PEUS MEUS, PEUS TEUS……..

montesquiu tremp

Imatge: Montesquiu d’Orcau.

I avui una de fred de peus….. o sigui, de mandanga! o sigui que es podia organitzar una mullader…..

Però no , no va passar res—

Quan l’hereu de Can Banyes de Montesquiu feia dies que no anava a veure els seus pares a muntanya, ….. la seva dona l’apressava a que hi havia d’anar, que ja feia massa temps que els tenia abandonats…. Que pobres….. que hi anés i com que feia molt de temps que no hi anava…. millor que s’hi quedés alguns dies…..

Així la senyora podia folgar amb qui creia adient !!! i fot-li que és de Reus!!

Però un dia el pobre hereu banyut va venir abans d’hora i es va posar a comptar els peus del llit……

Apali! Si voleu escoltar-la cliqueu aquí 

o aquí al dessota…

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari