La frase ve a compte d’un comentari de Miquel Calvet: home, que no som Barcelona, calia organitzar dos actes a Bétera, a la mateixa hora i gairebé al mateix lloc? Doncs tens raó, Miquel, però les coses van venir així; d’una banda el lliurament dels premis de poesia escolar Francesc Peris i Valls, de l’altra, la projecció del documental ‘Foc sobre el Màrmara’, de David Segarra, un document esborronador sobre aquella petita flota de vaixells que volien arribar a Gaza i van ser abordats pels militars d’Israel amb el resultat de molts ferits i uns quants morts. La poesia dels xiquets i la mort a mans de soldats que mataven discrecionalment per plaer de matar: sí, tenia raó Calvet: Bétera no és gran, però ahir va oferir dos tasts del que podem arribar a ser, els homes, del blanc al negre, del roig al blau, i després d’allò que ha passat a València aquesta setmana, ja sabem que aquells que han de portar la seguretat, porten el terror i el pànic. I el doble tast en un únic lloc també apama l’ambivalència de la bestiesa o la cultura, en una sola civilització.
Ara, cap a València, ves què passarà amb aquest encontre sindical que clama per l’escola: i els joves per postres guiant-nos, als mestres, i als sindicalistes. A vore si n’aprenem.
a l´acte del premi d´en Francesc Peris anaven al que anaven, polítics,premiats, familiars dels premiats….del que estavem veient al pis de dalt feia l´efecte que no els importava molt, però Bétera no és Barcelona i
l´espai Ateneu no pot aturar-se per una picadeta, no?
Que la poesia i la solidaritat internacionalista no ens facin perdre el nord.
Salut.