SERRALLONGA

Mireu que és cas.!!! Els jutjats d’Arenys ja fa anys que funcionen amb un nou edifici. No us espanteu, res de disseny!, res de funcionalitat… un edifici aprofitant l’anterior… però serveix. Ja és molt!.
Quan el varen construir, a l’arquitecte se li va acudir fer-hi una visera sense cap us visible. Potser, devia pensar,  li  volia donar un toc estètic que l’edifici no te!. Però ai las! Allà  hi havia un pobre arbre que ja feia anys i panys que estava al lloc. Fan la visera. L’arbre destorba. I en lloc de donar-li una mort digna, morir dempeus, morir esveltament davant aquesta baluerna de l’edifici de la cosa justa… doncs no. Algun pusilànim que se la devia agafar amb paper de fumar, va pensar que l’ecologia havia de prevaldre! que l’arbre s’havia de salvar!. I Apali salvem-lo, encara que el condemnem a la tortura perenne!.
Un arbre condemat per la modernitat a viure indefinidament torturat, anorreat, vinclat! Però mireu, alguns deuen pensar: però és viu!.
Si però per viure vinclat, val més morir dempeus!!.
Per favor, a qui correspongui: Allibereu l’arbre del pes de la justícia!!!.
Apali, si aneu al jutjat d’Arenys, el veureu patir: Us prego que li reseu una jaculatòria pel seu patiment!.  Amén!!