EL LLADRE I EL DIMONI

Imatge : Dimonis dels pastorets……

Avui una de lladres i dimonis….
Millor dit, una d’un lladre i un dimoni….
Un pobre pagerol veu com la família se li esllangueix… no pot alimentar la niada… els fills se li esmicolen entre les mans i no veu altra solució que anar a robar el blat de la gent de possibles….
Pel camí veu com se li apropa un galifardeu que, si l’hagués ensumat bé, hauria notat  que feia ferum de sofre i, pel camal de la cama esquerra,   se li escapolia una cua bruta.. peluda… lletja… altrament era …… en banyeta….
I tots dos que fan cap a la casa gran dels pagesos de possibles… l’un per agombolar una bona ensacada de blat i l’altre ,…. l’altre per veure si engatussava la pobra pubilla…..

Com acaba?
Doncs només heu de clicar aquí o al dessota i ho podeu escoltar……

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari