Ulisses20

Com que Sant Roc ha perdut pistons, i una mica d’oli, la festa passa per un dinar de clavaris a la mar, res més; entre els joves aquella escola de beure alcohol i passar més coses que són les disco-mòbils, siroll per als adolescents i tamborrinada contra el veïnat, però sembla el més fàcil i el més barat, perquè ja portem tres dies de la mateixa cançó. Bé, també hi havia paelles, i un fum que s’havia hostatjat a posta i no deixava respirar.

Hui és el Gos, el tercer dia de les festes majors i la cosa canvia, perquè n’hi haurà més substància, infinítament més sòlida. A partir de les huit de la vesprà tres models de cordà per a xiquets i joves. Lligat a l’exposició sobre el coet que teniu encara oberta a l’Ajuntament Vell, que a més va oferir un parell de conferències i de molt d’anecdotari popular sobre el foc i la seua fabricació atificial (això era a càrrec de l’associació d’amics del coet, que pretenen de conservar el permís per llançar-ne cada any, malgrat l’amenaça europea sobre algunes tradicions gairebé ancestrals. Veurem com quedarà l’afer d’aquesta nova batalla). Després de les cordaes infantils l’extraordinària coetà del Gos, un moment especial i màgic a la placeta Lluís Reig que cada any es converteix en un veritable infern, és sens dubte un dels moments de la festa a Bétera, sense el qual no acabaria de tenir aquell punt. Ací hi ha les comparances amb Paterna i Picanya, qui fa més foc i fum en quaranta minuts i escaig, ells que sí que ja han decidit de limitar els espais i els moments del coet.

Si voleu una cosa més tranquil·la, a la nit a l’espai de l’Ateneu, hi ha un concert de blues, després de sopar a la fresca. Fa calor, és el gos, Sant Gos que recordava Gustau Navarro, de moure’t ja sues, i és el jorn de no fer res, res de res, en reconeixement a la gent que ha treballat tant durant l’any, o per la festa, o encara per aquells que sempre fan el gos: que em diuen manta, gos, mantero, faena-fuig, i que diguen el que vulguen, que lo meu és meu i no vull repartir-ho.