L’AVET PETITÓ

Avet.06a

Imatge: Detall d’un avet…..

Avui, si us abelleix, us enllaço la contalla, ja tradicional, i molt explicada a la nostra infantesa, i que, per desgràcia, avui molt oblidada.

Com cada contalla , tenia el seu pòsit interior per a transmetre valors….

Hom no es pot enamorar de tot, cal enamorar-se d’allò que un creu, que un vol, i que un pot……  sempre amb l’esperança de millorar….

I el pobre avet petitó, es mira les escarransides fulls d’agulla, prou diferent de les ufanoses del faig, demana que la natura li canvii les fulles….. i després molt maldar,….

Demana que li tornin les seves fulles, petites, potser lletges….. però son les seves!!!

Si ho voleu escoltar, cliqueu aquí o també clicant aquí….

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari