En fer-se les huit del matí arriba davant nostre una camioneta de Gartenbau Gerard, d’on baixen tres homes amb les seues eines imprescindibles per acondicionar la jardineria del xalet del costat: no s’estan de res, segadores, bufadores, talladores, tot el material és a gasolina, així que el siroll és demolidor, a partir d’aquella hora. Trobe que som en una zona de vacances, residencial, lluny del brugit urbà del poble, així que de segur que ha d’haver una ordenança europea que evite un pleit. Parle amb els treballadors de Gartenbau, però no hi ha res a fer, em diuen que ells van a la seua, que cadascú vol el jardí net i ordrenat quan vol i ho paga. Parle amb la policia municipal, per si hi ha cap reglament municipal que ens empare, als que encara fem vacances en una zona que ens van vendre que era tranquil·la i mel per fer-ne: molt correctament, l’un en valencià i l’altre que no el sap però l’entén, em diuen que no tinc res a fer; i Europa, els dic, i l’educació, i el respecte per la gent i els espais? El que parla valencià bufa, alena i exclama, uii, si s’estiguera vosté a París, allà com que no hi ha els francesos, que són tots de vacances, són tot l’agost d’obres. Me’l mire descregut, com si ell anés cada setmana a París, i li recorde que justament els francesos potser pensen que poden anar de vacances a zones més tranquil·les, que Vinaròs potser que viu també del turisme, i nosaltres malgrat que valencians també podem merèixer aital condició. Res, home, em diu, i sort que no trauen un martell neumàtic… Jo li retruque que, si fóra una urgència, una canonada, un rebentó o un accident, ho entendríem i, fins i tot, acudiríem a aidar.
Res, ni zona vacacional, ni zona tranquil·la, ni platges de Vinaròs, ni Europa ni la mare que la va parir: qui no vulga pols, que no vaja a l’era.
M’acomiade dels dos municipals respectuosament, el que parla valencià i fins i tot l’altre, i bon dia tinguen i feina per llarg.
Benvolgut magnífic ajuntament de Vinaròs, miren vostés, ara ja anem apamant per què tenen tanta zona residencial buida, que es ven o es lloga, i tant de xalet tancat a la zona nord del poble, en tota la línia de platja fins al riu Sénia… Si vostés no ordenen una mica les coses durant l’agost, el juliol, i fins i tot el setembre, com volen que vinga ningú a rascar-los el nas? Xe, no podien fer uns cursets de formació de jardineria, que fins les deu del matí pegués en menys sirollosa, o més respectuosa, o majorment europea i tranquil·la. Fins i tot en ‘magnífica’
…benvolgut magnífic ajuntament de vinaròs… que no avancem, ni avançarem, per com les retallaes en educació van començar l’any 1940, assassinant tot de mestres i una escola nova que de segur ja hagués anant pensant una altra forma de viure i de ser…
-i els jardinerets de l’ànima, vols dir tu que estarien tots tres assegurats i amb els papers al dia, i els contractes serien en ferm, amb l’IVA i tota la mandanga?
Pobres els alemanys que tenim al xalet del costat, que es miren la feta i encara no creuen que els passa… Ells van arribar ahir, però no sé si acabaran el dia.
– Això de ‘magnífic’, ja saben vostés on podien retolar-s’ho?
