Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 6 de febrer de 2012

Dones, sindicalistes, feministes

Ja es pot visitar a l’AteneuBÉTERA l’exposició Dones, sindicalistes, feministes (CCOO PV 1939-1986). La mostra fa un recorregut pel sotmetiment de les dones durant el franquisme a unes condicions jurídiques i laborals d’inferioritat i de discriminació, per la lluita militant des de l’antifranquisme i el feminisme, en les fàbriques i organitzades en el sindicat, per la democràcia i la igualtat. L’exposició sintetitza gràficament i posa rostre de dona als testimonis de moltes dones militants i compromeses durant  el franquisme i la transició. Ha estat elaborada per la Fundació d’Estudis i Iniciatives Sociolaborals (FEIS).

Als panells, malgrat la devoció i la humiltat, i el respecte que dipositem amb tanta lluita i miracles com van passar, dones i homes, i encara majorment les dones, no s’ha tingut en compte la llengua, almenys la llengua del nostre país. Coincideix que, a cada llavada perdem una peça, però ai, nosaltres sempre perdem la mateixa clau, i nosaltres som els fonamentalistes, els provincians, els curts d’horitzó i de vista.

Amb tot, l’exposició es mereix una mirada reflexiva, atenta, per com hem patit, i patim, tota la repressió de l’església, els militars, la monarquia la dreta i l’extrema dreta, tot plegat què és sinó franquisme, encara absolt i perdonat, setanta anys després. Com deia fa un parell de dies The New York Times: espana, qui en vulga que la compre!

«Foc al clero i plantem vinya!»

  1. Quan es refereix a “la repressió de l’església”, a quina “església” es refereix? Si bé hi han Esglésies cristianes que no admeten dones per a les tasques de “pastorar”, totes elles (les Esglésies i denominacions que accepten, no accepten o que no ténen el càrrec de “pastor”) van estar perseguides per les autoritats franquistas sota les ordres de l’Església catòlica apostòlica i romana, i ninguna dona pot dir que s’ha sentit “reprimida” pel fet de ser dona (en realitat, algunes d’aquestes Esglésies tant vilipendiades i amordaçades, van estar “fundades” per dones). Repressió que, encara que amb formes més “civilitzades”, malgrat tot continúa. Estaria bé que comencessim a posar noms i cognoms a les organitzacions o associacions de tot tipus (a les Esglésies, també).

    Atentament, i felicitats per l’exposició

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de ateneu_bétera per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent