EL REI DELS COIXOS

Imatge: L’infern de Hans Memling.

Ondia!!!!
Si voleu, escolteu una contalla tota curiosa….
El dimoni, en banyeta, volia que tots els coixos anessin a l’infern i per això,  no s’estava de romanços i quan morien, tots cap a les calderes d’en Pere Botero!.
I allí, és clar, un coix, al caminar fa que tot trontolli … i les pobres ànimes de l’infern, a més a més d’aguantar el foc, les brases, les forques, les…. han d’aguantar el trontoll que representa el trepig d’un coix.
Fins que el rei dels coixos, pacta amb el diable i li fa:
– Si em canvieu la cama dolenta, i me’n poseu una de ferro, jo, i tots els altres coixos cap a l’infern…
I quan hi arriba el primer amb una cama de ferro, trinxa, trenca, esmicola totes les lloses de l’infern…
I en banyeta ha de trobar algú que li restauri les lloses…. I des d’aquell dia, els que estan amb més perill d’anar a l’infern son els terrissaires, els paletes,….
Apali, doncs a vigilar, que no acabem tots a l’infern…
Si voleu escoltar la contalla, cliqueu aquí, o al dessota.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari