Vine, Visnú, a veure què adobes!
«Quan l’ordre, la moral o la justícia es veuen trasbalsats, Visnú baixa a la terra i s’encarna. Visnú representa les forces de l’univers, i és la fusió de diversos déus i semidéus. És la divinitat que protegeix i conserva els mons, i ve periòdicament a la Terra per establir-hi la llei. L’encarnació rep el nom d’avatar.» Mil anys de contes mitològics.
Supose que ja ha passat suficient temps com perquè Visnú es pegue una volteta pel país dels valencians. Més que mai, per restablir la llei, la moral i la justícia. A veure si encara tenim sort, i abans que no acabe el mes de maig, aital força sobrenatural ens fa el miracle.
Solament per aquest exemple de la visita del papa, ‘quin mal jorn sencer, Cristo!’, cinc anys després i encara no sabem què ens va costar, i encara si ho sabèssem, vint o trenta milions d’euros, és d’una immoralitat que els catòlics de l’OPUS i de Roma es passen pel folre del ses. A la caldera, home, a foc lent i infernal!