Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Per molts anys

5

Mon pare fa avui vuitanta-nou anys. Telefone a casa, però és al camp, així que quan acabe l’escola vindré a veure’l. Cap regal. Això, ell, ens ho ha ensenyat sempre. No és un home de regals, que per ell són nicieses, «no necessite res». És veritat, no ho ha necessitat mai, tanta austeritat ens ha afectat l’enteniment, de segur, però ell no ha necessitat massa res, per viure. Així que ara mateix no sé si vol que li porte res. Una botella de vi, potser -segur que em demanarà si m’ha costat més de dos euros, que a ell ja li sembla una despesa exagerada, per un vi. Com si no sabés com és la vida de cada dia, pel que fa al vi. Si mai li he dit que un vi pot valdre vint euros, o encara més, ell diu que el món s’ha tornat boig. Aquesta nit potser que discutim de tot això. Ja ho contaré, si vull.

Pep Ricart, un altre dels regals d’aquest país, fa avui cinquanta anys. Mig segle sencer i un fum d’anys dedicat amb fidelitat al teatre, a fer d’actor. Des que va passar per aquella escola laboral de Xest, que en va agafar la passió, des que ho va mamar a casa, potser. Anit vam ser uns moments junts, al teatre l’Estrella. Després el vam acompanyar a casa. Algunes persones d’aquella generació esplèndida del poble, alguns em diran exagerat, demà haurem depassat la cinquantena, o n’estarem ben aprop. No vol dir res això, naturalment, però avui em faig aquesta declaració, en favor del sentiment, de l’emoció, dels amics. Divendres hem quedat a València, per pegar una volta i, ací encabiria allò típic de «com cada any», els últims tres, si més no, ens trobem unes quantes hores. Per molts anys.

L’ànima s’asserena

0

La traducció del títol no treu importància a aquesta obra de teatre de l’Hongaresa, ‘el alma se serena’, que han representat avui al teatret de l’Estrella, al Cabanyal. Al Cabanyal van amenaçant tot d’edificis i gent, els ratspenats del pp, i els tres protagonistes de l’obra esperen el desnonament inevitable, entre el desencant propi, el desencís general, l’infortuni polític, el desànim d’una vida rutinària, tragicòmica, que els valencians fa anys ens enfarinem contra la racionalitat. El teatret de l’Estrella és també un espai increïble, i li venia brodat a la proposta de Paco Zarzoso i Lluïsa Cunillé (quina llàstima que no l’hagen traduïda), una miniatura on ens encabeixen entre bancs de missa, de seure auster tan dur, per veure passar noranta minuts de bon teatre, tan aprop dels actors encabits entre aquell armari del temps i el mateix barri, que creus que els podries tocar, l’ànima i el disgust d’allò que els passa. Sense asserenar-se, perquè és realment el que passa, al carrer, en eixir i veure el desnonament general del barri orquestrat per Rita i l’estol de pppinxos. La broma era com penetrava entre els murs del teatret l’Estrella, el siroll de traques i petards de les falles, culpables, entre més esdeveniments universals i valencians, que els serveis socials de la ciutat no funcionen, ni els educatius, ni els sanitaris, ni els d’ocupació, ni els culturals… Però les falles hi són, i els carrers tallats, i el desfici dins i fora del mateix teatre.

Llàstima de llengua, però quin goig de saber-nos emparats per la talla dels actors. I de directors i companyies valentes que sobreviuen contra la indigència cultural tan valenciana. I fallera.

Publicat dins de regals | Deixa un comentari

El kit anticorruptiu i antinuclear

0

Després de la desfeta al Japó, com que els valencians continuem de tsunami, i fa molts anys que dura, anuncie aquestes dues propostes en favor d’una vida graciosa i compromesa, perquè les mosques no ens agafen desprevinguts, ara hi som- ara no hi som, que la vida val dos quinzets, quan la natura ho vol, i menys d’un quinzet, quan els polítics que patim s’afalquen a convertir la seua dèria en un terratrèmol sense límit ni escales.
A València tenim demà la primera de les convocatòries contra Cofrents. I el 26 de març hi ha convocada una manifestació contra la corrupció. POtser que el mateix Camps s’hi apunte. Per preparar-vos el material i fer-ne difusió, deixeu-vos guiar per aquest vídeos.

KIT ANTICORRUPTIU
http://www.youtube.com/watch?v=7jK8DTpX-lE
Manual de guerrilla
Carallibre

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Tsunami PP

1

Devastador, l’efecte del PP al País Valencià. Foscor, desfeta, ruïna, desocupació, delinqüència, burla, amiguisme, prevaricació, corrupció, mentides, descrèdit, falsedat, sectarisme, xenofòbia, homofòbia, malversació, repressió, censura, irresponsabilitat, insult, ignorància, el desnonament cívic, social, cultural i econòmic que ha exercit el PP valencià contra el país i els valencians és de 9.0 graus a la famosa escala.

Finalment el TSJV, tribunal superior de justícia valencià, ha decidit de castigar Acció Cultural, pel vot de desempat del seu president, Edilberto Narbon. Dos jutges consideraven nul·la la sanció. Que és desproporcionada.

La desproporció de castigar la cultura i la llibertat d’expressió. Quina justícia i quins jutges són capaços de donar suport al despropòsit? Els valencians, els jutges, el govern?

Fem pagar per la llibertat d’expressió, en canvi de perdonar la corrupció i els modos gansters de la generalitat. Han furtat a mans plenes, han desviat fons de suposades ONGs o fundacions solidàries, han gastat en luxe quan no n’hi havia per pa, s’han repartit el calaix per no fer res… Però el TSJV els ho perdona completament.
Vaja, com el reton del tsunami , que l’aigua torna a repetir el desastre, després de la primera onada política, encara hem de suportar la segona i pitjor, la pròpia justícia.

-Amagueu les carteres, per edilberto!

Berlín, a través dels joves

2

M’acaben de comunicar que els alumnes de 4t de secundària han arribat a Berlín. Fa justament vint-i-quatre hores, els convidava a trobar-hi l’ànima d’aquesta ciutat, en una mena de comiat de bon viatge. Cada ciutat té una ànima diferent; la de Berlín ha d’ésser tan especial. Els vaig demanar què n’esperaven del viatge, i els vaig demanar que ho explicaren per escrit, convidant-los a fer un viatge intel·ligent. No sé què és ni com es fa un viatge intel·ligent, la veritat, i per això vaig convidar a cadascú que ho descobrirà ell mateix. L’escola també és tenir sort, mentre alguns joves es debaten per uns mínims, aquests tenen l’oportunitat d’un viatge al centre dEuropa. Per això els demanava l’esforç del pensament; cada viatge té una passió, almenys una. Els vaig demanar què voldrien descobrir, plegats i individulament. Un carrer, un record, un monument, un café, una mirada, una part de la història del segle XX, una història pròpia, una carta… Ara, aquests joves que són sota el cel de Berlín, tenen el món per endavant: que no voldrien trobar-se?, a quina cosa no s’atreviran? «Berlín no deixarà de ser una ciutat ben important, malgrat vosaltres», els vaig dir, però la vostra acttitud pot contribuir perquè passe alguna cosa d’interés. Perquè l’actitud és el més important, sens dubte. 

Vaig començar parlant-los d’aquells àngels de Wenders, i els vaig convidar a observar i viure un viatge ben farcit. Naturalment, de primer vaig desitjar que s’esforçaren a passar-ho bé. Extraordinàriament. Però l’una cosa no en treu l’altra.  

Les invariants (2)

5
Publicat el 9 de març de 2011

Torne al mestre Celestin Freinet, i a les magnífiques invariants pedagògiques. Avui he presentat el quadernet a la classe de cinqué de primària. Els he llegit la segona invariant: «Ser més gran no significa necessàriament estar per damunt els altres.»
Sembla que la invariant es refereix quan l’escola encara feia ús d’una tarima perquè le mestre estigués ben per damunt dels xiquets. ‘Sou més grans que els vostres alumnes. Això en cara no us basta. Us cal pujar damunt una tarima per assegurar-vos la superioritat.’

Encara passa massa sovint a l’escola, que n’hi ha tarimes virtuals, i de físiques, perquè els mestres mostren tota la superioritat. Com deia el mestre Freinet, fotre, suprimiu la tarima i us estareu al nivell dels infants.

N’hi ha que, com no veuen suficientment baixos els seus alumnes, els trauen de classe, per si les mosques. 
– Castigar un alumne que mira el sostre? Mireu-lo, aquest sostre! (de l’Intermezzo, de Girandoux)

Escola a la carta

2
Publicat el 8 de març de 2011

Demane als xiquets que facen balanç del curs, que expliquen què han aprés, què els ha agradat, què voldrien fer a partir d’ara en l’àrea de llengua. He deixat que ho pensaren durant el cap de setmana: les propostes majoritàries m’han sorprés verament: retornar al poeta Vicent Andrés Estellés i el seu Mural del País Valencià, continuar llegint Rondaies Mallorquines de Jordi Des Racó, pel que fa a la tria de lectures  en paper; pel que fa a la lectura en pantalla, demanen Vilaweb, Escoles en Xarxa i continuar repassant els blocs propis. Pel que fa a l’escriptura han proposat un joc, que cada dia algú invente un títol, i després tothom n’haurem de fer un text breu: el primer dels títols proposat pel Jordi és ‘Un insecte a l’ordinador’. Dimecres llegirem els primers textos. Com una escola a la carta, en la qual ells trien els seus itineraris d’aprenentatge. N’hi ha qui diu que els joves no volen aprendre. 

Vine, Visnú, a veure què adobes!

0
Publicat el 7 de març de 2011

«Quan l’ordre, la moral o la justícia es veuen trasbalsats, Visnú baixa a la terra i s’encarna. Visnú representa les forces de l’univers, i és la fusió de diversos déus i semidéus. És la divinitat que protegeix i conserva els mons, i ve periòdicament a la Terra per establir-hi la llei. L’encarnació rep el nom d’avatar.» Mil anys de contes mitològics.

Supose que ja ha passat suficient temps com perquè Visnú es pegue una volteta pel país dels valencians. Més que mai, per restablir la llei, la moral i la justícia. A veure si encara tenim sort, i abans que no acabe el mes de maig, aital força sobrenatural ens fa el miracle.

Solament per aquest exemple de la visita del papa, ‘quin mal jorn sencer, Cristo!’, cinc anys després i encara no sabem què ens va costar, i encara si ho sabèssem, vint o trenta milions d’euros, és d’una immoralitat que els catòlics de l’OPUS i de Roma es passen pel folre del ses. A la caldera, home, a foc lent i infernal!

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

El desastre hospitalari del PP

0
Publicat el 6 de març de 2011

El PP és un hospital, perquè amaga no poques malalties, de físiques i de mentals. Ara han passat la línia roja de la ineficàcia, de la inoperància, del descrèdit, fins i tot de la decència, al sistema sanitari valencià. 
Un dels majors aconseguiments dels valencians, el sistema sanitari públic, el PP se l’ha carregat en uns quants anys de desgovern. La cirereta del caos és ara mateix la Fe. En realitat, ho és la nova Fe valenciana, per culpa d’uns polítics tan nefastos com desgraciats i males persones. La urgència de les eleccions, de voler ensenyar als valencians com són de collonuts Rira, Camps, Rambla, Blasco, Serafín i la resta de lladres d’Alibabà, els ha portat a estrenar el nou gegant hospitalari ‘la Nova Fe’, sense les condicions bàsiques per fer-ho.
El caos va portant l’estrena a la pròpia «degeneració», paraules de metges i infermers, a més de la resta del personal treballador, gairebé sis mil persones desemparades per la burrera de polítics i gestors de la incompetència pepera.
-Pitjor no es podia fer –asseguren metges del mateix partit que governa–. Ni els mitjans poden arribar a calcular on arriba el desastre on ens han posat.
(Cal dir que dins el personal sanitari, sobretot del cos de metges, el pp té un niu de vots pixats i cagats.)

Ni enemics  ni amics del partit de Camps, a dins la Fe Nova, no amaguen les queixes d’un desastre descomunal. Tan mal planificat que, algunes veus autoritzades, comencen a esbombar que les errades són no solament en els detalls fins, sinó en allò més bàsic, o més gros, que tot s’ha pensat amb els peus.
Per exemple: el nou hospital referència dels valencians, no pot tenir servei d’heliport, perquè és en la línia d’aterratge del camp d’aviació de Manises, l’aeroport de València. Així que la solució dels grans pensadors del PP és el següent: l’helicòpter aterrarà a l’heliport de la Fe Vella, i amb una ambulància d’urgència, es transportarà el malalt o l’òrgan necessari, a la fe Nova.
– Talent! D’això se’n diu talent.

El trasllat a correcuita de malalts, personal, i altres detallets de no-res, ha provocat situacions de sainet, d’esperpent que, si la cosa no fos la que és, provocaria el riure sencer d’una quants programes del Polònia. Extravien malalts, extravien proves caríssimes que s’han de tornat a programar i a fer, extravien material que, ui!, ara ningú no sap si havia de ser o no… Arriba a passar que, en una guàrdia amb sis metges, solament n’hi ha una tauleta de nit i quatre cadires, cap mobiliari més. Solament que els calien les cartes i uns fesolets per començar el truc. Arriben a l’extrem de, si els cal res, portar-ho de casa (un catret, un ordinador, un canó de projecció), i emportar-s’ho a casa, per si les moques desapareixen. Despareixen multitd de coses, paraula, que ningú no sap on paren. 
Com que la majoria de coses no estan pagades, les empreses proveïdores no asseguren de deixar-ho i encomanen seguretat particular i claus particulars del material.

No cal dir que cap dels laboratoris no funciona, encara. Ni han disposat materials ni res de res. Tu hi vas, et trauen sang, l’envien en ambulància o taxi (en helicòpter no poden) a la Fe Vella, on encara funcionen (!) els laboratoris, i després tornen a enviar els resultats cap enllà… Això si pel camí res no es perd, o el xofer troba on poder aparcar, en aquell desert d’intel·ligències predisposades a salvar-nos del mal i de les malalties.

Aquesta vegada, la política juga contra la salut dels valencians. Aquest consentits del PP pensen que tot li val, i tot els serà perdonat. Perquè de fills de puta, ja no poden caure més avall. 
[què celebren els xitxarel·los de la imatge?, si ho poden fer elàsticament pitjor.]

Involucions

1
Publicat el 4 de març de 2011

El Govern prohibeix que Sortu es presente a les eleccions. Que és el mateix que negar-li el joc democràtic. Una democràcia que el PPSOE dibuixa al seu interés. El mateix PPSOE que prohibeix de veure TV3 a València, prohibint o desentenent-se. Els mateixos que prohibeixen de fer consultes populars en favor de la democràcia, a Barcelona, o prohibeixen a través de la seua constitució que València i Barcelona puguem entendre’ns, també en política. 
El panorama independentista tampoc no és gaire fi. Els pollastregots trauen la cresta a passejar, mentre ERC, uns altres involucionistes contra la independència, van covant traïcions i invitacions per rompre possibles amenaces del propi pessebre. Aquells del PPSOE també ataquen Sortu per defensar el pessebre. Amb la participació política de l’esquerra basca, els espanols ho tenen pelut per governar i alimentar els mamons de les famílies.  
El PPSOE han provat d’acallar la ILP sobre la TV sense fronteres a Madrid (casualemnt hi havia un espanol i un bas que ho decidia). El PPSOE també se sent còmode sense la TV3 a València. Se senten tann còmodes, sense tantes coses a València! 
Malgrat la delinqüència del PPSOE, els jutges sembla que apunten contra la perifèria. Sobretot si aquesta no es mostra suficientment espanola. El sentit d’Estat ja comporta una gran involució, contra el sentit democràtic. Els espanols són genèticament involucionistes. Potser que n’hi ha residus, però no compten. Abans estat que democràcia. I nosaltres, quan ens toque, com ho governarem tot plegat?

Publicitat o proselitisme

0
Publicat el 3 de març de 2011

Talment com m’ha arribat ho publique (durant unes hores)

Bevolgut/da,

 
Et fem arribar un enllaç per enviar una carta per correu electrònic als 135 diputats del Parlament de Catalunya perquè voten en favor de la Llei de Declaració d’Independència que va presentar Solidaritat Catalana per la Independència (SI). Ves a la plana http://declaracioindependencia.cat/ , emplena el formulari i fem pressió perquè el màxim nombre de diputats voten a favor de la Llei de Declaració d’Independència. Fes córrer l’enllaç entre tots els teus amics, familiars i coneguts.
Fem possible la independència!

La guàrdia civil al Casal de Llíria

1
Publicat el 2 de març de 2011

Algú ha enviat la guàrdia civil (!) al Casal Jaume I de Llíria, una entitat sense ànim de lucre i en favor de la cultura i el jovent del Camp de Túria. Han vingut a demanar-los l’autorització per concentrar-se davant l’Ajuntament. El Casal vol protestar per la desconnexió dels repetidors que emetien el senyal de TV3 al País Valencià. 
Qui els ha enviat, la guàrdia civil, contra el dret de manifestar-se lliurement i pacífica? El PP, sens dubte. El govern municipal de Llíria i de la comarca que fa anys enganyen el contribuent amb mentides i contribucions a canvi de no-res. De fum. El pp valencià, que va destapant-se que ha pagat a Calatrava milions d’euros per obres no fetes i no projectades. El PP, que es nega a presentar públicament els contractes amb l’arquitecte valencià més internacional, ara ben famós per la corrupció en el cas Palma-Arena, argumentant que són confidencials, i que ells no han de retre comptes davant ningú. Aquesta mateixa banda de delinqüents del PP valencià, ha sigut capaç d’enviar la guàrdia civil per demanar si els joves tenien permís de concentració a la Plaça Major de Llíria.
– No ho puc creure. A més els han amenaçat amb no sé quina cosa estranya, si ens manifestàvem.
– Tindran collons, i barra, de presentar-se impunement a intimidar-los i a posar-los la por al cos, demanant-los papers com si encara fórem en aquella dictadura franquista d’assassins i mafiosos. Concentrar-nos a la plaça Major fóra il·legal? De delinqüents?, Immoral?
Com és que no van a pels alcaldes mateix, la majoria de la comarca en assumptes de corrupció, d’accions il·legals contra el medi, enmig de tripijocs d’amiguisme, embrutits d’això i d’allò, i consentits de despeses públiques en dinarots i altres regals, en connivència amb la mateixa guàrdia, i de vegades beguts i menjats més del compte i la gràcia. Qui són, aquests malparits, per enviar-nos la repressió, justament ells, protagonistes de la major delinqüència europea legalitzada de l’Europa del segle XX? 

On arribarem amb aquests gànsters de la política, que ara trauen el cotxe de la por, el cristo gros, per amenaçar-nos la llibertat i l’expressió? La immoralitat i la indecència d’aquests impresentables no toca fons. No el coneixen, el fons de la indecència. Per això el crit en favor de concentrar-nos contra el feixisme consentit és ara més unànim, més lliure, més fort. 
Dissabte, recuperem Sant Miquel, la plaça Major i la capital de la comarca. En favor de la llibertat, contra els Gadafis del pp de Llíria, els Mubàrak del pp valencià i tot de malparits que encara ens representen. Per Llíria i tota la comarca!

[Post: han canviat l’hora de la concentració. I possiblement no arribe l’aprovació de Govern civil, per concentrar-nos. Per això, estigueu atents a la xarxa per si ens comuniquen un canvi d’última hora. Gràcies]  

Sense senyal del PP

24
Publicat el 2 de març de 2011

Dissabte, escola valenciana va presentar un programa per a l’educació plurilingüe dels valencians al paranimf de la Universitat de València. Amb el protocol que calia, segons els organitzadors, hi eren presents gent del món universitari, gent de l’Acadèmia valenciana de la llengua (!), del Consell valencià de cultura, de l’escola, de la premsa, dels sindicats, dels polítics de l’oposició (pocs), però no hi havia ningú del PP. Ves, escola valenciana presenta un gran projecte per formar els xiquets valencians a partir d’uns mínims, d’investigació i de programes constrastats en altres realitats educatives, per assegurar el domini de les llengües oficials i estrangeres, però no hi ha cap representant del PP de pes: ni el conseller d’educació, el metge forense, ni cap director general, ni el president abans-mortem. Ningú, sense senyal, com si hagueren apagat els repetidors educatius al palau de la Generalitat. 
Vaja, el món universitari i el món de l’escola anuncia un gran què, i el món de la delinqüència política no fa acte de presència.

– Vols dir que és amb aquests que has d’entrevistar-te, Mas? No baixes, no vingues perquè et prenguen el pèl, aquests carallots de la bufa i el pet. Ara, que si la intenció és fer el paperet… Al balconet si que van, els malparits, a lluir de fum i de carcassa, com si no passés res, a València. Ahir mateix ja van començar la traca, i la disparà de les eleccions, però de forment ni un gra. Potser és que són de l’OPUS i de la cienciologia, per això no tenen res a veure amb la Universitat. Massa ciència, pobres del pp, que es mostren sense senyal de vida. D’empastre en empastre, fins a perdre l’oremus i el fil. Quins dements no ens governen. Almenys fins a maig. 

– Avui, en la presentació de la candidatura major dels pobles, amb les vedets i els fill de puta de torn, Camps haurà parlat dels milions d’euros que li ha amollat a Calatrava a compte de no res, pel morro fort i la butxaca dels valencians?

El cinisme del PP

1
Publicat el 1 de març de 2011

El cinisme del PP, com el lladrocini econòmic i cultural, no té límit. Malgrat que després de la mobilització dels seus a Castelló, i la campanya internacional del Twiter, els ha despullat de la circumstancial democràcia particular que ells practiquen: argumenten ara que ells també voldrien veure TV3. Supose perquè han vist durant els deu dies que els repetidors són muts, que ni ells no poden engolir la TV de Canal9. De fet, com hem notat a la graella televisiva, sense els quatre canals la cosa baixa molt. Quina diferència de professionalitat, malgrat la deixadesa, malgrat els malgrats, quina diferència. 
Però el cinisme del PP no enganya més, si no és que n’hi ha que es volen mostrar càndids. La reunió amb Camps no adobarà res, que no servirà de res. I ells, el pp, continuaran omplin barrancs i rambles de merda, per comptes d’assumir responsablement que són mentiders, falsos, protagonistes d’una hipocresia de la qual fan bandera. Els mitjans valencians, amb l’allau de mitjans espanols consentits, són una mostra d’assetjament informatiu brut, indigne, miseriós, escassament professional. 
Rambla, un altre compulsiu de la ràbia, excusa l’ordenament de TV3 a canvi d’un altre múltiplex per ells i els seus amigots delinqüents. Una altra mentida i més merda al barranc i a la rambla. La realitat mediàtica valenciana és que tenim cent canals de TV, dalt o baix, dels quals 99 són en espanol. MOlts d’ells de cartes, de bruixeria, de futurisme barat, de cienciologia, d’esperitisme… Però justament els molestaven els quatre canals en valencià, quina casualitat i quina punteria de fill de puta.

Això, als malparits del PP, no els molesta gens ni gaire. Fins i tot sobre aquell un, voldrien ells focalitzar tota la problemàtica. 
D’una plomada n’han eliminat quatre d’un colp. Com aquell valent d’en Martí Tacó, que d’un colp en matà quatre i en baldà buit: ells, com que els canals valencians ja els van mig baldar, que de bon principi ja els havia baldat el PSOE, doncs més o menys. 

Calia la cirereta del Levante, que després que escola valenciana va presentar dissabte el document pel plurilingüsme, va titular la notícia, d’aqueixa manera: escola valenciana pretén de retrasar la incorporació del castellà a l’ensenyament.
Bon titular, amics, intel·ligència integral i ben valenciana, i parits que són també els progres de la premsa escrita.