Ulisses20

Bétera, el camp de túria

En favor d’escolavalenciana, contundència!

2
Escola valenciana és el país que serem. El basteix per l’educació, naturalment. Però hi ha més. És ara mateix la pedra sobre la qual construïm el futur d’aquest país, amb coratge i una il·lusió inèdita a Europa.

Ni el PP ni el PSOE no són capaços d’imaginar fins on arribarà la feina d’aquests gegants, de corredors de fons incansables, perquè no veuen sinó un horitzó que renaix cada dia i cada curs.

Som el futur sense falques, sense condicions ni xantatges. Els polítics, la majoria d’aquests que ens governen, no en tenen ni idea, de tanta força.

No hi ha ara mateix cap model escolar amb aital passió: si Brussel·les, o Berlín, o Londres ho saberen, si conegueren els ingredients d’aquest entusiasme per l’escola i pel territori, seríem exportats com el model d’escola del segle XXI, i els finlandesos voldrien aquests mestres a les seues escoles, per treballar en cooperació, col·laborativament.

No hi ha cap altre model que puga afegir joia, goig i mediterraneïtat al coneixement…

Més encara, tota aqueixa força dels Gómez, els Moreno, els Xaqués, els Font, que són els noms visibles, són d’una pasta valenciana més forta que aquells personatges de la pel·lícula els invencibles.

I l’escola majúscula, milers de mestres, xiquets i famílies empenyen fort, sempre endavant. M’atrevesc a comparar-ho amb aquella força d’escola de la República. Però amb més recorregut, fins que governarem el país. Per l’escola, farem visible un rerepaís que el PSOE de primer, i el PP i la seua corrupció després, han volgut amagar-nos tant de temps.

Amb Escola Valenciana, com digué Pep Guardiola, som un país imparable. Per molts anys.
[publicat a Vilaweb dins d’Opinions contundents]

Congrés número cinc d’escolavalenciana

0
Els tocs de les onze, al campanar de Bétera, malgrat que sembla que és la torre del castell, que encara marca les hores. Des de l’ateneu s’escolten perfectament els tocs, com colpeja el martell contra la campana grossa. Finalment he encés el foc, perquè sóc de guàrdia i avui fa fred. Ara s’està millor, malgrat que la llenya és verda, de taronger, i la flama apenes escalfa. Cridar sí, com si es queixés: que no, que no, que sóc verda encara.
Sari, Rosa, Empar i Eugènia han preparat una nova exposició que fa un repàs al feminisme dels últims setanta anys. És una exposició de CCOO amb cartells d’època, sobre el dret a decidir, el dret a l’avortament, mobilitzacions, sindicalisme… Un quants panells que caldrà estduiar a fons. N’hi ha per entrentenir-nos, i per fer història, la pròpia, i encara després de tot plegat, en el segle XXI, comparar les reculades i atacs a les dones, especialment, d’aquell carcamal del pp de madrit… I aqueix era el progre, el que podia enraonar des de la dreta. Una llufa!

Demà començà el VCongrés d’escolvalenciana a València. Són més de 25 anys d’història, d’una escola que es reivindica cada dia, amb entusiasme i unes ganes renovades cada curs. En concret, la federació escola valenciana és de les poques institucions que poden donar la cara, per l’ètica, pels valors, per la qualitat, en aquest país valencià del sud. Potser que no n’hi haja cap més, ni de privada, ni de pública, que puga representar res de net, si no és que parlem d’escolavalenciana. Així és com ens han deixat el pati el govern del pp, de Camps, Rita i companyia, entre més els bancs, malgrat els exabruptes del policàntrop Botín, un corrupte mentider com pocs, que ara diu que ells, els banquers, no han provocat ni han sigut protagonsites de la crisi. En tornar a casa passaré pel caixer a traure els diners, i demà, i despús-demà, fins que no els en queden, dels nostres, per continuar porgant-nos.
Demà comença un congrés extraordinari, que anirà intermitent al llarg del 2012, amb diferents encontres i jornades, arreu del país. [Fotre, s’ha girat un vent que ho fa trontollar tot, finestrals, portes, teulades: la casa vella de l’ateneu cruix, com si fos viva. Caguendell, si em passa alguna cosa, veniu a cercar-me].
Sí, una de les poques institucions que treballa èticament, pels valors, per la qualitat, pel futur del país, comença demà una altra de les fites, a la manera d’un congrés, amb una conferència marc d’un home de Tortosa i un debat entre mestres, alumnes i uns quants enamorats de l’escola.
Escola valenciana basteix ara mateix el futur país que serem. I ara ens demana de fer-nos amics, perquè malgrat l’entusiasme, el coratge i la il·lusió que posen, uns quants homes valents, unes quantes dones valentes, també necessiten del caliu econòmic de tothom. Abans de deixar-ho en mans dels fills de puta de Botín i companyia, paga la pena de desviar les nostres inversions.

Ui, quin vent, ara!

Aterrar l’escola! (variació1)

0
Cada nou govern obri la caixa de trons contra l’escola.

La frase pega en dura, és veritat, però s’adiu a la realitat dels últims trenta o quaranta anys. Cada nou govern resultat d’eleccions es veu amb el dret de posar potes per amunt l’escola i els models educatius. Sense avaluar què s’ha fet, com s’ha fet, quins resultats ha donat…, sense fer-ne balanç. La majoria de les vegades, a partir de les notícies dels mitjans afins i dels titulars sensacionalistes, que posen sempre l’escola contra les cordes, que els interessa l’escola pel descrèdit o l’acusació de malfeinera o poc professional.
Tenim un nou govern que acaba de llançar un altre canvi estructural. No és poca cosa, el que diu, així que damunt haurem d’agafar-nos les carteres, metafòricament o no. Personalment, dubte que afavorisca l’escola, la ciència o la universitat, el canvi proposat. En tot cas, avantposa els interessos ideològics i econòmics d’uns pocs. Solament cal veure els titulars de la compareixença del ministre:
– Canviem ciutadania per formació en constitució espanola.
– La conferència episcopal (veriueu-ho!) aplaudeix la mesura de carregar-se allò.
– Vetlaran pel dret d’estudiar en espanyol.
– Eliminaran un curs de secundària
– Avançaran la decisió de continuar estudis o no.
– Concertaran els batxillers, que seran de tres anys…
– …
 Així que, com que no acabem de caure d’una figuera (n’hi ha qui diu que el ministre sí) ens temem el pitjor i el pitjor caldrà estudiar-ho pas a pas, per desxifrar la veritable intenció d’un govern de dretes (no destapem res), que sempre ha trobat en l’escola un espai per remenar amb interés i desafecció. La majoria de mestres, directors i pedagogs d’un cert renom, de mediàtics i de seriosos, són en contra dels primers postulats que ha anat explicant el màxim responsable de l’Estat en matèria d’educació. No és que el govern anterior ajudés gaire, però potser era més laxe i no tant intervencionista. Resum, l’escola ho té cru, i escolavalenciana particularment. Preparem-nos per un futur ben incert. Conflictiu.

Aterrar l’escola!

1
Sembla l’objectiu dels polítics, cada colp que guayen eleccions i fan govern: volen canviar l’escola de dalt a baix. Peguem-li un sotrac, una puntada, a veure si en assentar-se, alguna cosa queda a lloc. És el que deuen pensar els polítics espanols de torn, que són els que tenen la paella pel mànec, i el dret a decidir com volen l’escola, amb els recursos sempre minsos. Com que tot de resultats cridaners –índex de fracàs, resultats PISA, maror a les aules d’adolescents… els porten a tenir mal de cap, i de consciència, s’afanyen a aterrar allò fet i a fer una cosa completament nova. Tant se val les avaluacions d’allò que anem fent, de fer balanç de les idees (gairebé sempre de bombero-torero), tant se val… Ells peguen pel dret i ja s’ho faran els mestres.
Volen estadístiques, pobres polítics, que mai no afavoreixen el seu paper de gestors, ni el seu curriculum. Els la bufa què pensen els mestres, què poden dir les bones pràctiques de moltes escoles, les noves problemàtiques i la complexitat social, tant se val, ells volen estadístiques i mitjans que els peguen colpets a l’espatlla.
Tant se val què fan els bons models europeus, no saben on és Finlàndia i què ha provocat una part d’aquell èxit, tant se val l’autonomia dels centres, la formació continuada i excelsa, fins i tot no volen saber allò què diuen els experts i els pensadors (de normal són massa d’esquerres, o massa poc de la corda, o extremadament contraris a les idees del ministre de torn).

Entre més bombes que ha deixat caure l’últim que passava per ací n’hi ha la d’ensenyar els xiquets allò antic ‘Formación del espíritu nacional’, passat pel sedàs del concepte constitució. Fotre, com si tornàrem a les cavernes. I encara l’últim desficaci: reduir un curs l’ensenyament bàsic, que és avançar un any les grans decisions, per obrir encara més ferida i major escletxa: ah, el desfici dels nous governs per l’escola… Pobra escola, cada colp que els desgoverns s’estrenen, tant se val del color que siguen, de l’una quimera o de l’altra.

Com una absència, Sílvia

5
Avui que em comuniquen una malanova a l’escola, em trobe a la portada de Vilaweb una de les nostres, i repasse el seus penúltims apunts al seu bloc i m’escolte aquells dos enregistraments que ens ha deixat, Sílvia Martínez: «Oh, si fos pols d’un camí, celebraria que ho haguès estat, de camí, de pols, d’amor.»
i després ens dius adéu.

-Que l’amor ens torne a fer lliures!
-Una història de més amor encara.

[relk – albada de llibertat (revisió de Mr.Troubadour)]
http://www.youtube.com/watch?v=Am1HzSX4UMg&feature=player_embedded

No tinc esme ara de continuar. Cerque una música; n’hi ha d’especials, supose que cadascú en farà servir una, de molt especial i particular. Jo l’he triada, i ho deixe ací mateix.

Acabaré amb un tros de Victòria, que ella et va escriure fa uns dies.
Som aquí moltes persones, ben segur imperfectes, ben segur en ritmes desiguals, ben segur amb diferències importants, però estimem el país, la llengua, i qui som. Som també a Vilaweb, una ràfega de normalitat i d’aire per al teu pit i per al país real i conceptual. Si vols,