sent herois i les víctimes segueixen sent culpables. En definitiva una actualització del mateix règim.

Assassins sense càstig.

TERRORISME A LA CARTA

Sense categoria

La decisió del Tribunal Suprem d’obrir una causa per terrorisme al President Puigdemont i al diputat Ruben Wagensberg pel Tsunami Democràtic segueix el fil de la paranoia d’un poder judicial espanyol que segueix descontrolat i que demostra que la Llei d’Amnistia no es res més que paper mullat.

Efectivament, la sala de Marchena, un vell conegut per la sentència esperpèntica del Govern de la Generalitat del 2017 i la farsa que va suposar aquell judici, admet que el President no va fer cap actuació concreta ni va donar cap ordre per provocar aldarulls, i se l’encausa per omissió i no haver utilitzat el seu carisma per aturar-ho. De fet equipara el Tsunami democràtic amb la Kale Borroka i parla alegrement de terrorisme dient que no pot ser un fenomen estàtic, sinó que s’amplia de manera gradual en un ampli ventall d’activitats. Qualifica per exemple la concentració a l’aeroport com terrorisme i fins hi tot torna a treure el mort occidental per relacionar-lo amb el mateix.

Esquerra diu que aquesta decisió no ha d’entorpir la negociació de l’amnistia i consideren l’aprovació més urgent que mai. Junts ens diu que mirant d’interferir la voluntat del legislador i posen en joc l’estat de Dret de l’Estat.

Crec que evidentment s’ha d’aturar aquesta farsa i per seguir qualsevol negociació exigir al legislatiu i executiu que aturi el poder judicial i el torni a posar en el lloc que li pertoca, inhabilitant una sèrie de jutges perillosos per qualsevol democràcia i que no poden estar exercint. Si això no passa la retirada de Madrid seria el desitjable, tots sabem que no passarà, però retirar el suport al Govern seria un toc d’atenció, per cert sabem que tampoc passarà. Aprovar una llei no vol dir absolutament res, son les conseqüències de la mateixa el que te valor, i tots veiem que amb un poder judicial espanyol paranoic des del 2017 els efectes no seran els dessitjats. Respecte posar en joc l’Estat de Dret no cal enganyar més a la societat, aquest fa molt de temps que no existeix i per tant no el pot interferir. Encausar algú per omissió és tant esperpèntic que sobren les paraules i la croada malaltissa contra l’independentisme no pot equiparar el Tsunàmi al Terrorisme com ens volen vendre, per molt que vulguin fer comparacions totalment fora de lloc i que aprofiten també que desprès dels atemptats de les torres bessones a Estats Units, molts drets han saltat pels aires i el control a la mateixa societat ha estat molt mès rìgid amb una falsa coartada del tot s’hi val.

Terrorisme a la carta.

ESBORRANT LA IDENTITAT

Sense categoria

Ha passat inadvertit un fet vergonyós i executat pel partit del 155 PSC de Jaume Collboni i el canvi de rumb de l’Espai del Born Centre de Cultura i Memòria. Un objectiu de l’espanyolisme ranci d’aquest partit per esborrar la nostra història i continuar el procés de substitució amb la indiferència dels nostres partits com es habitual.

Efectivament, el Govern del consistori barceloní ha cancel·lat el Born com a Museu del 1714 i referència per explicar la Guerra de Successió a Catalunya i el setge de Barcelona en particular per les tropes castellanes i franceses. Aquest relat real els incomodava i molt i per tant ara aprofundirà en l’explicació de la Història de Barcelona de l’epoca medieval fins el s. XX i mostrant la capital catalana com una ciutat cosmopolita, de fet podien parlar del vol de les papapallones, ja que la idea era esborar la resistència d’una nació ocupada per les tropes borbòniques. Ara quedarà diluït dins el MUHBA i queda acabada una batalla del nacionalisme espanyol per esborrar una part tant important de la nostra història, de fet ho havien anomenat “el Valle de los Caidos catalán”.

Aquesta nova passa, és part del procés d’assimilació amb Populars i socialistes com baluarts, la seva lluita contra la nostra llengua, i evidentment la nostra història, son passos molt clars si es vol desfer una identitat i donar a les futures generacions una visió esbiaixada de nosaltres mateixos que deixi en res la realitat. El més vergonyós de tot es el col·laboracionisme dels nostres partits sobretot amb el socialisme i enlloc de plantar-se i formar un cordó sanitari contra el nacionalisme espanyol radical, seguiran els seus pactes en moltes institucions i venen el fake del poli bo i poli dolent empassant gripaus tant greus com aquests.

El Born era un centre de referència i explicava sobre el terreny uns fets cabdals per Catalunya, que va pedre la batalla i va ser absorbida per les tropes castellanes i franceses, i així fins els nostres dies. Mantenir la memòria sempre és necessàri i ara l’objectiu es semblar que erem un forat negre abans de 1714 i que sempre hem format part d’això anomenat Espanya. De fet, és el mateix que intentar esborrar la unitat de la llengua i deixar-la en llengua d’anar per casa com ja passa a València i Balears.

En definitiva esborrar la nostra identitat per fer una substitució per la seva. Assimilació de manual.

MESQUINESA CONSTANT

Sense categoria

No hi ha dubte que en una societat normal, aquesta es mereix un respecte i no ser tractada d’estupida constantment per una classe política que viu per damunt del bé i del mal sense cap control i un sistema que nomes busca adoctrinar la societat.

Per una banda la crida del President Aragonès a Junts i Comuns pels nous pressupostos dient que que ningú que vulgui avançar s’hi pot oposar, i intentant amagar el màxim el nou gripau que s’ha empassat amb el Hard Rock dient que costaria més car anul·lar pel tema de les indemnitzacions a pagar. De fet caldria dir que s’hi realment vol avançar i disposar de tots els recursos amb un Pressupost a l’alçada del que els ciutadans aporten i es mereixen, el 2017 en tenien una gran oportunitat i finalment la van rebutjar tornant on estavem amb les queixes de sempre, aixì que no ens insulti la intel·ligència dient que tots voldriem un pressupost d’un Estat, ara ja no ho pot dir, van fer marxa enrere i no ho van culminar. Pel que fa al Hard Rock es va presentar sempre com una línia vermella dels repúblicans que es veu ja no existeix, cosa incoherent en una democràcia i apart els mateixos promotors han dit que no hi havia tal indemnització, màxim amb un judici uns 40 milions, o sigui una mentida per cobrir un altre mentida, com diuen sempre plou sobre mullat.

En un altre terreny i concretament al Parlament Europeu la ultra Dolors Montserrat amb el seu odi a la llengua catalana i promocionant la missió a les escoles catalanes per redactar un informa contra l’immersió lingüistica i una persecució al castellà que nomes viu a la seva ment, ara amb resposta a un ciutadà grec de la minoria turca a Grècia que reclamava una educació bilingüe en grec i turc pels infants d’aquesta minoria ha admès que la Unió Europea no te competències per legislar sobre sistemes educatius dels Estats membres ni per revisar-los. Per tant queda constatat que la seva mesquinesa infinita ha malbaratat diner públic i seria normal la seva dimissió immediata que ja avanço no serà i seguirà com si res amb la seva croada contra la llengua catalana amb els diners dels europeus en aquest cas.

En darrer terme i pel que fa al sistem al Regne Unit sabem que la pel·licula Mary Poppins ja no es apta per tots els públics per ús de llenguatge disriminatori. Una obra de 1964 que ara passa a categoria de control parental per menors de 8 anys. Ens diuen que utilitza una paraula considerada despectiva per als khoikohi, un poble nòmada del sud-oest d’Àfrica. Colonitzada pels holandesos els van anomenar hotentots terme que vol dir tartamut, els anglesos van adquirir la paraula i amb el temps ha passat a ser un terme pejoratiu i apareix dos cops al principi de la pel·licula. Un altre cas de reinterpretació de les obres de la cultura, cosa ja de per si esperpèntica, ja que el context i el moment de cada obra es fonamental, i es tractar a la gent d’imbècil intentar anar modificant les pel·licules, llibres o altres obres en base al criteri d’ara mateix que està en constant evolució. Una nova presa de pel.

Una mesquinesa constant.