Com molt bé diu en Bernat Dedéu, tots sabem com acabarà això, i simplement es càlculs i batalleta entre partits per treure un rèdit a curt o llarg termini. Evidentment desobeir no es això i mantenir la dignitat del Parlament tampoc. De totes maneres Borràs juga les seves cartes i la seva vàlua li pot fer servei en un futur.
Salvem Laura Borràs
Bernat Dedéu
El món, bàsicament, es divideix entre els cursis pels qui, segons l’idiolecte, “cada dia és una nova aventura”, i els que, en termes generals, creiem que els dimarts s’assemblen bastant als dilluns, que aquesta setmana serà quasi bessona de la passada… i continueu vosaltres mateixos amb l’equació temporal. Els bípedes del segon tipus sabem que, fins a dia d’avui, l’independentisme sempre ha acabat obeint les resolucions de la JEC i de la judicatura espanyola. Si ens guiem per la racionalitat, cosa cada vegada més difícil en aquesta nostra tribu, recordareu que el president Torrent no va jugar-se la trona ni el sou per tal d’investir Carles Puigdemont, que el Poc Honorable Torra va acabar retirant la seva pancarteta playmobil del balcó de la Gene i que, amb tota probabilitat, Laura Borràs retirarà l’acta de diputat al cupaire Pau Juvillà o serà inhabilitada per haver-s’hi negat.
A diferència dels dos pobres mascles que he mencionat, Borràs és una dona intel·ligent que té l’esperit erecte de cara a la pretensió d’eternitat política. És així com, ahir mateix, la presidenta masegà el reglament de la cambra catalana per veure com podia aturar l’activitat setmanal fins dijous a la tarda, moment en què es reunirà la Comissió de l’Estatut del Diputat (un òrgan que, ho reconec, acabo de tenir l’honor de conèixer). Aquesta benemèrita trobada diuen que tindrà com a objectiu estudiar millor la situació del diputat de la CUP i assegurar que el famós 52% de l’independentisme faci cas al mandat dels ciutadans d’una forma que, insisteixo, de moment només hem vist a les proclames ardides que acaben en fum. Seguint la recent consuetud de destrossar la nostra bella llengua, els diputats asseguraven que farien tot el possible per “blindar” Juvillà. Déu l’ajudi, pobret…
La gràcia del tema, com informava ahir mateix la nostra Carme Rocamora, és que la intenció inicial de la presidenta del Parlament era aturar totalment l’activitat parlamentària per mostrar suport inequívoc a qui va gosar mantenir llaços grocs a la Paeria quan n’era regidor. La realitat, com és evident i per moltes comissions que s’organitzin, és que Borràs només vol dilatar el temps per tal de pressionar Esquerra, el seu aparent soci de govern en la lluita per l’alliberament nacional, i escric “aparent” car ahir (com veieu, l’activitat de la política catalana és frenètica) la portaveu de l’executiu, Patrícia Plaja, evità valorar el capteniment de Borràs afirmant que “no podem entrar a valorar una decisió que, de fet, no coneixem de primera mà”. Ja ho veus, Laura; tu aquí currant-te una nova jugada mestra i els nanos d’Esquerra no tenen ni un minut per fer un whats als seus propis consellers.
No entraré a valorar el fet que un Parlament que l’independentisme havia proclamat com la sacrosanta casa de la voluntat popular catalana, on s’hi podia-discutir-i-parlar-de-tot, acabi essent el pati d’escola d’uns polítics de xumet i les seves vanitats de parvulari. Tot això ja fatiga molt i només fa que denigrar, encara més, l’escassíssim pes de les nostres institucions. L’únic interessant de tot plegat és el moviment polític de Borràs. Primer, car certifica que a Esquerra ja li va bé que la presidenta s’hagi fotut tota soleta en aquest merder i ho acabi pagant amb una inhabilitació (Borràs continua essent un dels rostres més populars de Junts i, per ben poc, no li roba la cartera presidencial a Aragonès). Igualment, en molts sectors de Convergència també els va de conya que la presidenta i els seus fans escampin la boira de la política perquè David Madí esculli un nou cap de files menys sorollós.
Borràs ja deu haver fet números i ha considerat que, fet i fet, pot entomar una inhabilitació light com la d’Artur Mas per dedicar-se a esprémer el martirologi d’haver estat cessada mentre aprofita per coure a foc lent el seu futur polític esperant que Esquerra es cremi a les cantoneres d’unes taules de diàleg que no duran enlloc i que Pedro Sánchez pot convocar quan tingui el matí lliure. Per si de cas, i insisteixo en la intel·ligència del personatge, el març del 2021 la presidenta va assegurar-se una plaça de funcionària (espanyola, of course) com a professora titular de Didàctica de la Llengua i la Literatura a la UB. Sigui com sigui, en un cas que fa trontollar el principi de no contradicció, Borràs exercirà de valquíria de la represàlia del mateix estat del qual cobrarà la mesada. Posats a fer la viu-viu, és cert, la universitat espanyola resultarà molt menor que fer de crossa del PSOE.
A mi, que la Laura hagi d’abandonar el vodevil català em sap greu de debò perquè, com li he dit personalment alguna vegada, en un país de mirada baixa i cervells més aviat justets, escriure sobre les seves cabrioles em regala molt més gustet que no pas ocupar-me de les aventures virtuals del pobre Puigneró al Metaverse o de l’escalfacadires que Junts té a Barcelona (i que, per si no ho sabíeu, acaba de guanyar unes primàries contra ella mateixa). Explicar com el processisme aniquila les ànimes s’ha de fer quan aquestes tenen una certa altura. Amb la gent que ja neix funcionària com l’Aragonès o aquest nano de la CUP que acaba buscant empara en els llacets, la cosa no té gràcia. No gosaré demanar que “blindem” la presidenta, perquè tot allò que volem protegir de la metralla acaba més aviat foradat. Però salvem-la que, si més no, ens enfaristola el verb i excita la sintaxi.