HOMENATGE A JOAN PONS I RIBOT

joan pons ribot

Imatge: Joan Pons i Ribot, un home polièdric i un dels darrers humanistes….

 Avui, a la Sala d’Actes de l’Ateneu Arenyenc, s’ha retut un homenatge a Joan Pons i Ribot. Hi hem participat : En Hug Palou, Joan Miquel Llodrà,  la Coral l’Esperança,  Míriam Marí i jo mateix. 

Aquí us enllaço el guió del que he dit, i al final trobareu un enllaç amb l’audio de la xerrada. 

LLAVANERES.

Ja em perdonaran, però servidor va néixer a LLavaneres.

Sóc d’Arenys de tota la vida, però nascut a Llavaneres….

Llavaneres em va donar poder copsar dues grans formes de viure, :

.- la terra , el poble, la tarregada….. feina i treball, treball i feina….

.- Però ai las, envoltada de senyors. La colonia….. Barcelonina, de vegades inculta, fatxenda… amb alguna excepció escadussera

 I què voleu? potser no m’abellia ni l’una ni l’altra, i aneu a saber si els fats divins no van fer que, per aquest motiu,  vinguéssim a raure a Arenys de Mar…..

ARENYS DESCOBERTA

I a Arenys, em passen dues coses:

 .- Descobreixo la clova que l’embolcalla…. La petita pàtria de turons que l’encercla…. La bellesa de la descoberta des del cementiri……

.- I més endavant, trobo la que serà la meva dona ( molt important) i descobreixo la gent d’Arenys…..

 FAMILIA PONS RIBOT POLIÈDRICA..

I de bursada tinc contactes amb la família Pons-Ribot…..

I quan ja vinc a viure a Arenys, em faig amb els de la meva edat i què voleu, de lluny o de prop havies d’anar a raure amb la família Pons, quatre germans (tots nois) amb unes característiques polièdriques importants…..

L’un apassionat pel cinema …. Endegava pel·lícules engrescadores, si voleu minoritàries però , mireu que és cas, guanyaven algun premi a la tele, i a mi particularment m’encisaven…. (on son…..Lluís ¿)

Un pintor (En Josep Maria) que vaig tenir el goig de poder entrevistar per mor d’una memorable exposició a Mataró a Caixa Laietana i que em va sorprendre amb un codi ètic i estètic que jo, pobre de mi, venint de Llavaneres ni entrellucava……

I el director de Teatre …. En Jordi, amb el qual m’uneix una molt entranyable amistat…. I del qui ja comença a ser hora que algú en faci un treball aprofundit del seu teatre, del teatre que ens ha regalat ….

 JOAN, CONEIXENÇA

Però a n’en Joan el vaig conèixer en el seu habitat…… Quan un dia vaig anar a casa seva, entrant per la riera, travessaves una eixida i et trobaves amb un casalot que donava al carrer de l’Església, al baix hi havia la impremta. Si no recordo malament, tal i com està avui. Però al dalt era el refugi que tot adolescent hagués volgut. Un cert desori endreçat, o no, aneu a saber….. però  sobretot viu…

I al centre d’aquest  l’univers en Joan….

I després , com a cap de redacció de Vida Parroquial varem començar a endegar la manera de fer la revista i que costessin pocs calerons… No ens en sortíem però ell hi col.laborava…. les fotografies eren caríssimes i ell es brindava a fer caricatures, que donaven vida i a la vegada abaratien elproducte…..

I així  vaig conèixer en Joan:  Proper, i veí  

I va ser així que vaig anar coneixent aquesta ànima inquieta….

Músic, perquè tocava amb els Santyscles boys, encara que mai ell va gosar a dir-se músic. De ben segur el que li interessava era l’agitació que podia provocar amb la música…

Però sempre amb el aquell somriure sorneguer que no el va abandonar mai. I sense ser music va encetar una catèrbola de conjunts arenyencs.

I futbolista….

I directiu de futbol…

I a les primeres eleccions , encapçala el grup del PSC…

Home,  a Arenys, feu convergent de socarrel, ells donaven un tast de veritable oposició.

L’ajuntament feia el que creia que havia de fer, però la veu d’en Joan no callava.

Quan troba una factura que li sembla no gaire catòlica, la publica al País…. Oh i el periodista (cosí germà meu) fa de manera que es publiqui a la portada del País d’un diumenge ….Quin rebombori.

Quan s’ha de trobar una solució al balneari Lloveras (una fundació) els regidors en son els patrons i l’ajuntament ha de donar el vist i plau a l’enderroc.

Cal  prendre una decisió  es pren ,però ell i el grup voten en contra. No ho veuen clar.

 I el Xifre….. conscient que cal cedir-lo per no perdre els jutjats , però sempre crític…

Surten tèrmits, i ell declara :

“els tèrmits que hi ha hagut últimament al Xifre , feien metre setanta o metre vuitanta quasi tots, i n’hi havia bastants…

 I fa la Rierada, on ell s’expressa….

I enamorat d’Arenys, furga en tots els racons per anar trobant formes i maneres pera poder donar a conèixer tots aquells elements que creu imprescindibles que la gent sàpiga.

I el 9 d’octubre de 1999, és el primer, en base a un treball del seu pare, que parla dels panys d’Arenys……. Ara ens n’omplim la boca….

I noi, per no ser historiador (a cada opuscle en demanava disculpes,) però no obstant i això, va divulgar la nostra petita història des de la rierada i des dels opuscles que va fer.

I com ha dit el Claudi Puchades en saber la seva mort:

 Gracies Joan per la teva professionalitat, la teva sensibilitat, l’encant de la teva conversa i la transparència de la teva mirada.

 I si ho voleu escoltar, cliqueu aquí. 

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en General, TASTS DE VIDA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari