EL DAVANTAL
Avui us enllaço una llegenda, de les poques, jo diria molt escadusseres, que fan referència a les bruixes al Montseny….
Si bé de les bruixes del Montseny se’n parla molt, de llegendes no n’hi ha massa. Aquesta, penso que engloba algunes de les característiques del Montseny i les bruixes.
I una novetat, a més a més d’escoltar-la, la podeu llegir, car algú me l’ha demanda per a publicar-la….
Apali:
EL DAVANTAL
De matinet, a bona hora, quan amb el marit ja havien agombolat el bestiar petit i havien tingut temps d’enfarfegar-se amb una bona pendencia, la dona, deixa anar un esgarip:
–Adéu, me’n vaig al Gorg….
I triscant camí amunt, te pensat enfilar-se Gualba amunt i endinsar-se pel Serrat de les bruixes i fer cap al Gorg negre…. bona hora per a collir la verdolaga, que tan bé li va pel mal de cap que no la deixa ni de nit ni de dia…..
En abocar-se a la riera i abans de fer el primer glop, veu , talment que si l’aigua li fes d’espill, la cara verdosa i pigada d’una dona que, a primer cop d’ull, feia feredat….
Mala negada, pensa, una bruixota de les del Gorg….”
Si voleu llegir-la tota, cliqueu aquí…..