JOSEP MARIA ARNAU, UN HOMENATGE

Imatge: la tomba de Josep Maria Arnau al cementiri de Sinera. 

I divendres, dia 1 de novembre, diada de Tots Sants a 2/4 de 7 del vespre, l’Ateneu Arenyenc ha organitzat un homenatge al nostre compatrici i gran representant del nostre teatre de la Renaixença, en Josep M. Arnau Pascual. 

I em van proposar (i jo vaig acceptar amb molt de gust) que fes una presentació del personatge, la seva vida i obra…. i l’entradeta de cadascun dels fragments que es llegiran d’algunes de les seves obres.
Sapigueu-ho:
L’ elenc teatral estarà composat per rapsodes (genials):  la Mercè Sàbat, en Joan Pera, en Miquel Vila, dirigits per la ma mestre d’en Jordi Pons-Ribot…..
Apali, ja veieu que la part teatral de l’homenatge estarà d’alló més ben representada……

I servidor que intentarà mostrar la vessant més humana,  més arenyenca, i més teatral del personatge …. I avui, un tastet del que podreu trobar-hi: 
Sabeu on està enterrat en Josep Ma Arnau?... doncs, mireu-lo que ben acompanyat que es troba en la seva tomba… Al costat de l’Eternitat d’en Llimona.
I si voleu, cliqueu aquí on,  en línia trobeu, en primer lloc, l’esquena de l’Eternitat, després  la creu de la tomba de l’Arnau. Un xic retrassada la creu del panteó d’en Lluís Ferran de Pol i al lluny, (que no es veu en aquesta imatge , però si a d’altres) als nínxols, el de la cantonada on reposen les restes d’en Fèlix Cucurull.
Oi que es curiós que els nostres escriptors estiguin tan junts !
I sabrem que un personatge, en l’homenatge que se li va fer al mestre, li va dir :
– el teatre català ni és mort, ni està malalt…..fa el pagés.
I sabreu qui va ser la llumenera que va titllar aquests versos de l’Arnau:
Gràcies a l’agricultura /ens trobem al mig del bosc”
I els va titllar dels versos més ximples del mon.
I sabreu on, el mestre va dir aquestes paraules:

“…. y patria hemos de hacer, como buenos hijos, cuantos podemos apreciar los impulsos de este noble sentimiento, que equivale a honrarla, asistirla y enaltecerla, para que, al contemplar sus adelantos, sus glorias, su prosperidad, y al ver que nuestros paisanos brillan por sus virtudes, su ciencia, su ilustración, podamos exclamar con orgulo:
Somos hijos de Arenys de Mar”  
I fixeu-vos, …. d’aquest orgull de pertinença a Arenys a sentir-nos orgullosos de la pàtria Sinera, oi que no hi va tant…..

Apali, si voleu, el divendres a 2/4 de 7 a l’Ateneu arenyenc. !! 
I en acabat, concert de la Societat Coral l’Esperança. La Coral del Principal, on s’estrenaven regularment les obres de l’Arnau!  

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en MARENY-SINERA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari