EL RETAULE DE SANTA MARIA D’ARENYS…. EL SALVAMENT D’UNA JOIA
Foto: El Retaule de Santa Maria d’Arenys. Foto de Xavi Salbanyà.
Em truca el meu bon amic x….. ( em demana que no digui el seu nom). Sap de la meva dèria per l’història dels arenyencs:
– Ramon , em diu, he trobat una cosa que potser t’agradarà.
-Tu diràs, que li faig.
– Remenant pels papers familiars he trobat una carta de l’Abbe Dupeau a un meu familiar i explica com va anar i qui va ser que, a la maltempsada del 36, va salvar el retaule d’Arenys.
-Home, de veritat que em plauria molt…..
I de la que us transcric, la part més important:
Una enfermera que residia como yo en la Vila Betania, que pasaba delante de la iglesia vió este triste espectáculo. Corrio a avisarme porque sabia que habia sido encargado clandestinamente de la parroquia. Enseguida mandé un recado a Salvador Mola. Presidente del comite de la FAI que me habia tenido siempre mucho respeto, pidiendole que intervenga sin perder un minuto y es lo que hizo, se presento en la iglesia . Apuntando a estos pobres infelices con la metralleta que llevaba, les dijo mas o menos lo siguiente: Aqui, en este pueblo mando yo i os or(d)eno que os marcheis enseguido. Hay mucho oro en este altar que estaban derribando. Mis compañeros y yo buscamos la manera de rec(u)perarlo para comprar con el dinero armas y municiones. Os digo otra vez que habeis de marcharos en seguido, sig(u)iendo amenazandoles con su arma. Es lo que hicieron . De modo que en esta ocasion es Salvador Mola que savo el retablo y nadie mas.
Es muy posible que después de esta algarada el comite de la FAI haya tomado medidas , ayudados con algunas personas valientes para que quede protegido esta gran obra de arte que posee Arenys, pero , eso, lo ignoro .
Todo esto es el pasado y debemos , como cristianos, cubrirlo con el manto del olvido.
I jo, curiós de mena, he volgut assabentar-me de qui era la “infermera” que va donar l’avís. I de la mà de Sor Bibiana de Vila Betania m’ha fet arribar les seves dades. Era Concepción Tamés Sotres, naural de Llanes (Asturias) nascuda el 9 de febrer de 1896 i que va fer una llarga estada a Arenys de Mar i que, explicava a qui la volgués escoltar, aquest fet que va viure en primera persona.
L’Abbé Dupeau, va ser un capellà francés que residia a Vila Betània, fet que li va permetre moure’s amb molta facilitat per Arenys de Mar en temps de guerra, car Vila Betània, en ser una congregació francesa, no podia ser envaïda. Aixó li permetè que inclusiu fossin respectades les misses que dominicalment s’hi deien.
Altrament, i gràcies a l’Hug Palou, he pogut tenir accés a un article publicat a la revista Salobre el 6 de juliol de 2007, en el que en J.M. Pons i Guri transcrivia un petit dietari que feia l’arenyenc Josep Maria Miquel i Vergés, i així, en el dia 31 de juliol de 1936, deia:
“A la tarda vaig a casa el senyor Espriu i trobo Nicolau Castelló que ha vingut de Barcelona amb tren i ha perdut la documentació.
Anem a la Casa de la Vila i li faig un paper que acredita la seva personalitat. Aprofito l’ocasió i parlo amb en Mola sobre l’altar major, ell em diu “ja te els collons plens de valors artístics” i en indicar-li pensés que potser seria convenient que vingués algú de Barcelona per indicar la manera de salvar l’altar, em contesta violentament: “Aquí no hi ha altra autoritat que la del Comité d’Arenys. Res de Barcelona ni ningú de Barcelona”. Abans el doctor Solé m’havia donat la llista dels objectes que les Arnaus tenien a la Rectoria i la lliuro a en Mola.
A la Riera hi ha set fogueres grans on es van cremant tots els altars i imatges de l’església. A la platja segueix una altra foguera….”
De veritat que m’ha plagut molt fer aquest post, de la informació que m’han fet arribar i que era una història que, si bé era sabuda de boca a boca, no de primera ma….
I aquí teniu la informació recollida de primera ma i sabem com es va salvar una de les nostres joies més preuades….
Amb el meu agraïmet a les persones que m’han facilitat aquesta, jo crec, valuosa informació.