LITERATS ARENYENCS I ….. LA TORNA…..

passejada1

Retrat:  Un moment de la xerrada- passejada.

No cal ni dir la satisfacció de veure una cinquantena llarga de persones que van fer cap a la biblioplatja per a poder seguir la passejada que varem fer, per durant unes dues hores. De primer asseguts i després tot passejant, tranquil.lament i veien indrets que ens podien recordar els literats a Arenys.

I com que no la puc reproduir, només per a qui  no conegui el tarannà arenyenc, us copio aquí al dessota uns passatges del llibre “el meu poble” de l’arenyenc Josep Puig i Bosch.

Copsareu que l’orgull de pertinença arenyenc és un xic més elevat que , potser, en altres indrets….

JOSEP PUIG I BOSCH (EL PARE HILARI)

“… El sol que toca Arenys de Mar, no és com el sol que toca els demès païssos. El sol de Arenys de Mar es un sol virginal, quiet i suavíssim. Ell, únicament ell, te entrada on no s’hi franqueja per ningú…. El sol de Arenys de Mar és l’únic que il.lumina sense aturdiment per a atraure com a les aloves les mirades dels ulls que dormen esperant el sol que besant-los amorosament els diu: Ja sóc aquí. Es l’hora clara.

El sol de Arenys de Mar fa obrir els grifons que xisclen per l’aigua que borbollejant afalaga uns brassos, unes mans, un cos o unes galtes…”.

I ara,  que ens refan la riera i ens treuen les lloses, un avís per a navegants:
Pàgina 74:


” El salubérrim optimisme es el mes gran pecat de Arenys de Mar, tot ha de romandre igual, sempre de la mateixa manera tot i no es admesa una innovació, per xò, els Ajuntaments treballen algunes vegades amb desaventatges. Tots els individuus que’l formen son fills de la vila i al veure’s amb la confiança del poble, amb un zel fervorosíssim  van a resoldre tots els conflictes a deixar en practica els ideals que aixequen una polseguera sempre, per que el poble es refractari a tota innovació, per conseqüència, ve un cataclisme, un disgust, i tot perquè han acordat cambiar una pedra de les aceres i….ca..! No…! aquella pedra poseeix una mena de consagració de passos, del temps. Ai! de l’alcalde que la toqui, allà  hi deixarà els dits i una mica més de la vara d’autoritat. No. Aquella pedra?, mai..! Que en tractin? bé, però tocar-la?, treure-la? No… Mai…!.”

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari