ITINERARI PEL CEMENTIRI D’ARENYS DE MAR

Foto: Detall del cementiri.

Cal felicitar els de la Casa Gran que hagin decidit fer un Itinerari pel Cementiri de Sinera. Cal agraïr l’esforç i cal agraïr que ho hagin fet amb molta dignitat. Fa goig de veure com qualsevulla visitant pot anar al cementiri i en trobarà les tombes, panteons i qualque explicacions.
No obstant la bona feina feta, hi ha alguns petits oblits que, de ben segur, s’aniran corregint en les properes edicions.
Per exemple en l’explicació del panteó dels esposos Vinardell Tarré. Es fa  una petita descripció, es diu que l’arquitecte, Antoni Rovira va ser qui va construir l’Asil i poca cosa més. Home,  potser caldria dir que allà hi ha enterrat l’Antoni Torrent, el benefactor que va donar l’Asil, i els vitralls de l’interior no son dels sants dels propietaris del panteó (Sant Ignasi. Per Ignasia Tarre) i Sant Jaume, per Jaume Vinardell. Sino que també hi ha, a l’esquerra  la Dolorosa  (per la Dolors Vinardell, esposa d’Antoni Torrent) i Sant Antoni, (per Antoni Torrent, benefector de l’Asil) , del qual, a l’interior del panteó hi ha una pintura de la  cara del Sr Antoni Torrent…. En fi ja ho anirem corregint.
Hi falta també, al meu parer, un farciment més acurat de la literatura lligada al Cementiri: Miralls tèrbols de Ferran de Pol és un paradigma de com cal mirar el nostre cementiri: els graons del mateix, talment com les classes socials, van pujant d’avall cap  amunt…. I també falta Fèlix Cucurull i el Pons i Guri… en fi… falta un marc literari més acurat…
Però en el que no estic d’acord i crec que és un gran error és en la descripció del sepulcre de l’Emilia de Rovira i Preses… Ultra que l’explicació de la tomba no fa cap referència a la llegenda (no contrastada, però per la que és coneguda la tomba -la rosa), es descriu somerament la  situació històrica… I s’acaba amb el següent comentari:
” Per iniciativa d’alguns arenyencs, des de l’any 2000 les restes d’Emilia reposen per fi en aquesta tomba”
Home això és una opinió, no una descripció!. Els autors del text manifesten una opinió ben personal, sense tenir en compte que  fent aquesta declaració, bandegen de bell antuvi la visió dels qui tenim, del cementiri, una altra concepció, si voleu més simbólica que la prosaica d’enterrar unes despulles a un determinat lloc…. Perdoneu, pero l’expressió “per fi” cal retirar-la d’immediat! Enlloc està escrit que la senyora Emília  ha de reposar  a la tomba. Qui ho havia de permetre, no ho va permetre, i a nosaltres ens va fer el regal de tenir una tomba que era un (el) símbol excels de l’amor…. Com a tota representació del mateix:  una rosa,  una sola rosa ocupant la tomba. Una rosa llençada, abans de tancar el panteó per l’amic en recordança d’un amor de joventut no reeixit… tan poc reexit que ni tan sols a la tomba h va poder enterrar el cos de l’estimada… Una rosa símbol excels de l’amor no realitzat però tanmateix desitjat… (si ho voleu literaturitzar: la rosa tota perlada de rosada.) Símbol excels de l’amor no correspost, símbol de l’amor etern,  símbol de la màxima expressió d’un amor no clos (pel motiu que fóra) I en front d’això, varem cometre el sacrilegi de banalitzar aquesta màxima expressió de l’amor i la varem menystenir (de tombes d’amantes de….. tonta ella i tonto el)  n’hi ha a milers pels cementiris del mon mundial. Però de tombes amb un simbol excels de l’amor representat per una rosa, perlada de rosada (i de ben segur plena d’espines) en representació de la  malmesa relació amorosa….. només la teníem a Arenys.
Bé, ja la varem fer grossa quan varem deixar soterrar les despulles de l’Emilia!! Ja està… quan jo explico la llegenda de la tomba blasmo aquest fet…
I ara no tenim cap dret, ningú te cap dret, a ferir als qui pensen que  en aquella tomba només hi ha d’haver una rosa… Per tant,  demano, suplico, reitero a qui correspongui que a la propera edició es retiri l’expressió “per fi”. Fareu un favor a la història, a la simbologia,  al cementiri i a la inteligència  sensible dels visitants del cementiri. De passada, donareu raó als poetes que ens han cantat el cementiri, als novelistes que ens l’han descrit i farem justícia a n’en Fèlix Cucurull que, en el darrer passatge de la seva novela  “Només el Miratge” ens diu:

Més enllà, a la dreta, un bust de dona presideix una tomba buida. Es dreça com si enmig de la mort volgués ignorar la corrupció dels cossos. Mai ningú no jaurà dessota d’aquest bust de dona, ni tan sols aquella qui l’escultura és una reproducció fidel. Es dreça com una mena d’homenatge a totes les quimeres, a tots els somnis impossibles. Es una tomba inutil. En Ricard s’hi adreça, inconscientment i la contempla en silenci.  No s’hi havia fixat mai. Es curiós: el bust de dona que presideix la tomba buida s’assembla a Irma.”

El subratllat és meu.

Estem a l’espera doncs que en la propera edició es retiri l’expressió “per fi”.

Crec que seria de justícia i a l’ensems tornariem al cementiri … la dignitat que un mal dia, mans matusseres (potser amb massa bona voluntat) li van  prendre!!!


Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en MARENY-SINERA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.