Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Foc a la barraca!

El merder s’escampa un dia i un altre, inevitable, perquè és una merda molla, líquida, que per tot s’hi fica, amunt, amunt, fins que no acabe ofegant-nos, tan avall que comença a podrir-nos els dits dels peus, una merda insuportable, incòmoda, que no és ni merda, per no ser res, res de res, som a mans d’homes i dones que no caguen, merda, arriben al valor de cagalló, merda seca, bonyigó sec, eixut exigu, la pudor que tot ho ompli ho embafa ho desbarata, vet ací el model d’aqueixa política que és espana, caos i anarquia, en favor dels diners, una torpesa que hom pensava impossible, irreal, passada, ni la merda no és creïble ni noble ni sincera amb aquesta banda de lladres, de culs sense pèl, diarrètics, serengue, forat i tassa… una merda, qui ho ha dit, una! Merda sense merda.

M’explicava un dels meus germans tot repassant el govern local, si els repassem l’historial, comprova-ho, molts anaven plegats a l’escola, qui ens governen, realment? Els últims de la fila?, no, aquests eren més desgraciats però més nobles, potser els segons o els tercers, mediocres, pobrissots, uns fenòmens del coneixement, els més preparats. Tampoc no ens pot sorprendre tot plegat…, sí, sí, potser l’art que demostren en aliar-se, com és crien i s’apleguen en aquella soca…

Vindran algunes respostes…
Per exemple, aquest que venia del canadà i ens feia aquell gest, no hi havia ningú que li pogués trencar el dit davant la càmera? Aquest viu amb els nostres diners, no? Li’ls podem robar? Si robem al lladre… qui no serà capaç de perdonar-nos!



  1. Temps era temps que en aquesta espagna es succedeixen les mateixes coses, de la mateixa manera, en els mateixos dies i les mateixes institucions; amb el mateix llenguatge entre xulesc, barat i barroer.
    Totes les altres coses pateixen les variacions que imposa el temps i els nous costums. Pot arribar la Unió Europea, Mastrich, Bolonia, la Fórmula 1, el Papa,els pixadors, els trajes, els aeroports sense avions…Però cal recordar que des de que Isabel de Castella va prometre no canviar-se les bragues fins que els moriscos i jueus estiguessin més enllà de la tàpia, les maneres, els costums i tradicions espagnoles no han experimentat el menor canvi, ni tan sols per simular i amagar les seues pròpies vergonyes.

    P.D. : Definició “anarquia”: filosofia politica i social que crida a l´oposició i abolició de l´estat entes com a govern, cap a una societat sen se amo ni soberá.
                               Federica i Durru (Vinalopó Mitjà) 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de males arts per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent