SERRALLONGA

Els que em seguiu ja sabeu que una de les coses que em plau més, és explicar (dins les meves limitacions) el mite de Sinera a aquell qui el vulgui conèixer.
Un grup engrescat i engrescador de l‘Ateneu Popular de Ponent de Lleida (secció d’excursionisme) em va demanar si els podia acompanyar per Sinera, als llocs espriuencs i també als llocs que varen configurar aquest mite de Sinera. I avui ho hem fet. Mireu que és cas…  Sinera te, quasi sempre una llum resplendent. Des del cim de la Pietat, a redòs del cementiri, pots veure una imatge lluminosa de la clovella que emmarca Sinera… Però avui feia un dia rúfol.. i us puc ben assegurar que aquesta tèbia claror de tardor, acompanyada per uns gotims  de pluja que netejaven l’ambient i l’esperit, ens ha permès veure una altra dimensió del cementiri de Sinera.. On la pluja ens acompanyava,  mentre i tant ens sentíem acompanyats per la mare Muntala que volia, de bon mati, desar el sol a l’armari del mal temps: imatge plaent vista des del cementiri de Sinera ….
Un goig poder passejar amb gent tant engrescada per coneixer i gaudir en companyia, els bons moments de la nostra vida.
Molt agraït per poder passejar en tan bona companyia!!.
Ah! i a la tarda , els bons amics de Sant Celoni m’han convidat a explicar contalles a la mainada… Un altre goig que he agraït. Veure les cares dels nins amatents mentre i tant els expliques unes contalles que els son properes al seu espai: la muntanya de Dalt i la muntanya de baix, o sigui el Montseny i el Montnegre…