LA POR DE PERDRE EL CONTROL
Els nostres representants i partits al Parlament autonòmic català, si d’una cosa tenen por es d’assumir que ja no tenen cap engruna de poder i sobirania real. La ficció autonòmica de la que viuen no vol xocar contra realitats.
Davant la proposta del Grup de Junts, de fet el mateix que ha deixat Laura Borràs totalment sola, o sigui amb una credibilitat sota zero demanen Esquerra una direcció estratègica col·legiada independentista en el marc del Consell de la República per poder refer la unitat diuen trencada, jo creia que per trencar una cosa cal que estigui unida, però es veu que no. De fet els repúblicans ja han rebutjar l’oferiment i diuen que no es l’orgàn adequat, ja que no es prou transversal ni transparent i demanen prou de retrets, relats màgics o jugades mestres. Ha reivindicat la figura del Presiden Aragonès que ha d’exercir el lideratge pel seu aval a les urnes i posa la via de la negociació com a via guanyadora, ja que els conflictes polítics es resolen politicament, exigint un cop més a Espanya complir sense excuses els seus deures democràtics.
La proposta ha durat poc, de fet tant per la part que l’ha proposada, on es vol agafar el ple protagonisme i per l’altre part que mai ha estat interessada en res que no sigui la institució que ara governa i que es el centre del poder autonòmic a Catalunya. Com deia fa gracia que constantment fan crides a la unitat de l’independentisme quan des de Junts pel Sí mai ha existit tal cosa, de fet les cúpules de cada partit ja van lluitar per desfer un artefacte on perdien control, davant els independents escollits i quotes de poder propi en els seus partits. Per tant tot es basa en això, saben que el Consell te la figura que no han pogut eliminar com es el President Puigdemont, de fet el mateix que en el primer acte de submissió interès del 155 van impedir ser President legitimament.
Mai han volgut aquest Consell ja que no el controlen i quedarien eclipsats, alhora admetrien que el Parlament tal com es a partir del 155 es un simple element de fireta sense cap poder de decisió. Parlen del President Aragonés com a lideratge, quan fins ara no ha liderat cap res en la direcció independència amagat en la via negociadora que diuen guanyadora, quan tots sabem que Espanya mai negociarà res i ho ha verbalitzat infinitat de cops, alhora donen pressa a l’Estat per complir compromisos que mai ha complert, ni en te cap intenció.
Tot plegat, molt trist. Veure com hem perdut els partits i com Espanya ha aconseguit dividir-los i allunyar de moment els objectius tallats de socarrel ara fa poc més de 4 anys, i deixar els partits nomes amb la por de perdre el control.