Ens hem llevat enjorn per culpa d’uns jardinerets molt graciosos, no sabien que era el patró de la jardineria, hui, santet que ara no recorde. Baixem a pescar a l’espigó, una caleta que tenim davant la casa llogada. Pugem quan començá a ploure i esmorzem, després, entre lectures de diaris i passades digitals, comencem a preparar el dinar, una fideuà de fideu fi espectacular: sobretaula, molt llarga i descans, de vesprada baixem al port de Vinaròs, amb les canyes de pescar de nou, i els xiquets que no voldrien fer una altra cosa. Un peix, petit, minúscul és l’únic premi. Tornem i ens preparem per sopar, llarg, cundidor, amb vins blancs i negres. Ha plogut també durant part del dia, però menys que no ens havien avisat. Mentre sopàvem, els llamps eren a la mar, tan lluny que no sentíem els trons. Encara ara llampega i s’escolta la mar que trenca davant de casa. Penúltima nit. Ah, en unes hores eixim de comptes. I de tantes coses més.