LA MAQUINA DE FER DINERS O LA MESTRESSA AMBICIOSA

Foto: Poble de Vilamur, on passa la contalla.

Avui una de muntanya….
La casa d’Arcalís de Vilamur havia estat, de sempre,  una casa de molts possibles, però com que res dura cent anys i com diuen les dites:
A pare guardador, fill dissipador. O,   el pare pastor, el fill senyor i el nét a captar….. doncs això que, després de les anyades bones  venen les plagues d’Egipte i …. apa, tots a captar….

Fins que va una mestressa agençada que ho fa sirgar tot cor que vols cor que desitges…. I apali, la casa cap amunt i tan i tan amunt va que la gent, envejosa que és, els pregunten d’on treuen els neulers…. I ells bonhomiosos que responen: Es que tenim la màquina de fer diners…..
I ja la tenim armada!
El governador de Lleida es desplaça fins a Vilamur per tal de trobar la màquina… I és clar: No hi ha màquina, el que hi ha son les ganes de treballar i de tirar endavant, amb joia , la feina de cada dia!!
Apali: Si la voleu escoltar cliqueu aquí o al dessota.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari