A Benaguasil vivim un concert extraordinari de música clàssica, no sé quants en van durant el 2013, però en Carles Subiela no para d’atiar-mos propostes en favor de la cultura, musical sobretot, de primer ordre. Hui, l’orquestra simfònica Consolat de Mar MCP oferia Mozart i Mendelssohn, dues hores que se m’han fet curtes, dirigides per Ricardo Casero, com un desplaçament d’aquella orquestra del palau de les arts inventada a base de talonari i que malda per governar-se i resistir, per la crisi i l’excés sobre la qual es va fundar, fa uns pocs anys. Diumenge que ve també anuncien l’arribada de Toni de L’hostal, a Consolat de Mar, que eixim a concert setmanal, dalt o baix, per superar els ensortits que anem trobant-nos cada dia, en traure el nas per damunt la moquita: la televisió tampoc no es quedava curta, hui, diumenge ofereix programes per comprovar que la corrupció està legalment instal·lada a cada casa, a través de de l’electricitat (no us perdeu el nou Singulars de Jaume Barberà i com fa anys i panys que les elèctriques i els governs espanols continuen prenent-nos el pèl. Ens estafen a consciència: ens roben!) i a través de la sanitat (l’Èvole estudia com pretenen menjar-se el pastís de la salut dels ciutadans, a través de conxorxes de privatització orquestrades a l’empara de governs, justícia, i lleis fetes a mida…). El pitjor és per descobrir. Conclusió: res que s’ha construït des de la Transició i la falsa democràcia monàrquica és net. Més encara, res d’allò fet és ben fet. I encara, amb el consentiment del pp i del psoe, espana és un dels millors exemples d’estupidesa dels últims 200 anys de la història d’Europa. Ves que ens han amagat els refillets de la política i la mare que els va parir.
Sort de Mendelsson i la seua simfonia núm. 3 i d’aquelles joves americanes que tocaven el violí i que, nosaltres, conscientment, havíem trabucat per russes. Mai no sabem quanta runa i mala intenció no s’amaga davall l’estora.