EL POU DE LA GOJA

Imatge: Dona d’aigua.  Pintura impressionista de Edward Henry Phottast (1857-1927)

I avui una de dones d’aigua. Una llegenda que es troba en moltes contrades. El pagés que desposa una dona d’aigua, però a canvi no li ha de recordar mai la seva procedència.

Una llegenda que te el seu origen a la dona d’aigua de can Prat a Gualba. El gorg negre d’on surten quasi totes les llegendes del Montseny.

Però aquesta llegenda que avui explico està situada a les comarques gironines i amb una variant important. La contalla acaba com el rosari de l’aurora….. No acaba de la manera tradicional. Acaba quan la goja , s’endú la mainada…..
Si en voleu saber més , cliqueu aquí o al dessota…..

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari