UN JORNALER QUE ES FA ESPERAR
Avui una contalla de muntanya:
Quan vénen les neus, tota la muntanya queda emblanquinada, fa goig de veure, però ull, fa goig de veure amb ulls urbanites, perquè els de muntanya temen el llido (altrament els allaus), i ai las que si vénen dos allaus seguits els camps queden colgats i vinga a fer despesa de jornals per poder enretirar la neu de les planuries per tal que quedin com a la fotografia, a punt de poder esperar en segar i batre….
I en aquestes circumstàncies sempre hi ha algú, espavil.lat i amb l’esquena dreta que proposa al comú que, combregant amb rodes de molí, esperi un xic que ell, sense cobrar res… ep! , sempre que li facilitin una bota plena de vinet del bó, un bon tall de pernil, cansalada i totes les altres menges , que ell es tancarà a la seva torre d’ivori esperant que vingui el gran feiner que els esbaldirà els camps sense tenir ni una malla de despesa…. El treballador s’en deia Sant Juliol… si voleu escoltar la contalla cliqueu aquí.