Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Dones, sindicalistes, feministes

Ja es pot visitar a l’AteneuBÉTERA l’exposició Dones, sindicalistes, feministes (CCOO PV 1939-1986). La mostra fa un recorregut pel sotmetiment de les dones durant el franquisme a unes condicions jurídiques i laborals d’inferioritat i de discriminació, per la lluita militant des de l’antifranquisme i el feminisme, en les fàbriques i organitzades en el sindicat, per la democràcia i la igualtat. L’exposició sintetitza gràficament i posa rostre de dona als testimonis de moltes dones militants i compromeses durant  el franquisme i la transició. Ha estat elaborada per la Fundació d’Estudis i Iniciatives Sociolaborals (FEIS).

Als panells, malgrat la devoció i la humiltat, i el respecte que dipositem amb tanta lluita i miracles com van passar, dones i homes, i encara majorment les dones, no s’ha tingut en compte la llengua, almenys la llengua del nostre país. Coincideix que, a cada llavada perdem una peça, però ai, nosaltres sempre perdem la mateixa clau, i nosaltres som els fonamentalistes, els provincians, els curts d’horitzó i de vista.

Amb tot, l’exposició es mereix una mirada reflexiva, atenta, per com hem patit, i patim, tota la repressió de l’església, els militars, la monarquia la dreta i l’extrema dreta, tot plegat què és sinó franquisme, encara absolt i perdonat, setanta anys després. Com deia fa un parell de dies The New York Times: espana, qui en vulga que la compre!

«Foc al clero i plantem vinya!»



  1. Quan es refereix a “la repressió de l’església”, a quina “església” es refereix? Si bé hi han Esglésies cristianes que no admeten dones per a les tasques de “pastorar”, totes elles (les Esglésies i denominacions que accepten, no accepten o que no ténen el càrrec de “pastor”) van estar perseguides per les autoritats franquistas sota les ordres de l’Església catòlica apostòlica i romana, i ninguna dona pot dir que s’ha sentit “reprimida” pel fet de ser dona (en realitat, algunes d’aquestes Esglésies tant vilipendiades i amordaçades, van estar “fundades” per dones). Repressió que, encara que amb formes més “civilitzades”, malgrat tot continúa. Estaria bé que comencessim a posar noms i cognoms a les organitzacions o associacions de tot tipus (a les Esglésies, també).

    Atentament, i felicitats per l’exposició

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de ateneu_bétera per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent