LES OPORTUNITATS PERDUDES
Definitivament la instal·lació de la planta de fabricació de bateries elèctriques tant desitjada i que va ser un dels pals de paller del Govern i sindicats per donar un pas endavant econòmic i pels llocs de treball que en suposava ja ha volat, i concretament a Sagunt.
La candidatura valenciana ha guanyat la batalla, i a ningú se li escapa que el Govern encapçalat pel socialista Ximo Puig te molt a veure amb la decisió d’un Govern amic a Madrid, per les eleccions autonòmiques properes amb un anunci que sera polititzat i que finalment donarà 3500 llocs de treball directe i reforçarà el Port de València en lluita amb el de Barcelona.
Sabiem com es comportaria l’Estat espanyol quan es tracta de no posar traves als projectes que Catalunya necessita. Res de nou, la historia no menteix i sempre ha estat així, un Estat en contra del territori català i que quan ha concedit algun tema en peu d’igualtat es tractat per l’opinió pública com un greuge comparatiu i requereix mil i una explicacions que consoliden aquest apartheid que patim.
Ho hem vist amb el tema de l’Estació meteorològica ja concedida per Zapatero el 2009 i venuda com la vuitena meravella per Catalunya. Ara el que hauria estat un alivi pels 15000 treballadors de SEAT i el seu centre de desenvolupament de bateries elèctriques veu com un cop més l’Estat ha actuat en contra dels nostres interessos.
Ja no val la pena demanar responsabilitats a l’Estat, ja que estaria dins la normalitat dels darrers 300 anys i si algú no ho te assumit que s’ho faci mirar o es que actua amb mala fe. Ara caldria veure i demanar explicacions als nostres partits per seguir jugant aquesta partida autonòmica, haver renunciat a ser un Estat per col·laborar amb un Estat que actua a la nostra contra sempre i preten blanquejar aquests temes per vergonya nostra.
De fet escoltar ahir des de l’Ajuntament de Barcelona mostrar alegria i justificar que un esdeniment cultural de primer ordre com el Primaver Sound, a partir de la propera edició serà compartit amb Madrid fa plorar i demostra el tipus de representants que tenim a les nostres institucions. Molt esperpèntic escoltar com estava orgullós de compartir els nostres millors i propis esdeveniments amb altres i disminuir-los així dins el nostre territori.
Una oportunitat rera l’altre es va escapant, i el camí fa baixada en mala direcció acompanyat per uns partits com els nostres que col·laborarant activament amb el fet i seguint rebutjant un Estat que ens sigui propi i favorable.