I LA PLUJA, GANSONERA, ENS HA SALUDAT…..

19

Imatge: Matí montsenyenc ……

I la pluja gansonera ens ha saludat la matinera arribada al punt d’eixida. I amb la seva bona companyia hem fet cut al Brull. I pels contraforts del Saní, amb l’esponerosa presència de l’altívola Calma, hem redescobert la nova mirada a la Mora, a Sant Cebrià, al Serradussà i  a la Figuera, on per un moment, ens ha semblat capir Misser Maragall (el poeta, que quan caminem no som prosaics!) que  amb espiritualitat  montsenyenca ens ha recitat :

Amb quins altres sentits me’l fareu veure

aquest cel blau damunt de les muntanyes,

i el mar immens, i el sol que pertot brilla?

Deu-me en aquests sentits l’eterna pau

i no voldré més cel que aquest cel blau.

I nosaltres, tan humils, hem fet via cap el dolmen històric, la masia enrunada i, consirosos de tanta bellesa hem retornat al nostre clos eremític…..

 I si voleu, podeu veure algunes fotografies dels indrets montsenyencs..

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari