Ulisses20

La traducció del títol no treu importància a aquesta obra de teatre de l’Hongaresa, ‘el alma se serena’, que han representat avui al teatret de l’Estrella, al Cabanyal. Al Cabanyal van amenaçant tot d’edificis i gent, els ratspenats del pp, i els tres protagonistes de l’obra esperen el desnonament inevitable, entre el desencant propi, el desencís general, l’infortuni polític, el desànim d’una vida rutinària, tragicòmica, que els valencians fa anys ens enfarinem contra la racionalitat. El teatret de l’Estrella és també un espai increïble, i li venia brodat a la proposta de Paco Zarzoso i Lluïsa Cunillé (quina llàstima que no l’hagen traduïda), una miniatura on ens encabeixen entre bancs de missa, de seure auster tan dur, per veure passar noranta minuts de bon teatre, tan aprop dels actors encabits entre aquell armari del temps i el mateix barri, que creus que els podries tocar, l’ànima i el disgust d’allò que els passa. Sense asserenar-se, perquè és realment el que passa, al carrer, en eixir i veure el desnonament general del barri orquestrat per Rita i l’estol de pppinxos. La broma era com penetrava entre els murs del teatret l’Estrella, el siroll de traques i petards de les falles, culpables, entre més esdeveniments universals i valencians, que els serveis socials de la ciutat no funcionen, ni els educatius, ni els sanitaris, ni els d’ocupació, ni els culturals… Però les falles hi són, i els carrers tallats, i el desfici dins i fora del mateix teatre.

Llàstima de llengua, però quin goig de saber-nos emparats per la talla dels actors. I de directors i companyies valentes que sobreviuen contra la indigència cultural tan valenciana. I fallera.