ESCENARI BUIT….

Foto: l’escenari buidat de tot el contingut de miralls tèrbols….Avui hem retirat els darrers vestigis de Miralls tèrbols de l’escenari.

Ens ha quedat una tènue mirada perduda  quan hem enretirat la darrera andròmina de l’escenari…
La vida que ha tingut aquests dies.. el goig de representar una giragonsa de la nostra història, un bri de l’esperança humana, un lleu tel d’humitat que ens enterbolia els ulls…
Tots els somnis silenciats, totes les històries perdudes en el no res...
Altra volta a la vida, al goig de viure-la, al goig de sentir-la, de gaudir-la de compartir-la…
Però tots, tots i cadascun dels que hem pogut intervenir en la creació d’aquest mon tan nostre i a la vegada tan llunyà,  que ha estat la posada en escena de Miralls tèrbols, donem les gràcies a tothom qui ha vingut a gaudir amb nosaltres d’un retall de vida. Ha estat un goig immens poder participar en aquesta gran obra endegada per en Jordi Pons Ribot!
Apali, a reveure!

l'alegria del teatre - un instant

l’alegria del teatre – un instant

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en TEATRE. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari