Ulisses20

És el primer aniversari de #Sensesenyal. Per molts anys! És el que diem quan algú fa anys, el dia del seu natalici, o quan algú vol felicitar i donar l’enhorabona per un motiu més o menys honorable. El president Camps va dictaminar la persecució de la TV3 al País Valencià, la qual cosa comportava la persecusió d’Acció Cultural, de l’escola, de la llengua i de més detalls d’interés. Allò que feia referència a la identitat valenciana calia eliminar-ho, porgar-ho, perseguir-ho. Mestres, escriptors, músics, periodistes, qualsevol activitat, associació, club o colla que fes tuf a valenciania calia estigmatitzar-la. Bé, ho va aconseguir, en un grau important, i la desfeta ha sigut notable. També ha hagut de pagar un preu. Europa ha vist quina classe de persona és, l’expresident Camps, que va perdre el títol d’honorable tot solet, en aquell sainet de judici en el qual va intervenir, juntament amb un altre exnoble i impresentable: Costa.
L’odi que Camps va demostrar contra els valencians és de molta impressió i l’home es morirà amb una rancúnia de traure foc pels queixals, malgrat la seua ruïna particular: ha demostrat al món quin home era, realment, i la baixesa moral d’un actiu de l’Opus: la jugada és perfecta, per destapar com són aquests falsos cristians que es queden amb el cul a l’aire, tan mancats d’intel·ligència que són capaços d’enfonsar-se ells mateix, en la pròpia merda que caguen.
Però el seu atac va fer mal, molt de mal a la línia de flotació dels valencians, d’un colp va prohibir l’única televisió que, en major o menor qualitat, oferia una programcaió completa en la llengua dels valencians. I encara va mig enfonsar Acció Cultural, una plataforma que ens ha mantés als valencians vius en l’àmbit de la cultura i de l’acció directa a través d’unes multes impròpies.
Un any després la situació continua essent delicada: la prohibició feixista no s’ha mogut un gram, i els valencians continuem patint una política de regressió contra les llibertats a l’estil rus del camarada Putin. La ruïna dels valencians és doblement malaltissa: econòmica i moral. I el president Fabra encara no ha avançat en favor de la democràcia i la pluralitat. Malgrat algunes intencions orals, l’actitud és gairebé la mateixa que la del seu exhonorable predecessor: tallats pel patró del feixisme modern europeu: la democràcia els legalitza les xenofòbies, les accions autoritàries i la repressió més barroera. Avui hi havia una campanya en favor de demanar-li la llibertat dels mitjans, però els rucs, ja ho sentim més que no ho expressem, no canvien la seua condició ni que els vesteixen per Sant Antoni: el feixisme del pp és més pregon que no el feixisme centreeuropeu, que ací Nuremberg és una assignatura pendent.

Post: pujarem a castelló a demanar de veure TV3 i la resta de canals; a demanar que es muiga, si ho ha de fer, qui la té jurada als valencians, però que ens deixen triar amb la llibertat que ells fa anys ja viuen.