EXORDI PER A UNA LLEGENDA

Foto: la cova del Drac de Vilardell.

En Pep Tarragó em va demanar que fes un text que servís de presentació de l’espectacle de la LLegenda d’una espasa. Em va plaure molt i vaig fer el que us acompanyo…. No es va poder llegir per qüestions tècniques , però us l’enllaço per si a algú li pot interessar…

“A les calendes del segle III després de Crist, Celdoni i el seu germà Ermenter, soldats de l’emperador Dioclecià, venien de Roma,  de camí cap a  Calagurris, el seu lloc de naixement i on moririen decapitats a la vora del riu Cidacos. S’aturaren  a  Sot de Bocs, prop de la Tordera.Per sadollar la set,   s’acostaren a un pou, ran del camí que els menava a les muralles de la  vila. Quan bevien un glop de l’aigua revitalizadora, se’ls  apropà un cavaller arraulit al dessota de mitja capa i els demanà un mos de pa. Li lliuren el pa del seu sarró i a l’instant, el cavaller desapareix…. tot amb tot…. poden veure que, recolçada a l’obi,  hi ha un instrument… podria ser un pal… no, sembla un estri més contundent…. podria ser una espasa…..

Així podria començar qualque contalla per explicar el nom d’aquest bell indret , on les muntanyes de dalt i de baix agombolen totjust una vila recent nascuda, els peus de la qual,  reposen a les limpides aigues de la Tordera, un rierol mig emboscat i entortolligat a les bardisses dels margenals poc fresats…..

I aquest bonica contrada, amb un capell blanc de neu al cimbell de la muntanya de dalt i un vestit envitricollat i espès a la muntanya de baix, deixa  net i polit el petit turonet del Puig per a que, al  seu redós,  vagi naixent una petia vila encerclada de torres de defensa…. On l’enemic no hi te cabuda, però l’amic és rebut cor que vols, cor que desitges…..

Ai però!!!  Ni la bondat dels Sants que, amb el temps, donaran nom a la vila, foragita el temor del Drac.

Aquest drac que de mica en mica, de temps en temps, ha anat essent el malaverany que te els vilatans esporuguits, consirosos de ser coneguts per la contrada com la vila del Drac…. Aquesta fera ferotge i pudenta que esglaia,  no només a criatures,  sino a tot vianant que tingui la gosadia de fer camí per la Via Augusta que, al nostre indret, rep el nom de la Tordera…..

 Ah! I els temps es va escolant, sempre amb la malastrugança del drac que te atuïda a tota la població…

Però aixó no podrà ser pels segles dels segles….

Passen els anys i ens trobem que  a mig aire de la muntanya de Montnegre, es dreça el casalot dels Vilardell. I mireu que en fou cas, que en Soler de Vilardell, senyor de la contrada, estava, com tothom,  amoïnat davant la ferotgia del drac que s’ostatjava a les planuries del Moli d’en Coll i es cruspia els passavoltants que gosaven caminar pel camí romà.. …….

I ara, vilatans i vilatanes, feu un silenci pregon per que, si us abelleix,  us explicarem amb tot detall de com la Vila de Sant Celoni va vèncer el Drac, la seva ferotgia i les seves malvestats…..

Si voleu, podeu passar: esmoleu el magí, gaudiu de l’espectacle que, pas a pas, us mostrarà la LLEGENDA D’UNA ESPASA.”

Si voleu, cliqueu aquí i en teniu més…

 

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en TASTS DE VIDA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari