Ulisses20

El PP és un hospital, perquè amaga no poques malalties, de físiques i de mentals. Ara han passat la línia roja de la ineficàcia, de la inoperància, del descrèdit, fins i tot de la decència, al sistema sanitari valencià. 
Un dels majors aconseguiments dels valencians, el sistema sanitari públic, el PP se l’ha carregat en uns quants anys de desgovern. La cirereta del caos és ara mateix la Fe. En realitat, ho és la nova Fe valenciana, per culpa d’uns polítics tan nefastos com desgraciats i males persones. La urgència de les eleccions, de voler ensenyar als valencians com són de collonuts Rira, Camps, Rambla, Blasco, Serafín i la resta de lladres d’Alibabà, els ha portat a estrenar el nou gegant hospitalari ‘la Nova Fe’, sense les condicions bàsiques per fer-ho.
El caos va portant l’estrena a la pròpia «degeneració», paraules de metges i infermers, a més de la resta del personal treballador, gairebé sis mil persones desemparades per la burrera de polítics i gestors de la incompetència pepera.
-Pitjor no es podia fer –asseguren metges del mateix partit que governa–. Ni els mitjans poden arribar a calcular on arriba el desastre on ens han posat.
(Cal dir que dins el personal sanitari, sobretot del cos de metges, el pp té un niu de vots pixats i cagats.)

Ni enemics  ni amics del partit de Camps, a dins la Fe Nova, no amaguen les queixes d’un desastre descomunal. Tan mal planificat que, algunes veus autoritzades, comencen a esbombar que les errades són no solament en els detalls fins, sinó en allò més bàsic, o més gros, que tot s’ha pensat amb els peus.
Per exemple: el nou hospital referència dels valencians, no pot tenir servei d’heliport, perquè és en la línia d’aterratge del camp d’aviació de Manises, l’aeroport de València. Així que la solució dels grans pensadors del PP és el següent: l’helicòpter aterrarà a l’heliport de la Fe Vella, i amb una ambulància d’urgència, es transportarà el malalt o l’òrgan necessari, a la fe Nova.
– Talent! D’això se’n diu talent.

El trasllat a correcuita de malalts, personal, i altres detallets de no-res, ha provocat situacions de sainet, d’esperpent que, si la cosa no fos la que és, provocaria el riure sencer d’una quants programes del Polònia. Extravien malalts, extravien proves caríssimes que s’han de tornat a programar i a fer, extravien material que, ui!, ara ningú no sap si havia de ser o no… Arriba a passar que, en una guàrdia amb sis metges, solament n’hi ha una tauleta de nit i quatre cadires, cap mobiliari més. Solament que els calien les cartes i uns fesolets per començar el truc. Arriben a l’extrem de, si els cal res, portar-ho de casa (un catret, un ordinador, un canó de projecció), i emportar-s’ho a casa, per si les moques desapareixen. Despareixen multitd de coses, paraula, que ningú no sap on paren. 
Com que la majoria de coses no estan pagades, les empreses proveïdores no asseguren de deixar-ho i encomanen seguretat particular i claus particulars del material.

No cal dir que cap dels laboratoris no funciona, encara. Ni han disposat materials ni res de res. Tu hi vas, et trauen sang, l’envien en ambulància o taxi (en helicòpter no poden) a la Fe Vella, on encara funcionen (!) els laboratoris, i després tornen a enviar els resultats cap enllà… Això si pel camí res no es perd, o el xofer troba on poder aparcar, en aquell desert d’intel·ligències predisposades a salvar-nos del mal i de les malalties.

Aquesta vegada, la política juga contra la salut dels valencians. Aquest consentits del PP pensen que tot li val, i tot els serà perdonat. Perquè de fills de puta, ja no poden caure més avall. 
[què celebren els xitxarel·los de la imatge?, si ho poden fer elàsticament pitjor.]