SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

A PUNT D’ESTRENA

carme roca

Imatge: amb la Maria Carme Roca! un goig de presentació del seu llibre a punt d’estrena!

Divendres, a hora foscant, a l’Ateneu de Sant Celoni i amb organització perfecte d’en Martí Monclús i els seus de la llibreria Alguer7, vaig tenir el goig de presentar el darrer llibre de la Maria Carme Roca. Un goig com sempre poder afegir la meva veu a les lloances del llibre.

Us transcric la presentació:

A PUNT  D’ESTRENA (DE MARIA CARME ROCA) PRESENTACIÓ 18 DE NOVEMBRE DE 2016 A SANT CELONI

ITEM PRIMER : Processos de lectura:

Miralls Tèrbols de Ferran de Pol ….. llegida 5 vegades per tal d’escatir quin és  el significat de l’obra….. després de donar-hi voltes, vaig arribar a la conclusió que anava de Miralls ……  tèrbols….. gran descobriment (vostès poden dir: aquest també s’hi va fixar!

La contrafigura del personatge, la visió esbiaixada del tema a tractar, el mirall que ens retorna el nostre jo, que ens el distorsiona per tal que, estrafet,  el puguem reconèixer dins la seva pròpia complexitat i tornar-nos la realitat

Vaig endinsar-me a l’Oscar Wilde el retrat de Dorian Gray , que endinsant-me en el seu  personatge ben determinat, ben dissenyat, el mirall  et retorna allò que potser no vols veure. O sigui el mirall ho contrafeia tot per tornar-te la imatge tant i tant distorsionada que eres tu mateix…..

Talment com el mite de Narcís, talment com les bruixes a l’infantament …. talment com l’obra literària esdevé una lectura permanent , una lectura que no és del llibre…. ets tu, enfront del mon….

ITEM SEGON De maneres de llegir.

Pots llegir un llibre, acabar-lo i explicar-lo, però no l’hem saborejat, llegit, gaudit, ni explicat … no hem entrat a l’ànima del personatge… no hem copsat el verí ni la glòria, ni el fel, ni la mel dels personatges,  de la trama,  d’entrellucar el fons …

O el pots començar, com servidor va començar “les veus del Pamano” i quan arribava a la pagina 70, va venir la feinada de fer una obra de teatre i el vaig deixar. Mentre el deixava, un bon amic, persona molt llegida,  em va dir que ell l’havia acabat i que no l’havia entès , un acabament massa deslligat, gens concretat, em deia ….

Acabada l’obra de teatre, vaig reprendre les veus del Pamano i per mandra, vaig recomençar la lectura allà on l’havia acabada. (ja m’ho se, vaig pensar) i quan vaig acabar me’n vaig adonar que no havia entès el final (el meu amic tenia raó) … no copsava, davant del bon llibre, com es podia esmicolar la seva lectura amb un final, jo en diria  aigualit.

Es clar , que vaig pensar! M’he perdut les primeres pàgines que ja no recordava…

I llavors el gran miracle de la literatura. Me’n vaig adonar que era un llibre circular, era un llibre total. La fi és el principi, el principi no és més que l’inici d’un camí però el camí ha de cloure… i  la cloenda estava al principi. Vaig xalar de valent .

ITEM 3.- A PUNT D’ESTRENA

I el de la Maria Carme Roca. El vaig començar a llegir, car aquesta presentació s’havia de fer ja fa un  temps, tenia la lectura avançada, però en suspendre’s la presentació, sempre et surten coses que van passant al davant  i que són urgents (una vegada un advocat argenti em féu, i crec amb raó : Vosotros , los catalanes estais más por lo urgente que por lo importante….. .
En tornar a posar nova  data de presentació vaig optar per una altre forma de lectura.

Vaig tornar a llegir el llibre…. allò que ja havia llegit, allò que ja havia viscut, es viu amb més intensitat. I em vaig recordar de miralls tèrbols…. els grans llibres necessiten  un pòsit, necessiten, com el bon vi, un repòs, necessiten que sapiguem trobar  per on van els personatges……

I fent-ho així vaig descobrir que aquest llibre la Maria Carme és un llibre a punt d’estrena.

I aquí no patiu, no us desvetllaré el llibre. Gran llibre, que es llegeix tranquil·lament, pausadament. Talment com la vida mateixa. I aquí , penso el gran encert del llibre… l’enfoc en la narració. En primera persona per apropar més el personatge, per fer-lo quasi de la família.

La narració en primera persona, et fa proper a la protagonista, et fa proper als fets que narra la protagonista. Et fa perdonar les coses que va descrivint la protagonista…. no té la distància necessària per a poder copsar la veritable ànima de la vida narrada.

I aquí , en aquest llibre, l’enfoc literari és tant adequat que, bé val una segona lectura. Car a la primera et fas còmplice de la protagonista, vius el que ella viu. I aquí hi ha el miratge. La protagonista es distancia del seu jo veritable, el fa agradívol, el fa plaent, però en el fons, com que ja ens ha entrat a l’ànima ni notem que  es poruga davant la vida , davant els fets que succeeixen, s’arrauleix en les petites misèries de l’entorn. El caràcter del pare que abandona. La mare que viu un altra mon, el germà que, mala peça, li va fent la vida fosca. La germana que s’allunya….. i davant l’amor…. ella no lluita, en Miquel apareix, i desapareix sense massa esma …

I aquí hi ha la grandesa del llibre….. les vivències seves no son cap estrena, talment com si es preparés per a una vida plena…. les angunies , la vida, l’amor, el va posposant…….

I la protagonista no se n’adona, o potser sí, que està contrafent la història, l’explica com a ella li plau, com a ella li va bé,  de forma que no quedi malament, que no surti cap mirall, que no surti Dorian Gray del mirall i ens la deformi, ens la capgiri.

Però si tasteu el llibre en totes les seves mels i fels de la protagonista veureu que , sempre està a punt d’estrena .

A punt d’estrena d’una  vida que potser li pot ser arrabassada per la malaltia que la te lligada al llit.

A punt d’estrena d’una família, mal engiponada i mal quallada, i ella tampoc s’hi estrena .

A punt d’estrena de l’amor , però no acaba d’abocar-se en cos i anima al seu estimat. Al primer embolic, queda esfilagarsat l’amor……. I no lluita.  Pobre Miquel

I en surten més….

I apunt d’estrena quan per una malaurada mort de la mare, el germà li pren, els pren a tots el patrimoni familiar. I ella ja vol lluitar, però el millor estar per estrenar….

I potser també quan es casa, està a punt d’estrena ……..

I està a punt d’estrena … pobre Tomàs…..

I tot aquest personatge èpic, ens es mostrat amb una sabiduría i seny tan propis de la Maria  Carme. I te l’habilitat de portar-nos de la ma del personatge a fer tombs per aquesta Barcelona ,que es la nostra Barcelona.

Qui no va anar de petit (oi Martí,) a Can Jorba a fer l’encàrrec del vestit de primera comunió),

O qui no va anar a can Jorba (oi Ramon ) la primera vegada que vaig  anar a Barcelona amb la família, vinga pujar i baixar les escales mecàniques, dinar a los Caracoles i tornada fins l’estació de Llavaneres, on el cotxe no arrencava i pujar cap a Llavaneres a peu.

I qui no ha passejat per aquest casc antic, recordant en Joan Camprubí.

I personalment he descobert la importància del carrer de Sant Domènec  del Call a l’obra…… i també a la meva vida….

Ens ofereix un final potent…..

I ara sí que va de debò i estic a punt per a l’estrena . .

portada_a-punt-destrena1-668x1024

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.