I NOSALTRES RESPIRÀVEM, ABSORBÍEM LA LLAÇADA TRANQUIL.LA D’UNA PASSEJADA MÀGICA….

Imatge: esclat montsenyenc…..

Descoberta d’una nova ullada a la muntanya que ens espera sempre pacient i sempre misteriosa. Avui ens ha obert el cor, les seves pregoneses més belles les hem copsades només encetar el camí al Turó del Catiu d’Or, on els lliris boscans, amb enjòlit mal dissimulat, ens anaven saludant en el nostre pas a l’encalç del Puig Sacarbassa, passada la Era d’En Briansó. I  l’avetosa maldava per escapolir-se de l’abraçada ben calculada de la fageda esponerosa. L’esclat de la primavera ens saludava a cada instant, cada pas era un pas a la bellesa, a l’evanescència de la intangible lleugeresa de l’espai misteriós que ens feia gaudir del borrissol totjust encetat. I les fulles, fins ahir amagades, avui ens mostraven la boniquesa suau d’un verd  intens. I tots els colors del verd “gora” “gora” cridaven amb un crit Raimonià … I nosaltres, respiràvem, absorbíem la llaçada tranquil·la d’una passejada màgica, encatifada pels pous de la obaga, alguns ja en plena ensulsiada i d’altres encara vigorosos i ens mostraven l’esforç dels nostres homes de muntanya.. I tot resseguint el corral d’en Deumal, i els Pous d’En Cervera  i les Roques del Glaç, fins a la Plana d’En Coll, on, des d’allí, hem fet cap a la llar, tot retenint a l’ull inquiet, la meravellosa tonalitat intensa dels colors de  la mateixa vida…  
Si voleu, cliqueu aquí per veure més fotografies.  

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en PETITS PENSAMENTS, paraules petites. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.